Avui ja no us demano disculpes. qui no el vulgui llegir que l'eliminidirectament. ara be, sapigueu que en el proper mail fare una pregunta per
valorar si s'ha llegit i entes el contingut. els encertants entraran a un
sorteig d'algun producte hindu.
Soc a davant del temple de Kanyakumari, a la punta de baix de tot de
l'India, el lloc sagrat i magic on sajunten les aigues del mar de
Bengala, del mar d'Arabia i de l'Ocea Indic. No soc hindu, encara.
Daqui un temps ja ho veurem. De moment m'he deixat bigoti, encara
que no se m'ajunti, i quan soc a "casa" vesteixo una faldilla tipica
d'aki, tipica dels homes, que quedi clar. i es que es veu que no
nomes els escossesos tenen aquest dret (evidentment que no us
ensanyare les fotos, ni amb ni sense bigoti,ni amb ni sense faldilla). Sigui
com sigui, si, alco el cap i amb el pas
ferm em disposo a entrar a dins del temple. Pero...Alto! no puc
passar. Clar: les sabates i els mitjons. OK, evidentment ho accepto.
Si per una cosa tan poc sagrada (pero no per tothom) com es la
connexio a internet ja et fan descalcar, que et faran fer de mes per
entrar en un temple hindu...? doncs, mira, aqui, a part de mitjons i
sabates, que les deixo al xiriguito que ja tenen preparat al costat
de l'entrada, tambe et fan treure la brusa. A les dones no pero. (el
masclisme en la societat hindu el tractarem en un altre mail).
Ara si, ja estic a punt: descalc, sense brusa i sense camera! Ja
tinc el dret a entrar. I entro. I ja soc a dins, i ja tinc un guia
d'uns 50 anys,panxut, amb un lungui (=faldilla) blanc i sense brusa,
que em diu que em cobrara 50 rupies per "explicar-m'ho tot". Jo ni
regatejo ni res i d'acord. i va a tota hostia, a caminar i a xerrar:
aixo es l'escultrua del deu tal, feta amb una pedra datada de fa
2000 anys, si mires paer aki veuras que...si toques aki notaras com
la llengua del cap de no se quina mena d'animal fa nose quina mena
de fressa i aixo fara que tinguis en la teva vida no se quines
coses, aquest Deu va fer noseque a noseon.......em satura!!!i tot aixo
caminant per entre passadissos
foscos, on amunt i avall, constantment van passant families i grups
de peregrin vinguts de tot arreu de l'India. Es un autetinc
espectacle. el lloc de per si ja ho es, per tot el que te , i el que
simbolitza, pero el que ho fa mes autentic es la multitud
de peregrins, en forma de families, grups d'amics, vestits de tots
colors, modats, amd draps, amb saris, amb lunguis taronjes, negres, blaus,
pintats de blanc, de taronja, de vermell, ara una ralla, ara un punt, ara
una senefa, ara 3 ralles un punt i 4 collarets...
Foto - Un dels múltiples grups i grupets de peregrinació . S'hi van posar bé.
Be, continuo amb el guia, que a la seva copmleta bola em va explicant el que a ell li
sembla oportu. em porta per tots els racons foscos del temple
(trankils que no passa res "estrany") fins que anem a parar a la
sala central, on hi ha l'estatueta negre dedicada a la deesa del
temple. com en molts altres llocs es una estatueta petita, fosca i
normalment, molt empimpollada amb uns criteris estetic discutibles
des del meu punt de vista "europeu" no ho se, po osonenc segur.
