ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

divendres, 31 de juliol del 2009

Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (i III): el Meme i la Abi.

Foto - En Tashi Norbu! pencant en una claveguera d'un carrer del costat de casa.


En TASHI NORBU!: El meme, EL MEU AVI.

Rapat, amb arracada i sempre vestit amb la tunica oficial ladakhi, aquest era el meu avi. En Tashi Norbu! Els rumors deien que, el pare d'en Wangchuk (veure capitol anterior), tenia uns 82 anys. Trempat i cridant l'omnipresent "JULE!" a tort i a dret, es passava la vida pencant com si en tingues 18. O be, millor dit, com si en tingues 28, perque almenys els nanos de 18 anys de casa nostra no foten ni brot. Tan es aixi, que a les 6 del mati ja comencava feinejant. Tan amb els dzos (si barregem un yak amb una vaca i remenem fort, en principi, surt aquest fornit animal), com enfilat en una teulada sense pentinar el gat; tan pels camps de civada, com remenant ves a saber que del clavagueram de Leh...

Malgrat que no eren parents de sang amb la Zangmo, s'hi assemblava pel seu constant trafec amunt i avall, i per la seva bonhomia, tambe amunt i avall, i que tenia el seu punt algid tot sopant amb el turistam. No es tallava amb ningu. Aixi, mentre brandava la roda d'oracio de tot bon budista, seguint sempre la direccio de les agulles del rellotge, de tan en tan deixava anar algun comentari en ladakhi que m'hagues agradat poder entendre millor perque de cop es fotia a riure sol o amb la seva germana...Que be... Ja m'agradaria arribar als 52 en el seu estat fisic i actitud afable.


!--> aquest simbol preten demostrar la potencia i vitalitat d'aquest senyor, aixi com els crits que fotia en repetir el seu nom una i altra vegada perque entres, es quedes, i fos recordat pel cervell del turista de torn.


La NORDIN: La abi, LA MEVA IAIA

Foto - Aqui tenim la casa Tsavo, la de la meva familia de Leh. No tinc un primer pla de la Nordin perque no li agradaven les fotos i aixi ho demostrava fotent-se a cridar d'una manera forca important. Malgrat tot, en aquesta panoramica general de la casa la podeu veure mentre estava treballant i resant alhora.


Vestida de manera tan oficial com el seu germa, en Tashi Norbu!, pero mes arrugada que els papers del financament (aprovats o sense aprovar) tenim a la Nordin. La seva feina pero, a simple vista, era un xic diferent: es tractava de passar-se tot el dia fent anar la mala (rosari) boleta a boleta (n'hi ha 108) tot repetint cada cop el mediatic mantra budista"Om Mani Padme Hum" (= La joia es en el lotus). El seu lloc de treball era en dos ambients de la propia casa: o a la cuina, al mati i al vespre; i al porxo, la resta del dia. No sortia mai de casa. I amb el ritme tranquil que et deuen imposar uns 87 anys a les espatlles, feia el repos que segurament ja li tocava despres d'un vida de feina diaria i tradicional que ha tocat a tota dona ladakhi fins al present. De tan en tan pero, encara feia alguna feineta com desgranar una mena de mongetes o donar 4 herbes a un vedell que voltava pel pati exterior de casa. Per be que la seva principal activitat o millor dit "missio autoimposada per ella mateixa", compatible amb fer anar la mala, era la de vigilar des del porxo. Vigilar, ves a saber que, pero vigilar. I sobretot demanar al turista que marxava "City? Market?" aixi...tot seguit i amb un accent iaistic en anlges molt divertit. Jo mai estava segur de que li havia de respondre perque no veia cap diferencia real entre la ciutat i el mercat, per mi tot era el mateix, la veritat. Pero sempre procurava respondre-li alguna de les dues opcions... aviam si li agradava.

El que si que li agradaven segur eren els platanos, que a vegades, si hi pensava i em veia amb cor de barallar-me pel preu amb el fruiter caixmiria de torn, li portava. Com les xocolatines, a la Nordin li entusiasmaven sengles productes tous. I a la seva dentadura no existent encara mes.


Albert Tortamonla


Perque el meu avi no va anar a Cuba sino al Ladakh!


JULE TSAVO! NGA DAKSA SKYOTLE!

dissabte, 25 de juliol del 2009

Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (II): en Wangchuk, el meu Apale.

Foto - Gaudint d'un merescut descans entre galetes i te, en Wangchuk i la Zangmo, en una matinal a l'hort de casa... Les coliflors podien esperar una mica.


