La meva religio

- LA MEVA RELIGIO -

Els divendres sere musulma,
els dissabtes sere jueu,
els diumenges sere catolic.
Els dilluns i dimarts,
de l'Esglesia de la Cienciologia
i els dimecres i dijous,
tambe.


Pero tot amb una actitud budista
de no-desig,
doncs les meves neurones
em peregrinaran,
vestides de taronja,
com veritables saddhus hindus.



BON NAPALM

I

PROPANOS 2010!

Els meus dies japonesos - Quotidianitats nipones (capitol II): Tortamon vs. els lavabos del pais del sol naixent

"No, si jo no vull pas anar a la lluna... jo... jo... nomes volia cagar"

Aixo es el que vaig pensar el primer cop que vaig entrar en un water japones. (Enteneu, siusplau, "water" com a "habitacio" i no com a "estri que acull coses brutes de manera temporal". No volia pas reproduir la famosa escena de Trainspotting). El segon, va ser reflexionar si ja tenia prou estudis... si no em calia fer uns quants doctorats, a mes de molts masters d'especialitzacio, per poder arribar a fer-lo servir en totes les seves possibilitats.

Foto - Despres de la roda, el millor invent de la historia de la humanitat es, sense cap mena de discussio: la tassa calenta dels waters japonesos. Es un plaer descriptible, com acabo de fer, i facil, perque no has de pitjar cap piu. Sortosament ja ve per defecte. O afecte, molt molt d'afecte millor dit. Aprofito l'avinentesa d'aquest blog per enviar una abracada ben gran i sentida als enginyers japonesos que ho han aconseguit. Us estic immensament agrait.

Es estrany doncs, entrar i veure un estri tan familiar com un water en una versio gens humil, en el que li han acoblat una serie de pius i una tassa de volum prodigios. Son unes adaptacions tecnologiques ben visibles itantquesi... potser per allo de recordar-te que estas al pais on estas, fins i tot quan estas fent les teves necessitats (per allo de quedar be i no haver d'escriure jo, i llegir vosaltres: cagar i pixar).

Foto - Els meus coneixements infims de cacologia quantica no m'han permes gaudir de tots els usos. Espero que el dia que torni al Japo ho faci mes ben preparat.

Com a necdota [ALERTA!!!! QUE ARA EXPLICARE UNA NECDOTA!!!!] us haig de dir que fent gal.la del meu esperit aventurer, un dia, em vaig a atrevir a pitjar un dels botons del comandament. Pero prudentment, com aquell qui veu els braus des de la barrera, el vaig premer dret, al costat de la tassa, cap on mirava per aviam que passava. Estava a l'expectativa i en grau d'alerta. Una mica nervios, perque no dir-ho (*nota autobiografica: les coses tecnologiques sempre m'han merescut molt respecte). I el que va passar va ser que de la part de darrere de la tassa en va sortir una extensio allargada de plastic, d'uns 10 cm de llarg i 1 de diametre, que va anar en direccio cap el centre. Vaig dir-me "ah, mira... quina gracia". Pero la sorpresa va ser al cap de 2 segons, quan aquella cosa va comencar a atacar-me: va disparar un xorro d'aigua, amb tal potencia que em va fer impacte al meu pit. Vaig quedar xop. Casumlolla! Havia estat atacat a la primera de canvi. Atacat i ferit. Rapidament pero vaig reaccionar fent una defensa ofensiva: vaig interceptar el xorro posant la meva ma dreta al mig de la tassa, a uns 5 cm, del surtidor. Mig ajupit. Una posicio poc curosa, lamentable perque no dir-ho, pero eficac. Aixi vaig estar durant uns segons, pensant que ja pararia per si sol. Pero no, no. En veure que no parava vaig tornar a pitjar el mateix piu. I res. N'havia de pitjar un altre. Pero quin? El japones, fins i tot quan es dibuixat, i jo, no som amics. No va ser fins a la segona o la tercera que deuria pitjar l'stop. Aixi doncs, despres de mig minut, el sortidor va parar. Vaig sortir d'alla capcot, i amb el pit i brac dret, des de l'espatlla a la ma, moll. Em pregunto si algu s'atraveix a posar-hi el cul... tu si?... jo no.
[JA S'HA ACABAT LA NECDOTA, ARA JA PODEU CONTINUAR LLEGINT TRANQUILS]

Foto - Aquest, a mes de poder anar a la lluna i tornar, et permet rentar-te les mans amb una aixeta situada al capdemunt, que deixa caure l'aigua que acabara omplint el diposit pel proper viatger-caganer interespacial. Potser es una manera per contrarestar la despesa d'aigua que es genera dia i nit als sentos o onsens (els tradicionals banys comunitaris nipons, a qui m'enfrontare en un altre capitol).

