Els meus dies japonesos - Quotidianitats nipones (capitol III): Tortamon vs. els Onsens i els Sentos

Foto - Entrada del senzill sento del carrer de casa meva (i de 8 persones mes) a Toquio.

Els onsens o sentos son banys comunitaris que historicament han format part important de la cultura japonesa. La diferencia entre un i altre es basicament, que en els primers l'aigua prove de fonts naturals, mentre que en els segons no. Diria que es aquesta la diferencia, pero us haig de confessar que alguna vegada algun aborigen m'ho ha dit al reves. Be, la questio es que vingui d'on vingui, l'aigua esta l'hostia calenta. Normalment al voltant dels 43 graus. Afegit a aquests dos espais, la modernitat, un concepte molt estimat al Japo, ha fet sorgir, o derivar d'alguns d'ells, el que seria mes propi de titllar com "spa". Aixi, a mes d'aigua calenta, i freda clar, en els ultims hi pots trobar sauna, peses i varies maquinaries, restaurant, sala de massatges, botiguetes de collonades, karaoke... obviant amb mala llet un detall cabdal en la tradicio nipona i que es pot veure a tots els sentos autentics: la pintura feta a ma del Fujiyama (la muntanya mes alta i venerada del pais) amb tot el seu entorn paisatgistic al voltant de la sala d'aigues de dones i homes.

Foto - Entrada d'un spa de prop de Fukushima. Estava de collons, la veritat, pero...caca...al cap i a la fi...caca.

No es dificil fer us d'un d'aquests banys, tot i que si pots esser iniciat amb un autocton millor que millor. Pero be, la clau per no liarla un cop ets dins es seguir dues regles basiques: dutxar-te ajagut en un tamboret, que es tal i com es dutxen aqui; i portar en tot moment una tovallola petita per eixugar-te el que et convinguis, bo i posan-te-la a sobre del cap quan et fotis dins de la piscineta que toqui, ja sigui d'aigua calenta i/o freda. Al principi aquest detall fa gracia i pot ser que se t'escapi el riure, pero al cap d'unes quantes assistencies al lloc ja no. Sobretot quan penses que tu tb li portes. I a mes ets tu qui ets blanc i qui no te els ulls com ells (ni la tita diria jo... po be...) En fi, es igual ara aixo... Em despisto amb facilitat. Perdoneu-me.

Val. He comencat dient que historicament han tingut un paper important dins de la societat nipona. I ara ho torno a dir, i ho amplio seguidament, sense allaaaaaaargar gaire mes aquesta frase introductoria. Aixo, aquest paper doncs, ha sigut important no nomes per col.laborar activament en la higiene d'homes i dones d'epoques passades en les que no es disposaven de banys a casa (i recordem que aquesta gent son molt pencaire i per tan deuen, o deurien, suar molt abans de l'arribada de l'electronica), sino perque aquest espai complia funcions de lloc on es facilitava la comunicacio, una mica seria com les nostres places publiques (inexistents al Japo). Tanmateix, amb 3 diferencies evidents: que tots van en boles (detall important); que estan separats mascles i femelles (a vegades per sort, pero tb a vegades per desgracia de ben segur); i que s'ha de pagar (uns 450yens normalment/ avui--> 1euru=130y, aixo sempre es una desgracia perque trobo que es prou car hostia).

Malauradament els ultims anys, l'afluencia de gent a sentos i onsens esta de capacaiguda. No se si es el japonesam esta patint el que la gent amb 3 dits de front sent envers la classe politica, o sigui "desafeccio" (vecs, quina paraula mes lletja) o potser es que si es volen comunicar amb uns, per incomunicar-se d'altres, prefereixen fer us del feisbuc o l'escaip; o potser es que simplement es queden a casa, que per alguna cosa se n'han fet construir un de particular al cuarto de bany.

Foto - Sento dins de casa, altrament conegut com ofuro. Les jornades de pages a Iwaki-Hanawa les acabava capbussat aqui dins. Moment de gaudi extrem.

Tortamonsan

(Cronica escrita des de Kyoto, on hi he vingut a fer el turista en el sentit mes literal del terme. Es del tot veritat que es un lloc bonic, o millor dit, que hi ha coses boniques, pero he patit el que vaig patir a Venecia... po dema ja torno al meu Toquio estimat. Una setmana mes netejant al hostel i badant per on sigui i ja sera hora d'anar cardant el camp...).