The Tortraj News - Chennai Special Edition

Chennai. Barri de Tambaram: son les 7. L'Arulraj entra a l'habitacio per consultar no se que a l'ordinador. Suposo que els seus ultims mails del dia.

Si, el soroll que fa el modem em serveix de despertador gairebe cada dia.
"Good Moorning Arulraj". surto de la moskitera i em situo. al cap
de poc la Ladha ja mofereix el primer te del dia. es bonissim,
encara que la meva panxa no se si opina el mateix. Benu, de fet,
si que ho se. Po aquesta fase, almenys la primera ja lhem
superada. La Monica, encara dorm. es petita.No se si agafar el The
Hindu i intentar llegir una mica o me'l guardi pel vespre quan
torni de l'orfenat...benu, la questio es que tinc el te en un vas
de ferro ben calent. decideixo fullejar-lo. El que si que em
guardo es el Sudoku. No ho se, po segur que el Sudoku a primera
hora del mati et fa venir diarrea mental. encara que sigui de
nivell easy o, fins i tot, very easy. Es igual. El Fortasec diria
que te un limit fins on pot arribar a curar. Ja es hora
d'esmorzar. La Ladha ens ha fet unes "doses" amb sambar i "idlis",
anava a dir "picants" po no cal (quan alguna cosa de menjar no
sigui picant, ja us ho fare saber, si cal en persona i tot). Doncs
au, a menjar. po tampoc tan facilment: tallar una mena de pa de
pita, prim i enxicletos, nomes amb els dits de la ma dreta no es
facil. no es facil po es fa. i un cop en tens un trosset als
dits,au, a recollir la sambar amb arros si tambe n'hi ha. M'ho
aacabo i com que es bonissim n'agafo mes amb la ma esquerra.
Aprofito el viatge de tornada de la ma esquerra per beure una mika
d'aigua tambe. i la dreta ja pot tornar a treballar fins al final.
Maixeco per posar el plat de ferro a la pica i em rento la ma. Em
canvio: pantalons llargs, maniga llarga i antimoskits. Va, veniu
ara si teniu collons!!...benu benu trankils que al final no se com
s'ho fan pero acaben venint. Faig la maleta amb un paraigues a
dins per si de cas. es temporada de pluges. Ja estic a punt de
marxar. La Monica s'acaba de llevar, o sigui que li dic "Good
moorning i good bye!". ella riu com gairebe sempre. Surto de la
caseta i em poso les xiruques. Fa calor, pero predomina l'interes
de no mullar-me o enfangar-me els peus. Tanco la porta de reixa de
la casa i au, cap a buscar l'autobus.

Foto - Parada de bus del tranquil barri on viu l'Arulraj i família

Avui no hi ha cap vaca al carrer. es questio de temps que en trobi
una. Vaig esquivant bassals, i a vegades el fang, mentre vaig fent
3 zigues i 3 zagues que ja tinc ben apreses per arribar a la
primera "parada" d'autobus que puc agafar. hi ha gent po tampoc
massa. es un barriada forca tranquil.la. decideixo caminar un tros
mes per anar a agafar algun autobus al proper encreuement, que n'hi
passen molts mes. Faig uns 200 metres i ja hi soc. ara si que ja
m'he creuat amb alguna vaca, algun gos, i varies mirades: soc blanc
i a mes, porto els cabells llargs. Es com si portes un "peto"
fluorescent de carretera a dins del planetari del Museu de la
Ciencia. I de manera permanent. A aquesta parada hi ha una mica mes
de gent, pero tampoc no massa. Jo espero que passi el 51k o el 51g,
es igual. Es el seu viatge de tornada i tots dos van al mateix
lloc. avui nomes m'espero 20 minuts i vaig que ja be. mentretant
alguns que s'esperaven ja han anat formant equips per llogar algun
Autorickshaw que els porti on mes o menys a tots els convingui.
Benu, jo pujo i em situo on puc enmig de la gent. Intento allargar
la ma per pagar al que cobra. "Railway Station" dic. Pago 3 rupies
(1 euru=54 rupies...) i em torna un tiquet. I fins al railway
station aquest. Son uns 15 minuts aproximadament. No puc seure
enlloc, i de fet, encara que quedes lliure algun seient de
l'esquerra no hi podria seure: a la banda esquerra nomes hi poden
seure noies. i jo no en soc. Aixo ho vaig aprendre d'uns nois que
acabava de coneixer a una parada d'autobus. quan vaig pujar i vaig
asseure'm en un seient de l'esquerra van comencar a riure. Val.
L'autobus com cada dia passa per davant de la Joiera Gandhi, que te
sues esvastiques al capdamunt de la facana. Tranquils, no es que
tot el que sabem de l'India sigui una tapadera. resulta que es un
simbol de no se quin Deu. enagnxem a la carretar principal i
conitnua el festival de conduccio aleatoria de tot el pais. es
barreja de tot: camions, bicis, motos, tricicles, vianants, vaques,
autorickshaw, rickshows, gossos, quatriciletes,... tot per alla al mig. Amunt, avall,
en diagonal, de costat, en contradireccio,...increible. increible
pero, i no es conya, l'accident mes bestia que he vist va ser a
Delhi quan una bici va enganxar la seva roda de davant a la rodera
esquerra del tricicle que tenia a davant. sigui com sigui ja soc a
la meva parada final i baixo. Passo per sota de les barreres del
pas a nivell per creuar cap a l'altra banda del barri. perque aqui,
que estiguin abaixades no vol dir que no es pugui passar. Amb moto
i tot si la pots inclinar suficientment. si els camions estiguessin
fets de "blandybloop"(jo ja m'entenc) tambe farien el mateix. I cap
a l'orfenat Good Life Centre. Que de good life poca cosa. Pel cami
continuen les mirades. I tambe continuen les olors i podors. a
vegades guanya una olor d'algun incens d'alguna paradeta. Avegades
guanya la podor de basures i pixats d'una cantonada on ara una vaca
hi menja un paper. Ja soc al "Good Life". Avui hi arribo a 2 d'11,
que encara esta prou be. Els nens que van a l'escola ja no hi son.
Saludo a la resta amb un "vannakom". Son els mes petits i els que
tenen retard mental els que si que hi son. Com cada dia. i hi
son, i res mes. no fan res mes. Benu, de fet, quan algu ve a fer
algun donatiu, que sempre acaba sent alguna cosa de menjar, actuen.
Saltuacio, riure, mirar, resar i dir adeu. Sempre en aquest ordre.
A vegades, pero, tambe canten alguna canco. Algun hapy birthday si
el donatiu es per commemora algun aniversari. Intercanviem alguna
paraula, o almenys ho intentem, perque jo encara no he apres tamil.
i diria que em costara. no se ni per on comencar a entendrehi
alguna cosa. Intento definir alguna mena d'activitat i comencem
pintant numeros, quadrats, rodones i triangles de tots els tamanys.
Un cop fet intentarem fer-hi alguna cosa amb l'objectiu de millorar
alguna habilitat.Si tot es intentar-ho.