Si la Zangmo era molt bona dona, el seu mig albercoc (adaptant a la fruita nacional del Ladakah l'expressio popular que va adoptar com a nom l'horripilant programa del calvo Jesus Puente) era 3/4 del mateix. Bon home. Bon home que de tan en tan al vespre li agradava fotre algun traguinyoli o algun cigarret. Els beuratges variaven entre dos: o be chang (el que diuen que seria la cervesa tibetana o ladakhiana encara que no s'hi assembla una merda ni dues, ni seques ni sense assecar) o be algun rom mes classic de marca molt desconeguda. Sobretot es aquesta ultima pocio la que provoca efectes mes respectables a 3500 metres d'alcada. Aixo si, el ritual alcoholic es feia a cara descoberta. Per contra, el tabac, no gaudia de la mateixa reputacio. Aixi, d'amagat, en Wangchuk se'l solia fumar a la fosca de la terrasa bo i guarrejant la solidaritat sempre oferta per algun viatger fumador. El seu mig albercoc li tenia prohibit aquest bici. Si l'enxampava es podria encendre una mica de polemica entre ells, pero res, tot tan suau com el psturar pacific de d'una parella de yaks (el remugant nacional). Els somriures entre ells s'esdevenien sovint. I m'agradaria resaltar aquest comentari, encara que pugui sonar a papallones i globus de colors mentre la gent s'estima i l'arc iris brilli en un cel blau clar. Malgrat que vaig suspendre mates de COU, despres d'unes operacions varies de sumes i restes i arrels pubiques, calculo que deuen portar mes de 20 anys de casats. Fins i tot 25 diria, tenint en compte que la filla gran en te uns 23 o 24 i que probablemet no fou concebuda ni en pecat cristia ni en pecat budista. En fi collons! Que reien!

I tal i com deia indirectament en l'anterior capitol i si encara no ha quedat prou clar, ell, el meu Apale no era qui portava els pantalons. Ara, que tampoc anava a toc de pitu, no ens hem d'enganyar. Aixo quan parlem de les tasques de la llar, en les que col.laborava sovint: rentant plats, pelant cebes, barallant-se amb el sempre conflictiu calentador, o regant a l'hort a altes hores de la nit d'acord amb una distribucio incomprensiblament aleatoria de l'aigua de regadiu de Leh. Pero quan parlem de les tasques de fora la llar si que anava a toc de pitu. I molt. Moltissim! I pobre d'ell que no: treballava de taxista. I si en aquestes terres no tens la capacitat de fer anar el claxon unes 23577 vegades per segon, val mes que vagis a llom d'un yak.

Albert Tortamonla

dimarts, 21 de juliol del 2009

Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (I) : La Zangmo, la meva Amale.

Foto - La Zangmo en accio: preparant xapatis a la cuina de casa.


Qui portava els pantalons, qui tallava el bacalla, qui remenava les cireres, qui recollia la merda de vaca... aquesta era la Zangmo: la meva amale, la meva mare ladakhi. Encara que les arrugues n'hi posaven mes, ella afirmava tenir uns 40 anys. Amb una capacitat de treball bestial, era d'aquelles persones al.lergiques al descans, que nomes es permetia un cert grau de relaxament quan era tard, al vespre, tot sopant entre els pocs hostes o be amb la seva familia. La resta del dia, que per ella comencava ja pels volts de les 5 del mati, no parava de feinejar. Combinava les diferents tasques que calia fer d'acord amb la vida tradicional ladakhi: a l'hort... plantant, regant, traient males herbes, recollint verdures; pel cami... recollint les famoses merdes seques de vaca; a la cuina... fent tes de menta i ladakhis (com el tibeta amb sal i mantega) o cuinant el sopar a foc lent, amb llenya i la merda de la frase anterior; al pis de dalt... netejant habitacions, regant les plantes o empolainant la sala que fa funcions de minitemple budista com a tota casa vella ladakhi; al Main Bazaar, el carrer principal...venent naps o una mena d'espinacs per fer els classics momos... non-stop. De tan en tan algu li preguntava "No estas cansada Zangmo?". I ella es fotia a riure.

Com una mare, veritablement. Aixi la sento i aixi es comportava. Amb les 4 paraules basiques que sabia en angles, i que intentava allargar per a qualsevol situacio: quan marxava sempre demanant aviam on anaves o quan a la minima que podia ja et posava una mica mes de momos o d'arros al plat... i al cap d'una estona encara una mica mes... i a acabar-t'ho tot, evidentment!... passant olimpicament de la meva resposta de "tsapik" ("una mica" en ladakhi) a la seva pregunta clarament retorica per ella i totes les mares del "more? more?". Ella ja es la meva amale.

I com a tal, despres d'una estona de dir-le que l'endema, al cap de mes de 2 mesos, marxava de Leh amb en SuperLopez, ja ens va venir amb una bossa amb 4 xapatis i un pot de melmelada. Ja ens havia preperat el dinar de l'endema.

JULE ZANGMO!


Foto - La Zangmo en accio II: aquest cop, ben d'hora al demati, a punt per feinejar a l'hort.


Albert Tortamonla

dimarts, 14 de juliol del 2009

Els meus dies ladakhis - Tortamon vs. SuperLopes: Encontre pescallunatic a Leh

Foto - Tortamon i SuperLopes flanquejant la Zangmo, la nostra mare ladakhi. Per cert, el combat de les calvicies el guanyo jo: l'atac frontal es superior al lateral. Potser ja no som aquells nens del Rocaprevera?

Fa pels volts d'una setmana que comparteixo els meus dies ladakhis amb l'Albert Lopez, amb qui vaig compartir moltissims dies egebes, unes miques forca mes que els ladakhis, entaforats tan felicment com inconscient dins l'Escola Rocaprevera.