Almenys pero, aqui puc jutjar com es la deesa en directe i al
natural. I es que a no tots els temples hindus deixen entrar a la
gent no hindu a les sales mes sargades, com per exemple al temple de
Madurai. que tela l'espectacularitat d'aquell temple. i dels rituals
del seus peregrins...van caminant pel temple fins que es topen amb
una estatua del Deu amb cap d'elefant, de nom Ganesh o Vinayaga o Vignesh
(que es el mateix), tb petita, fosca i a vegades empimpollada, fan una
lleugera reverencia unint les mans a davant de la boca, despres es
fan tres cops a cada banda del cap amb els nusos dels dits de les
dues mans, per despres acabar creuant les mans per sota del coll de
tal manera que la ma esquerra pugui arribar a estiriar-se 3 vegades
de l'orella dreta, i el mateix respecte la ma dreta i l'orella
esquerra. el ritual es comic de per si. Po te el seu sentit: preguen
i es castiguen d'aquesta manera pels pecats que han comes. Hi ha
hindus que deuen ser molt pecadors pq quan s'estiren les orelles ho
fan fins a arribar a tocar-se els peus amb els colses. No se si s'ha
entes tot plegat. si no us ha quedat clar, veniu aqui i comproveu-ho
vosaltres mateixos.
Aqui a Kanyakumari doncs, l'espectacularitat no va tan lluny. A davant de
l'estatua, un "monju hindu" em passa un espelma petita per davant meu, amunt
i avall, fa veure que em tira no se que. po sigui el que sigui segur que es
espiritual. i al final m'ofereix un dels productes que els hindus fan servir
per pintar-se el front. en aquest cas es de color vermell. de color vermell
el primer!! pq despres ve el segon!!! que es de color groc. I jo sense veu
ni vot ja veig que el meu superguia ja m'ha pintat el fron amb els colors de
la bandera de l'USAP de Perpinya. ai ai. En fi. tot sigui per fer un pas mes
cap a l'hinduisme. i de fet, ho accepto orgullosament. Ara si em miren pude
ja em veuran com un seu germa...{l'Albert flipa}. Contiuem el recorregut cap
a l'altra banda de la sala: tot fosc, pocs ornaments, el grau de
xerraquemeria del meu superguia baixa baixa baixa fins que ja aviant-me cap
a fora del temple em reclama la seva dosi de rupies. li dono. Seria lleig
que no li dones i acabessim a hosties a dins d'un temple hindu, i mes tenint
en compte la seva avancada edat i la seva avancada panxa. Jo be sabeu, que
tampoc soc un Tyson, po sincerament crec que el guanyaria. Si mes no podria
anar corrent al voltant del tempe fent zigueszagues amb les columnes. De fet
pero aixo seria mes facil ferho al temple de Madurai pq l'obligaria a
parar-se a davant de cada estatua a fer el ritual comentat anteriorment
davant de Ganesh. si, definitivament, tacticament i estrategicament seria un
lloc mes ideal pel nostre combat.
Be, paro de dir tonteries i em despedeixo
del superguia, que en un seu ultim comentari diria que em diu que a les deu
els musics del temple hi fan musica...val. son les 9 del mati i decideixo
esperar-me sense sortir del temple. on vaig? que faig? primer de tot evito
un paiu duna paradeta que sha instalat abans de la sortida amb la intencio
d'encolomar rituals amb espelmes negres petites a tothom (trankils que
despres ja no el podre evitar). Volto una mica mes trankilament pel temple,
sense la pressio del superguia. i al cap de poc, opto per apalancar-me a un
costat d'un dels passadissos foscos ple de columnes. si hi hagues un
Meditation Hall com al temple de Madurai hi aniria. pero la infraestructura
d'aquest temple fa que intenti asseurem en posicio ioguistica a sobre dun
pedris. I "pedris" ve de pedra clar. no ho intenteu. almenys si teniu la
vostra flexibilitat al mateix nivell que la meva. Diria que he millorat. po
no soc conegut com l'Albert El Noi de Goma. no. en fi. que estic alla
apalancat i intentant...ser...que ja es molt. i al cap d'una estona
d'intentar...ser...decop, em ve un paio amb un lungui vermell i em comenca a
fer una mena de ritual, no se si seguint alguna norma d'algun ser superior,
nose si seguint uns moviments aleatoris...resultat: que m'ha pintat una mica
mes, ara de color blanc, al front again, espatlles, bracos i cuixes. i per
acabar, m'ha tocat el cap amb forca i diria que ha dit algo. espiritual
clar. Despres, s'ha assegut al meu costat i hem comencat a parlar, tambe com
hem pogut. Es music del temple i entenc que toca a les 10. Sembla que no hi
es del tot. po aixo no li impedeix que em demani algunes
rupies...espiritualment clar! jo li dono 2 o 3 monedes que duc a la butxaca.
i el men demana mes. "po que et penses que ets el primer que em demana
rupies a l'India?". intentem parlar de no se que mes i se n'acaba anant.