Aquest tipus de water es molt corrent. No es ni de lluny l'excepcio que confirma la regla. Pero des de l'extrem superior del que pot escoltar una melodia perque no se senti el riu o el "xof" que toqui, tambe n'hi ha de l'estil dels nostres estimats Roca, mes humils, ben cert; i tambe alguns, menys en quantitat, que emulen el famosos i simpatics coneguts com "a la turca", l'estrella lavaboril de gran presencia a l'India. Pero la gran diferencia entre els nipons i els hindus la marca la netedat escrupolosa dels primers. Es una caracteristica comuna de tots els models nipons citats. Nomes una vegada, i us haig de confessar que no va ser fins al cap de gairebe 2 mesos estant per aqui, em vaig trobar amb un water brut. Pero tampoc per posar-se les mans al cap, no cardem, ja que vaig poder pixar amb absoluta tranquil.litat i un equilibri gens amenacat per cap bassal. La tragica experiencia va ser en un de public d'Asakusa, el barri per on em moc en el meu dia a dia, en un dels incomptables waters publics repartits arreu de Toquio. De fet, aquest lavabo public, brut al Japo, facilment es col.locaria a la primera posicio en brillantor en una hipotetica competicio contra els lavabos publics de Catalunya. Fins i tot podria arribar a la Intercontinental i guanyar-la.

.

Tortamonsan

*Post dedicat al caganer del pessebre de casa teva.

Foto Recordatori - "Lavabo" de la meva casa del Ladakh. No se si jugar al joc de "Troba les 7.000.000 diferencies" o al de l'Oca "de lavabo a lavabo i cago perque em toca"... en fi... Tot serveix pel mateix.

El Gran Llibre de les Converses - Capitol VII (i ultim)

CONVERSA AMB UNA MOSCA

Home - Mosca...

Mosca - Zi?

H - Que feu que sempre que us miro us passeu les dues potes del davant com si us rentessiu la cara?

M - Doncs si, si... Ens rentem la cara per aviam si ens despertem del somni.

H - Que?!?... De quin somni?

M - Del somni que es estar envoltat cada dia de tanta merda.

H - Ah...

M - ...(pzt)...

H - ... I... aixo de les reverencies que feu amb el cap a l'estil japones?

M - Son per vosaltres, en senyal d'agraiment, per fer aquest somni realitat.

CONVERSA AMB UNA OCA

Home - Ei Oca, tu sempre vas descalca?

Oca - Si. Jo no tinc milers d'oques petites tancades en una fabrica fent-me el calcat.

CONVERSA AMB UNS QUANTS BITXOS VOLADORS

Home - Ep! Pareu un moment!

Bitxos Voladors - ...

H - Pero que cardeu que us estampeu directament contra les bombetes i florescents? ...Que sou beneits?

BV - No. Busquem la il.luminacio, pero amb un metode encara mes directe que el tantra.

CONVERSA AMB UN LLORO (II)

Home - Lloro, sempre repetiu allo que sentiu?

Lloro - Que ho has vist a la tele?

CONVERSA AMB UN CENT PEUS

Home - Ei! Hola Centpeus.

Centpeus - Eh? Que vols?

H - No que... et volia preguntar... ja els fas servir tots els peus que tens? Perque en tens molts!

C - Si.

H - Ah.

C - Ei, i jo et puc fer una pregunta... Tu tens moltes neurones no?

CONVERSA AMB UN CAMELL (II)

Home - Ei Camell, tu et pots estar uns 5 dies sense beure aigua oi?

Camell - Si, mes o menys els mateixos que tu, amb entrenament i molt compromis, podries estar sense dir mentides.

H - I estant al desert clar!