Amb ell i altres companys, vam intentar lluitar en contra de l'opressio que patiem per part dels professors. Molts de vosaltres ja ho sabeu, i sino ara es el moment de revelar-ho (il.lusos!): com de ultramimades tenien a les nenes. I puc dir noms de professors, cosa que no ho he pogut fer fins ara, ara que soc lluny. Els sabeu tan be com jo: en Dames i en Josep Maria. Quina pedagogia mes sexista! Marededeusenyor! Elcritalcel!

El fet principal on es reflectia era del tot evident: el misterios criteri amb el que s'adjudicava la pista a l'hora del pati. Els hi agradava tan realment l'esport del patinatge? O be era un simple boicot per evitar que els nens ens desenvolupessim en la practica de l'esport rei?

Amb aquesta emprenyamenta reeixida, amen d'altres coses, tambe es cert, un servidor i SuperLopes celebrem apats abundants, bo i mastegant velles batalletes. Per be que si us soc sincer sobre tot el tema anterior... a mi m'afectava molt, pero a l'afable SuperLopes se li enfotia bastant. Ell sempre preferia tirar pedres amb en Puigdecanet.


ENCONTRE PESCALLUNATIC A LEH

Ara anirem a cridar al cel,
que aqui es mes aprop.
I ho farem fort
i de nit...
que per alguna cosa som pescallunes.

I jo xutare la lluna
i ell li tirara pedres,
i la tocarem...
que per alguna cosa som pescallunes.

dimecres, 8 de juliol del 2009

El Gran Llibre de les Converses - Capitol IV



CONVERSA AMB UNA CIGONYA

Home - Ei Cigonya, vosaltres porteu els nens de Paris?

Cigonya - Be, no tots. Pero els vostres si.

H - Ah. I els altres?

C - Els de l'Africa, per exemple, els portem del Vatica.

H - Caram! Quin trajecte mes llarg!

C - Si, per aixo no solen durar gaire.



CONVERSA AMB UN CAMALEO (II)

Home - Ei Camaleo, tu sempre t'estas camuflant per qualsevol lloc?

Camaleo - No, sempre no. Nomes quan veig que perillo. Com vosaltres de fet.

H - Oh, pero nosaltres no podem camuflar-nos i desapareixer sobre qualsevol superficie!

C - Com que no?!? Si nomes heu de fer que obrir el calaix!

H - Que? De que parles...? Quin calaix?

C - El de l'armari del cervell. Nomes feu que obrir-lo i canviar-vos de jaqueta.



CONVERSA AMB UNA LLAGOSTA DE MAR (II)

Home - Bones, Llagosta de Mar.

Llagosta de Mar - Hola.

H - Saps que estas de sort?

Ll - Ah si? I perque?

H - Perque ets un animal molt preuat...no com les llagostes de terra.

Ll - Ah, doncs em sap greu.

H - Greu?...Perque?

Ll - Perque no he vist homes que visquin al mar.



CONVERSA AMB UNA ANACONDA

Home - Ei Anaconda!

Anaconda - Ei! Que hi ha?

H - A tu no et fa vergonya enrotllar-te al voltant de l'enemic per ofegar-lo i aixi matar-lo?

A - No ho se, suposo que no...a tu te'n fa?

H - ...

A - I jo nomes mato a una presa... jo no puc ofegar pobles sencers.



CONVERSA AMB UN MONO

Home - Ei Mono, que fas que sempre vas fent tonteries?

Mono - Ja i que!?! Soc un mono no?

H - Si esclar, esclar... I de fet, tambe hi ha forca humans que fan tonteries.

M - Ah si? I tambe els hi doneu platanos?

H- No. Els hi donem milions de dolars a finals de cada mes.

M - Ah clar, i despres es compren platanos?



CONVERSA AMB UN CANGUR (I)

Home - Cangur, que tambe patiu probemes d'especulacio que sempre hagueu de tenir els fills a casa?

Cangur - No, "lo" nostre es natural.



CONVERSA AMB UN DOFI

Home - Ei Dofi, vosaltres us comuniqueu a traves de sons molt aguts oi?

Dofi - Si.

H - I ja us enteneu be?

D - Si. I vosaltres tambe us comuniqueu no?

H - Si.

D - Amb sons aguts tambe?

H - No, no... aixi no...

D - Ah, i ja us enteneu be?



CONVERSA AMB UN LLEO DE ZOO

Home - Ei Lleo, quin final mes trist no per un animal tan salvatge com tu?

Lleo - Si, gracies.



CONVERSA AMB UNA GARSA (I)

Home - Saps que tens un crit escandalos, lleig i patetic com si t'estiguessin escanyant?

Garsa - Oh si perdona! Potser et molesto perque no et deixo escoltar la dolca melodia de les escabadores?



CONVERSA AMB UNA ANGUILA

Home - Hola Anguila.

Anguila - Hola.

H - Es cert aixo que paralitzes a les teves preses amb descarregues electriques?

A - Si, jo no faig servir paperassa.