Mentre espero les deu, que falta poc mes d'una hora, m'estic una estona mes
apalancat al mateix lloc fins que decideixo anar a donar el vol per fora del
passadis, a l'aire lliure, po encara dins del terme del temple. M'ajunto
darrere d'una familia que camina forca rapid. Perque? doncs per arribar al
ritual de les 9 en punt davant d'una altra estatueta! encara som una mica
lluny quan toquen les 9 i el monjo hindu de torn comenca el ritual: passa
una mena d'espelma pel seu davant, amb un moviments tambe concrets, amunt
avall un canto i laltre, i ja esta. Tot mentre sonen les campanes. Despres
el mateix monjo baixa els 9 o 10 esglaons que l'alcen del pocs peregrins.
nomes 2 o 3 fanmilies, i jo. Va oferint l'espelma a tothom, que posen la ma
un moment a sobre i despres es toquen la cara. Jo estic a l'expectativa i no
actuo. El monjo passa al segon ritual: ara toca donar una mena de pols o
cendra a cada un. Jo m'atraveixo i passo del darrere cap a davant per poder
rebre la meva dosi. i faig el que he vist que feien els altres companys
peregrins:una punteta de cendra al front (si, encara mes coses i afegides a
la suor!) i una mica de cendra cap a dintre de la boca. no es bo ni dolent.
es com menjar sidral sense que piqui, ensopit i eixut. o sigui que de fet,
no s'assembla gens al sidral. Es com cendra i punt. hosti! I diria a mes que
es la mateixa substancia que em va donar un guru ayurvedic en una sessio que
vaig rebre de 2 o 3 minuts quan vaig estar a l'orfenat de Chennai. en fi.
que el ritual, aquest, ja s'ha fos. com la cendra. Acabo de donar la volta
per fora de dins del temple (?!) seperant-me dels meus companys peregrins.
pel cami em torno a trobar al music d'abans que no se que menja, amb un seu
company del seu "rollo" tambe. me'n dona una mica, i em diu alguna cosa.
Entenc que m'ho haig de menjar. Si, ja se, que no s'han d'acceptar les coses
de desconeguts. po diria que el que em dona no son res mes que una mena de
"palomitas", po amb un altre format mes estret. I a mes, amb aquest, ja som
una mica amics. m'ho menjo i ben bo que es. en voldria mes! po ja ha marxat
i em dirigeixo de nou a apalancarme al meu raco, tot esperant les 10.
Intento ioguitzar de nou, i un os que no sabia que tinguessim al costat de
fora del peu em recorda que aquesta posicio, no esta feta per mi. passa el
temps...soc...i ja son les 10. i el music i la musica enlloc. Volto per dins
del temple no fos cas que se mhagi escapat alguna "sala de concerts". po no.
O no ho he entes be, o nomes toquen pels altaveus, o a un altre lloc, o
online, ves a saber. Anava a dir que "he perdut el temps". Pero no. No lhe
perdut i de fet, no m'esperava ningu. Ara si doncs: decideixo marxar del
temple, per la porta on he entrat amb el superguia. i quan ja gairebe hi
soc...pam el de la paradeta! si, "no em deixa passar" si no vaig amb ell a
fer un ritual (un altre) a davant d'un deu (un altre). Compro 5 espelmetes
negres per 10 rupies. les poso en un platet, i seguint les instruccions del
firaire, l'alco 3 cops a davant de no se quin deu i les disposo, una a una
al seu davant. I au! un altre ritual al curriculum! Es ben be que com em
passi algo xungu a aqui l'India no sera pq no hagi fet tots els rituals que
toquen. potser massa i tots, i si em pot passar alguna cosa ves que no sigui
degut a una sobredosi de rituals hindus. Ja veig el titular al The Hindu:
"Catalan man killed due to Hinduism overdose". i potser, de fet, o no potser
no, segur, que m'estan colant rituals a fondo perque si. i si, tot molt
espiritual, molta energia positiva, que no se quin Deu et doni tal cosa, ...