C - No, no, en una cova. Al desert encara t'hi podries trobar alun bedui.

CONVERSA AMB UN SURICATA

Home - Suricata, no us la jugueu molt menjant-vos escorpits?

Suricata - No. No se si saps que som immunes al seu veri.

H - Ah...

S - Com vosaltres que deveu ser immunes al plastic, no?

CONVERSA AMB UN CABALLET DE MAR

Home - Ei Caballet de mar, perque us dieu aixi si no us assembleu gens als cavalls de terra?

CdM - No ho se. Pero deu ser per la mateixa logica que als vostres avantapassats els hi deien homo sapiens.

CONVERSA AMB UN GOS I UN MONO

Un Gos i un Mono - Ei! I a nosaltres no ens dius res?!?

H - No, amb familiars i amics ja fa temps que no hi parlo.

CONVERSA AMB UN OS

Home - Os, que en penses dels valors de la vida humana com a animal?

Os - A mi no m'atabalis pas, que estava hivernant i m'has despertat amb tantes preguntes tontes a tots els animals.

Tortamonsan

{Ultim capitol escrit des de Toquio, lluny d'Amaicha del Valle (nord d'Argentina), poble on va ser engendrada la primera conversa gracies al seu sol, cactus i immillorable atmosfera}

*La cosa ja se m'acaba. Des d'avui, nomes em queda un mes per continuar veien-t'hi clar. Lamarequemvaparir! (disculpa'm Dolors)... aixo si no se'm para, o engega, la bola clar...

Els meus dies japonesos - Quotidianitats nipones (capitol I): Tortamon vs. els hotels capsula

Foto - No es un submari, ni un ruscscscs d'abelles, pero si de persones: en cada quadrat que veieu s'hi correspon una de les nanohabitacions dels famosos hotels capsula.

Els hotels capsula son d'aquelles coses que et fan dir "eing?!?!" (aixi: amb la veu en negreta tambe) quan comences a ensumar que recoi tenen de diferent al Japo. I a dia d'avui es una de les experiencies que ja he provat.

El dia en concret va ser ja deu fer mes d'un mes quan estant a Ibaraki, fent el pages clar, vaig baixar a la capital en diumenge per anar a veure un obra de teiatru on hi sortia el trempat i escarransit d'en Takashi. Per cert, no vaig entendre res de l'obra, no pel meu coneixement infim de japones, sino perque entendre The Tempest de Shakespeare a traves de l'art de la pantomima segurament encara es mes complicat que tal idioma. En fi... aixo es un altre tema. Tornem als hotels capsula... Es d'aquelles experiencies, us deia, que em va fer gracia. Pero aixo, em va fer gracia i prou. No ho penso repetir.

No m'ho vaig passar pas malament. No. Pero aixo de dormir entaforat en un habitacle que n'hi diuen "capsules" per no dir-n'hi "ninxol amb tele", no m'acaba pas de fer el pes. Es del tot claustrofobic. Realment no entenc com hi ha gent que hi pot passar temporades mes o menys llargues, o viure-hi esporadicament. Pero aquesta es la solucio que escullen algunes persones, no se si per voluntat, o perque s'hi veuen abocats sense alternativa dins d'aquesta societat de l'ultraconsum extrem. Alguns dels clients habituals, per exemple, solen ser homes i dones delcapdret i de negocis pensits, que potser no els hi acaben de funcionar prou i, precisament per aixo, han triar involuntariament aquesta opcio barata( en comparacio amb els hotels de llits amb potes i parets de bastiments).

El preu dels mes humils ronda els 2500 yens (un 18 o 19 leiros a dia d'avui) i malgrat aquesta humilitat, com ja he dit, pots comptar amb varies facilitats i/o compliquitats de la vida moderna: una atele, dins de la nanohabitacio que funciona amb una moneda de 100 y. per hora; un parei de llencols, i fins i tot un coixi; una sala d'ordinadors per connectar-se a linternet; dutxes i banys varis, pero tots ells molt dignes; una cuina-menjador; ... ; i tot per fer-ne us vestit amb una bata del tipus samurai d'estar per casa (veridic) i que t'identifica com a resident, juntament amb les sabatilles (la qual cosa provoca que les teves sabates originals, com a tota casa japonesa, es quedin castigades a la porta d'entrada).