que bla bla bla, que al final el que volen tots aquests es pasta (o a
gairebe tot arreu). acabo de fer el ritual quan veig que ja tinc a tota un
familia a darrere meu esperant que acabi l'hindu blanc aquest. Val. ja
estic. i ara s'i. definitivament men vaig. ben protegit suposo! Pel cami
dono 5 rupies a un home vell que obre la ma quan passa la gent...no se si es
un tic...diria que no. em diu no se que, po sigui el que sigui suposo que es
positiu: 5 rupies esta prou be. Passo de llarg de les 3 paradetes de
records, dono el tiquet numero 57 per recuperar la maquina de fer afotus.
Vaig a un raco. trec la brusa de la maleta i me la poso. dono un altre
tiquet, ara per recuperar els mitjons i les sabates. i ja torno a ser jo, a
fora del temple, tal i com havia entrat pero amb tres colors mes al front i
no se quant rituals mes a sobre.
E. Albert
PD Nota de l'autor: mes de 3 quartes parts del mail han estat teclejades amb
una pressio constant exercida per un grup de 5 a 6 formigues que
m'intentaven boicotejar la poca comoditat que ja em proporcionava una cadira
mes que inestable.
valorar si s'ha llegit i entes el contingut. els encertants entraran a un
sorteig d'algun producte hindu.
Soc a davant del temple de Kanyakumari, a la punta de baix de tot de
l'India, el lloc sagrat i magic on sajunten les aigues del mar de
Bengala, del mar d'Arabia i de l'Ocea Indic. No soc hindu, encara.
Daqui un temps ja ho veurem. De moment m'he deixat bigoti, encara
que no se m'ajunti, i quan soc a "casa" vesteixo una faldilla tipica
d'aki, tipica dels homes, que quedi clar. i es que es veu que no
nomes els escossesos tenen aquest dret (evidentment que no us
ensanyare les fotos, ni amb ni sense bigoti,ni amb ni sense faldilla). Sigui
com sigui, si, alco el cap i amb el pas
ferm em disposo a entrar a dins del temple. Pero...Alto! no puc
passar. Clar: les sabates i els mitjons. OK, evidentment ho accepto.
Si per una cosa tan poc sagrada (pero no per tothom) com es la
connexio a internet ja et fan descalcar, que et faran fer de mes per
entrar en un temple hindu...? doncs, mira, aqui, a part de mitjons i
sabates, que les deixo al xiriguito que ja tenen preparat al costat
de l'entrada, tambe et fan treure la brusa. A les dones no pero. (el
masclisme en la societat hindu el tractarem en un altre mail).
Ara si, ja estic a punt: descalc, sense brusa i sense camera! Ja
tinc el dret a entrar. I entro. I ja soc a dins, i ja tinc un guia
d'uns 50 anys,panxut, amb un lungui (=faldilla) blanc i sense brusa,
que em diu que em cobrara 50 rupies per "explicar-m'ho tot". Jo ni
regatejo ni res i d'acord. i va a tota hostia, a caminar i a xerrar:
aixo es l'escultrua del deu tal, feta amb una pedra datada de fa
2000 anys, si mires paer aki veuras que...si toques aki notaras com
la llengua del cap de no se quina mena d'animal fa nose quina mena
de fressa i aixo fara que tinguis en la teva vida no se quines
coses, aquest Deu va fer noseque a noseon.......em satura!!!i tot aixo
caminant per entre passadissos
foscos, on amunt i avall, constantment van passant families i grups
de peregrin vinguts de tot arreu de l'India. Es un autetinc
espectacle. el lloc de per si ja ho es, per tot el que te , i el que
simbolitza, pero el que ho fa mes autentic es la multitud
de peregrins, en forma de families, grups d'amics, vestits de tots
colors, modats, amd draps, amb saris, amb lunguis taronjes, negres, blaus,
pintats de blanc, de taronja, de vermell, ara una ralla, ara un punt, ara
una senefa, ara 3 ralles un punt i 4 collarets...
Foto - Un dels múltiples grups i grupets de peregrinació . S'hi van posar bé.Be, continuo amb el guia, que a la seva copmleta bola em va explicant el que a ell li
sembla oportu. em porta per tots els racons foscos del temple
(trankils que no passa res "estrany") fins que anem a parar a la
sala central, on hi ha l'estatueta negre dedicada a la deesa del
temple. com en molts altres llocs es una estatueta petita, fosca i
normalment, molt empimpollada amb uns criteris estetic discutibles
des del meu punt de vista "europeu" no ho se, po osonenc segur.
Almenys pero, aqui puc jutjar com es la deesa en directe i al
natural. I es que a no tots els temples hindus deixen entrar a la
gent no hindu a les sales mes sargades, com per exemple al temple de
Madurai. que tela l'espectacularitat d'aquell temple. i dels rituals
del seus peregrins...van caminant pel temple fins que es topen amb
una estatua del Deu amb cap d'elefant, de nom Ganesh o Vinayaga o Vignesh
(que es el mateix), tb petita, fosca i a vegades empimpollada, fan una
lleugera reverencia unint les mans a davant de la boca, despres es
fan tres cops a cada banda del cap amb els nusos dels dits de les
dues mans, per despres acabar creuant les mans per sota del coll de
tal manera que la ma esquerra pugui arribar a estiriar-se 3 vegades
de l'orella dreta, i el mateix respecte la ma dreta i l'orella
esquerra. el ritual es comic de per si. Po te el seu sentit: preguen
i es castiguen d'aquesta manera pels pecats que han comes. Hi ha
hindus que deuen ser molt pecadors pq quan s'estiren les orelles ho
fan fins a arribar a tocar-se els peus amb els colses. No se si s'ha
entes tot plegat. si no us ha quedat clar, veniu aqui i comproveu-ho
vosaltres mateixos.
Aqui a Kanyakumari doncs, l'espectacularitat no va tan lluny. A davant de
l'estatua, un "monju hindu" em passa un espelma petita per davant meu, amunt
i avall, fa veure que em tira no se que. po sigui el que sigui segur que es
espiritual. i al final m'ofereix un dels productes que els hindus fan servir
per pintar-se el front. en aquest cas es de color vermell. de color vermell
el primer!! pq despres ve el segon!!! que es de color groc. I jo sense veu
ni vot ja veig que el meu superguia ja m'ha pintat el fron amb els colors de
la bandera de l'USAP de Perpinya. ai ai. En fi. tot sigui per fer un pas mes
cap a l'hinduisme. i de fet, ho accepto orgullosament. Ara si em miren pude
ja em veuran com un seu germa...{l'Albert flipa}. Contiuem el recorregut cap
a l'altra banda de la sala: tot fosc, pocs ornaments, el grau de
xerraquemeria del meu superguia baixa baixa baixa fins que ja aviant-me cap
a fora del temple em reclama la seva dosi de rupies. li dono. Seria lleig
que no li dones i acabessim a hosties a dins d'un temple hindu, i mes tenint
en compte la seva avancada edat i la seva avancada panxa. Jo be sabeu, que
tampoc soc un Tyson, po sincerament crec que el guanyaria. Si mes no podria
anar corrent al voltant del tempe fent zigueszagues amb les columnes. De fet
pero aixo seria mes facil ferho al temple de Madurai pq l'obligaria a
parar-se a davant de cada estatua a fer el ritual comentat anteriorment
davant de Ganesh. si, definitivament, tacticament i estrategicament seria un
lloc mes ideal pel nostre combat.