Albert Tortamonsan

Membre oficial de l'equip de neteja del brillant Khaosan Hostel d'Asakusa - Tokyo

Els meus dies japonesos - Fukushima mon amour

Foto - He viscut 3 setmanes amb aquesta bonica panoramica tardoral. Vista des de la meva habitacio. I ole.

Foto - L'Hiroaki cremant un camp d'arros en un capvespre japones.

Foto - Casa de l'Obachan ("iaia" en japones) a l'estil tradicional.

Foto - L'arros es despellofa i es separa de possibles petites pedres gracies a la col.laboracio de la maquina de l'esquerra. La resta de sacs d'arros esperen el seu torn, pacientment, al darrere (juntament amb uns curiosos pals de golf que no se quina funcio, en el proces del tracte de l'arros, vindrien a jugar).

EL FesTiVAl d' Iwaki-Hanawa: quan el frikisme s'esdeve

Fotos - L'excel.lent programa "Humor Amarillo" es quedava curt: escenes de la famosa competicio que es celebra anualment i que consisteix en estirar palla d'arros, per equips, en un riu l'hostia fred i de la manera mes friqui possible. A dalt en un moment de la sortida. A baix, els cervols tiren del carro sense una Santaclaus amb minifaldilla que ja els hi va caure la primera de canvi (i de qui malauradament no en tinc imatges)... Potser donant suport a la campanya Cagum el Pare Noel?

Video {com mu curru eh!} - Despres de la cursa, cada equip havia de fer una petita performance. Aqui, en Doraemon i els seus companys us saluden.

Foto - El jovent japones practicant l'ancestral tayko. Les hi cardaven fort.

Foto - Hi ha alguna cosa al mon que faci mes por que aquesta imatge?

Foto - La nostra parada al Festival. Hi veniem mochi acabat de fer, cafe d'arros (eluquehia), miso, melmelada, arros, i algun que altre producte mes. No ens va anar del tot malament, pero en Maa esperva fer algun cuartu mes.

Foto - I aqui tenim el cafe d'arros (a l'esquerre i per 1000 yens) i el mochi (que vaig tallar massa prim i haviem de fer equilibris varis per poder-lo aguantar a un pal, que l'Arare hauria fet servir per tocar altres coses)

Foto - La paranoia de la grip A tambe ha arribat a les zones rurals de Fukushima. A mi, pero, sempre m'ha molat mes el Fosfovit A.

Foto - Les majorettes i la banda van venir de Tokyo.

Foto - En Tortamon amb un Samurai que passava per alla...

Albert Tortamonsan

(Cronica escrita des de Tokyo, on vaig arribar abans d'ahir. Durant el proper mes i mig fare el pages no al camp, sino a la capital. Treballo en un hostal unes 3 hores al dia a canvi d'allotjament. I la resta del dia em dedico a badar amb boca, ulls i orelles obertes.)

Els meus dies japonesos - Fent el pages per Fukushima

Foto - En Maa, simpatic i afable fill de la familia amfitriona, a qui vaig fer parar un moment el proces de transplantacio de floretes. Malauradament, no totes les tasques son tan romantiques. Ben cert.

Doncs si, com ja us anunciava en l`anterior captiol em trobo a Fukushima dedicant-me de nou a la pagesia. Aquesta vegada, acollit molt bonament per una familia, nipona tota ella, que porten anys i anys treballant en la collita de l`arros ecologic (l`aliment mes basic de tot apat nipo). Aquesta es la seva tasca basica, que combinen en funcio de la temporada amb el conreu de quatre verdures o l`elaboracio d`un pa, panets i altres histories de manera artesanal (tot clar... brutalment bo). Es un escandol "lo" be que arribo a menjar, un cop adaptat plenament en la manipulacio del palillam i els bols. Durant els apats els bols ja son del tot amb b alta, de ceramica i fent el que han de fer (de recipient i punt), i no v baixa... cosa que no podia dir al principi dels meus dies japonesos. Molt be, despres d`aquesta broma tan divertida basada en fets reals pero no a Massachusets a les 4:35 PM, (<--aixo vindria a ser un altre cudit, sense a) {<-- i aixo un atre} i ja paro perque ni un dels 88.888 Deus de la religio Shinto, la historica del Japo, entendra res.