Foto - El temple de Madurai. És dels més espectaculars dins de la cultura dravídica del sud de l'Índia per la seva grandiositat i pel futímé de torres, plenes de figures de Deus amb totes les seves representacions humanes, animals, ara amb 8 braços, o amb 22, ara amb 2 caps, o 3 o 4, ara de color lila, o blau o verd...un espectacle.
Be, paro de dir tonteries i em despedeixo
del superguia, que en un seu ultim comentari diria que em diu que a les deu
els musics del temple hi fan musica...val. son les 9 del mati i decideixo
esperar-me sense sortir del temple. on vaig? que faig? primer de tot evito
un paiu duna paradeta que sha instalat abans de la sortida amb la intencio
d'encolomar rituals amb espelmes negres petites a tothom (trankils que
despres ja no el podre evitar). Volto una mica mes trankilament pel temple,
sense la pressio del superguia. i al cap de poc, opto per apalancar-me a un
costat d'un dels passadissos foscos ple de columnes. si hi hagues un
Meditation Hall com al temple de Madurai hi aniria. pero la infraestructura
d'aquest temple fa que intenti asseurem en posicio ioguistica a sobre dun
pedris. I "pedris" ve de pedra clar. no ho intenteu. almenys si teniu la
vostra flexibilitat al mateix nivell que la meva. Diria que he millorat. po
no soc conegut com l'Albert El Noi de Goma. no. en fi. que estic alla
apalancat i intentant...ser...que ja es molt. i al cap d'una estona
d'intentar...ser...decop, em ve un paio amb un lungui vermell i em comenca a
fer una mena de ritual, no se si seguint alguna norma d'algun ser superior,
nose si seguint uns moviments aleatoris...resultat: que m'ha pintat una mica
mes, ara de color blanc, al front again, espatlles, bracos i cuixes. i per
acabar, m'ha tocat el cap amb forca i diria que ha dit algo. espiritual
clar. Despres, s'ha assegut al meu costat i hem comencat a parlar, tambe com
hem pogut. Es music del temple i entenc que toca a les 10. Sembla que no hi
es del tot. po aixo no li impedeix que em demani algunes
rupies...espiritualment clar! jo li dono 2 o 3 monedes que duc a la butxaca.
i el men demana mes. "po que et penses que ets el primer que em demana
rupies a l'India?". intentem parlar de no se que mes i se n'acaba anant.
Mentre espero les deu, que falta poc mes d'una hora, m'estic una estona mes
apalancat al mateix lloc fins que decideixo anar a donar el vol per fora del
passadis, a l'aire lliure, po encara dins del terme del temple. M'ajunto
darrere d'una familia que camina forca rapid. Perque? doncs per arribar al
ritual de les 9 en punt davant d'una altra estatueta! encara som una mica
lluny quan toquen les 9 i el monjo hindu de torn comenca el ritual: passa
una mena d'espelma pel seu davant, amb un moviments tambe concrets, amunt
avall un canto i laltre, i ja esta. Tot mentre sonen les campanes. Despres
el mateix monjo baixa els 9 o 10 esglaons que l'alcen del pocs peregrins.
nomes 2 o 3 fanmilies, i jo. Va oferint l'espelma a tothom, que posen la ma
un moment a sobre i despres es toquen la cara. Jo estic a l'expectativa i no
actuo. El monjo passa al segon ritual: ara toca donar una mena de pols o
cendra a cada un. Jo m'atraveixo i passo del darrere cap a davant per poder
rebre la meva dosi. i faig el que he vist que feien els altres companys
peregrins:una punteta de cendra al front (si, encara mes coses i afegides a
la suor!) i una mica de cendra cap a dintre de la boca. no es bo ni dolent.