El meu dia a dia es del tot variat, llevant-me cap a les 7 del mati, aixo si. Tan pot ser que passi l`aspiradora, com que netegi les menjadores de les gallines; que afluixi el cargol d`un tractor de color blau sense saber perque, com que cali foc en un pilo de palla seca enmig d`un camp d`arros; que talli fusta per fer un plafo per una botigueta familiar per un festival del dilluns que ve, com que separi els grans de soja del seu embolcall a base d`hosties amb un bat de beisbol (esport arrelat fortament despres de la derrota davant dels ianquis a la 2a Gerra d`Hosties Mundial).

Doncs be, res mes.

Ah si... en Maa ja ha apres a dir "carda fred". I jo "fucking samui".

Albert Tortamonsan

(Cronica escrita des d`Iwaki-Hanawa, que no es el nom d`un personatge pelut i petit de La Guerra de les Galaxiess, sino un poblet del sud de Fukushima, al nordnord de Tokyo. De fet, no se perque us ho explico perque tots els que sabieu on era Kakioka Sako, Ibaraki, ja ho deveu saber. Estare per aqui fins a finals de mes quan potser torno a Tokyo).

Foto - L`Hiroaki, el pare, tot fent el cigarret mentolat titpic de tot fumador japones, bo i recolzant-se a un bonic tractor (...el de color blau, el que li vaig haver de fer varies pessigolles amb una clau anglesa)

Foto - I la Yuko, la mestressa de la casa i responsable del tracte, extremadament fi, dels aliments. Tan per consum propi, com per fer-ne negoci.

El presidiari

Havia sigut presidiari. Si. Es va passar uns anys a la preso per un tema que ara no cal tocar, pero que podeu estar tranquils perque no tenia res a veure ni amb la sang ni amb la violencia, ni fisica, verbal, o monetaria. I perque de fet: `No vaig ser jo`.

La questio es que quan en va sortir, les coses, sorprenentment o no, li van comencar a anar teoricament be. Al cap de sis mesos ja havia conegut una mossa. I ambdos amb papallones a la panxa havien decidit casar-se. Pel civil i pel penal, de fet... tambe. I es que al cap de nou mesos les papallones d`ella, curiosament, van esdevenir bessonada. Pero be, no va suposar cap problema perque ell ja havia aconseguit una feina fixa a traves del sogre. La segona bessonada si que va ser mes sorpresa perque les papallones d`ella, i les d`ell, ja feia temps que havien capullat de nou.

Aixi, la casa, d`acord amb la societat en la que vivien, s`havia fet petita i calia ampliar-la. O canviar-la directament. Com tambe passava amb dues coses mes del seu dia a dia: la televisio, que anava en blanc i negre en dies alternatius; i el cotxe, que segons deien, no acabava de carburar prou be, sempre i quan se`l compares, pobret, amb els de gama alta. Tothom ho veia d`aquesta manera. Tothom menys l`expresidiari, que no hi veia tants inconvenients. Nomes ell creia, home de bona fe, que la casa potser si que haurien de viure-hi mes apretats, pero que coi, que hi podien viure; que la televisio si que no anava del tot fina i no era de plasma, pero que tan li feia perque pensava que sempre que hi hagues un Barca - Madrid podria identificar qui es qui i no nomes pel joc; i que el cotxe... no, no era de gama alta, amb aixo hi estava del tot d`acord... pero que tenia 4 rodes, i el carburador potser nomes feia fressa perque realment estava carburant coses que carburen els carburadors.

L`expresidiari no va aguantar massa dies i finalment va cedir. L`endema de l`enessima topada amb la de les expapallones, els veins, companys de feina, i amb nous amics agregats del facebook, va haver de fer el pas: i si, de bon mati, va anar a fer tractes amb un senyor banquer.

Assegut davant d`ell, li anava dient que `si` sense escoltar-lo. Tenia el cap en un altre lloc. Rumiava com fer-se funcionari de presons, per almenys, poder recordar la seva epoca de llibertat.

Els meus dies japonesos - Fent el pages per Ibaraki

Foto - El Go-shujin (marit) i l`Oku-san (muller), pacientment i riallera, en un moment de dedicacio a les patates taro. Des de fa 4 anys que es dediquen a l`agricultura biologica.

Doncs si: a la terra de l`electronica i la tecnologia punta he decidit dedicar-me a la pagesia. Em fa gracia. Si. Ara be, tal decisio, certament, tambe l`he pres gracies a la col.laboracio inestimable de l`economia mundial en relacio a la personal... que ve dir-me que: si em vull estar 3 mesos al Japo, cal espavilar-me de manera alternativa.

Aixi doncs, porto una setmana vetllant per unes 150 gallines i una cabra; construint un hivernacle de 30x10 m.; arreplegant espinacs, mongetes vermelles, naps (oh admirat Baldric!) o patates dolces; o empaquetant ous o pastanagues. I fins i tot plantant cebes.

Tot gracies als contactes fets per linternet, que m`han portat a viure durant 2 setmanes amb una familia nipona de pare, mare, fills i esperit sant (va i son uns dels menys del 3% de families cristianes del pais). Pero sigui com sigui, els cristians japonesos, tambe mengen amb `palillus` i dormen en futons, a sobre de tatamis, en habitacions on les portes de paper son correderes. I jo tambe.

Albertoji Tortamonsan

(Cronica escrita des de Kakioka Sako, que com tots sabeu, es un poblet de la provincia d`Ibaraki, una mica al nord de Tokyo）

Foto - La `meva`casa. De fora no segueix els criteris tradicionals japonesos, i encara menys si parlem del funcionament general: per dalt, capten energia solar, amb la que escalfen tota la casa feta de fusta per ells mateixos; i per baix, capten l`aigua directament del riu amb un sistema de bombes pacifiques.

Foto - Pero per dins si que segueixen els patrons nipons: tatamis, futons i portes correderes amb `vidres` de paper que no `paper de vidre`... heus aci la meva habitacio...



Es un plaer anar a treballar al camp amb aquesta bona gent i estirgassat amb les mans al clatell, a la part del darrere d`una pick-up...

Proper capitol: fent el pages per Fukushima.

El Gran Llibre de les Converses - Capitol VI

CONVERSA AMB UN PASSERELL

Home- Tu, ets ben be un passerell?

Passerell- Si. Per aixo estic segur al 100% que tu ets un animal racional.



CONVERSA AMB UN GAT ESQUERP

Home- Mmm...

Gat esquerp - No em diguis res!

H- Eing?

GE- Val mes un gat esquerp que cent hominids afables.

H- Collons que esquerp!

GE- Si, i no et penso donar les gracies per aquest comentari.



CONVERSA AMB UN ESCURCO

Home- Tranquil! Tranquil! Que no et fare pas res!

Escurco- Oh! Jo tampoc et fare res.

H- Ja pero tu tens un veri molt potent a la teva llengua.

E- No pas mes que a la teva.



CONVERSA AMB UNA VACA HINDU

Home - Hola vaca hindu.

Vaca Hindu- Hola home.

H- Diuen que ets sagrada...?

VH- Si, es veu que si...

H- Pero aixi... com es que de tan en tan et foten alguna hostia o et fan servir d'animal de carrega?

VH- Doncs t'has vist a tu que no ets ni sagrat?



CONVERSA AMB UNA MANTIS RELIGIOSA

Home - Hosti Mantis, no et passes una mica foten-te el mascle just despres d'haver-te copulat?

Mantis Religiosa - Pero que no mires els diaris?!?

H- Que? Perque?

MR- Doncs perque ho fem per reequilibrar el percentatge mascle-femella que vosaltres provoqueu.

H- ...

MR- I clar, hem d'anar per feina.



CONVERSA AMB UN GOS

Home - Ei Bobby, em treus a passejar?

Bobby - ...buenu va!



CONVERSA AMB UN PORC ENTAFORAT EN UNA GRANJA

Home - Porc, ja hi vius be entaforat en aquesta granja que vius?

Porc - No, jo ja fa temps que tambe he normalitzat la meva situacio.



CONVERSA AMB UNA GALLINA

Home- Tu Gallina et volia fer una pregunta.

Gallina- Si clar... digues.