es com menjar sidral sense que piqui, ensopit i eixut. o sigui que de fet,
no s'assembla gens al sidral. Es com cendra i punt. hosti! I diria a mes que
es la mateixa substancia que em va donar un guru ayurvedic en una sessio que
vaig rebre de 2 o 3 minuts quan vaig estar a l'orfenat de Chennai. en fi.
que el ritual, aquest, ja s'ha fos. com la cendra. Acabo de donar la volta
per fora de dins del temple (?!) seperant-me dels meus companys peregrins.
pel cami em torno a trobar al music d'abans que no se que menja, amb un seu
company del seu "rollo" tambe. me'n dona una mica, i em diu alguna cosa.
Entenc que m'ho haig de menjar. Si, ja se, que no s'han d'acceptar les coses
de desconeguts. po diria que el que em dona no son res mes que una mena de
"palomitas", po amb un altre format mes estret. I a mes, amb aquest, ja som
una mica amics. m'ho menjo i ben bo que es. en voldria mes! po ja ha marxat
i em dirigeixo de nou a apalancarme al meu raco, tot esperant les 10.
Intento ioguitzar de nou, i un os que no sabia que tinguessim al costat de
fora del peu em recorda que aquesta posicio, no esta feta per mi. passa el
temps...soc...i ja son les 10. i el music i la musica enlloc. Volto per dins
del temple no fos cas que se mhagi escapat alguna "sala de concerts". po no.
O no ho he entes be, o nomes toquen pels altaveus, o a un altre lloc, o
online, ves a saber. Anava a dir que "he perdut el temps". Pero no. No lhe
perdut i de fet, no m'esperava ningu. Ara si doncs: decideixo marxar del
temple, per la porta on he entrat amb el superguia. i quan ja gairebe hi
soc...pam el de la paradeta! si, "no em deixa passar" si no vaig amb ell a
fer un ritual (un altre) a davant d'un deu (un altre). Compro 5 espelmetes
negres per 10 rupies. les poso en un platet, i seguint les instruccions del
firaire, l'alco 3 cops a davant de no se quin deu i les disposo, una a una
al seu davant. I au! un altre ritual al curriculum! Es ben be que com em
passi algo xungu a aqui l'India no sera pq no hagi fet tots els rituals que
toquen. potser massa i tots, i si em pot passar alguna cosa ves que no sigui
degut a una sobredosi de rituals hindus. Ja veig el titular al The Hindu:
"Catalan man killed due to Hinduism overdose". i potser, de fet, o no potser
no, segur, que m'estan colant rituals a fondo perque si. i si, tot molt
espiritual, molta energia positiva, que no se quin Deu et doni tal cosa, ...
que bla bla bla, que al final el que volen tots aquests es pasta (o a
gairebe tot arreu). acabo de fer el ritual quan veig que ja tinc a tota un
familia a darrere meu esperant que acabi l'hindu blanc aquest. Val. ja
estic. i ara s'i. definitivament men vaig. ben protegit suposo! Pel cami
dono 5 rupies a un home vell que obre la ma quan passa la gent...no se si es
un tic...diria que no. em diu no se que, po sigui el que sigui suposo que es
positiu: 5 rupies esta prou be. Passo de llarg de les 3 paradetes de
records, dono el tiquet numero 57 per recuperar la maquina de fer afotus.
Vaig a un raco. trec la brusa de la maleta i me la poso. dono un altre
tiquet, ara per recuperar els mitjons i les sabates. i ja torno a ser jo, a
fora del temple, tal i com havia entrat pero amb tres colors mes al front i
no se quant rituals mes a sobre.
E. Albert
PD Nota de l'autor: mes de 3 quartes parts del mail han estat teclejades amb
una pressio constant exercida per un grup de 5 a 6 formigues que
m'intentaven boicotejar la poca comoditat que ja em proporcionava una cadira
mes que inestable.
Foto - Home tamil en posició de "jo ho tinc tot fet" observant els pescadors mentre feinegen amb xarxes i barques multicolors a la platja mateix del costat del temple de Kanyakumari