H- Tu coneixes a la Gallina dels ous d'or?

G- Si. Pero ara esta molt deprimida.

H- Ah si?!? I perque?

G- Perque ja no te el control de la seva empresa.

H- Ah no? I de qui es?

G- No ho se, pero pots comencar posant "Monsanto" al Google.



CONVERSA AMB UN PORC SENGLAR

Home- Porc Senglar...

Porc Senglar- Que?

Home- On vas tan salvatge per la vida?

PS- Si, es veritat, hauria d'aprendre de la vostra actitud de respecte i moderacio envers tot.



CONVERSA AMB UNA FORMIGA EXPLORADORA

Home- Hola Formiga Exploradora. Com us ho feu aixo aixo de trobar sempre el cami de tornada al vostre formiguer i no al del vei?

Formiga- Be doncs, deixant rastres.

H- Ah! Com molles de pa?

F- No. Un producte quimic que, malgrat els avencos en nanotecnologia, encara no podeu robar.

Els meus dies japonesos - El Japo?... L'India?... 3/4 del mateix.

Foto - En Takashi, el meu amfitrio i model a seguir japones

Aixo del Japo ve a ser 3/4 del mateix que l'India: perque flipo igual, per be que per unes condicions situades a les antipodes. Parlo del funcionament, la netedat, del frikisme pel carrer,... Es del tot cert si us dic que tot plegat promet ser molt divertit.

Ja a l'aeroport em vaig haver d'enfrontar a les sempre temibles maquines expenedores de bitllets per poder arribar al centre de Tokyo. Si ja son temibles de per si, quan tot es en japones, la cosa es complica. Al cap d'uns 10 minuts en estat catatonic, un amable senyor xines que va passar per alla, es va solidaritzar amb mi. Jo per contra, vaig deixar la solidaritat de banda i degut a la desesperacio, de manera del tot egoista em vaig enganxar a ell com una paparra fins que les nostres estacions ens van separar. Seguidament em vaig paparrar a un nou senyor, en aquest cas un aborigen ben vestit. I finalment...

Finalment vaig arribar a bon port. Vaig trucar a en Takashi, un bon amic que algu de vosaltres ha tingut el plaer de coneixer o fer uns moviments robotics amb ell ja que es dedica a l'art del mim i la pantomima (que es com si quan et trobessis a un pastisser li demanessis que et fes un croissant alla mateix). Al cap d'uns minuts, ens varem retrobar al barri d'Asakusa, al centre de Tokyo i ens varem fer una forta abracada (com a part dels acords establerts dins del meu Parlament Mental).

La veritat es que estic flipant bastant des de que vaig arribar en aquest pais. Es molt divertit. Tot es com un joc. Electronic evidentment! Vas al metro: i tot ple de maquines. Vas al restaurant (n'hi ha de barats que per uns 350 yens {3 leirus} pots menjar prou be): i tot ple de botons i botonets. Vas a cagar: i 3/4 del mateix. Un dia ha de caure un comentari dedicat exclusivament als lavabos japonesos. I pel carrer... tot net i polit, i sense papareres. Fins i tot els cotxes, taxis, furgonetes semblen que estiguin mes esterilitzats que els estris dels dentistes argentins de la Placa Nova de Torello. I pel carrer tambe es on hi veus tan els homes i dones del cap dret ben vestits i emplainats, com les jovenetes vestides bo i intentant emular a les seves heroines de l'anime o manga japones. A vegades vestides de superwomans, a vegades vestides de senyoretes de neteja o de col.legiales... Tot molt picant la veritat.


Ara si em perdoneu, me'n vaig a fer una cervesa amb en Takashi,


Albertoji Tortamonsan, japones d'Asakusa.


PD: i que fare aqui Japo durant 3 mesos? No ho se a grans trets, pero a petits, us puc dir que des de la setmana que ve, que be, preveig tenir la gran sort de poder anar a treballar en 2 o 3 cases de pages en una zona del nord del Japo durant 1 mes i mig aproximadament. A canvi de treballar per ells unes quantes hores, obtindre allotjament i menjar... i poder viure en una zona rural entre sempre amables families japoneses. Aixo es impagable. Soc molt afortunat.

Foto - Un tros de Tokyo.