Foto - La cuineres tot xerrant i fent el dinar a la cuina de l'orfenat. L'apat sempre era arros, normalment acompanyat d'algun tipus de salsa de verdures. Tot l'hòstia picant però molt bo.

Ja es hora de dinar. Em porten
una cadira i un plat diferent als de ferro que fan servir ells. Si
tinguessin coberts tambe me'n porterien. Jo, no vull cadira, malgrat que
els meus deficits de flexibilitat si que ho aconsellerien. Pero no. soc a
l'India. I de la mateixa manera que vaig al lavabo com
ells...si...tambe vull fer el pas previ a anar-hi com ells. sigui
com sigui encara em porten un plat diferent i comenco a menjar
apoiant lesquena a la paret per intentar manenir mes facilment
l'equilibri. I quan hi ha gana, s'acaba menjant. Tot aquest proces
em torna a provocar, no se exactement perque,...singlot. Dec agafar
massa aire quan faig queixalada a la ma dreta. Es l'explicacio mes
cinetifica que hi trobo. com tambe deu ser cientific que em comenci
a caure el moc al cap d'una mica d'haver menjat. Aixo ho atribueixo
a que tot es l'hostia picant. no se. Tot ho deu fer el meu cos en
busca de la seva constant homeostasi. jo no li puc dir res si no es
bevent aigua o agafant un mocador. Aixi m'hi comunico. Au, ja he
acabat de dinar i ara a badar un mica per alla. Ara amb un nen de
l'orfenat, ara amb una vaca del carrer. i aixi fins que cap a les 3
o les 4 ja m'encamino de nou cap a l'aventura d'anar amb autobus.
pel cami, i a la parda...efectivament:continuo sent un centre de
mirades important. Amb els dies pero diria que ja em vaig integrant
mes en el paisatge.

Foto - Pel carrer de l'orfenat tant et pots trobar les famoses vaques, com búfals d'aigua com els de la foto. I fins i tot un gos maleducat que pixa damunt d'unes escombraries.

Po clar, el "petu" no me'l puc treure mai de
sobre. I aixo deu fer que cada cop que estic a la parada a la tarda
em vingui algu o altre, a riure o intentar parlar. Ara em ve un
home gran que em comenca a taladrar sobre personatges histrorics:
que si Gandhi, Sant Tomas, Napoleo, Hitler, ...al principi aixo em
fa gracia. pero nomes al principi. Va pujant el to i ja no parla: crida! I
"no, no, que perque parlis mes fort no entendre mes be el tamil!". Res. No
hi ha qui el pari! A treballs en entenem. po benu anem fent. M'espero mes
duna hora perque arribi el meu estimat 56k, despres d'haver vist tot
l'abecedari del 56, incloent la "enye" (no, aixo es conya, clar,
nomes faltaria que no haven-t'hi la ce trenc ada hi hagues la
enye). Hi pujo, pago rapidament al "revisor" i sec a la dreta abans
no vingui el feestival de nens i nenes ben uniformats i ben
pentinats, amb tofa ells, i amb trenes elles. acaben de sortir del
col.le. Avui nomes m'espero 20 minuts a dins sense el conductor
pero amb el motor engegat i menjant fum. Esta relativament be.

Foto - A dins de l'autobus 56k, assegut a un seient de la banda dreta perquè, malgrat que porto els cabells llargs, no sóc una noia

Marxem i ja hi som un altre cop al mig del merder. espero que
almenys avui no es pari el bus al mig de la carretera com l'altre
dia: o que no hagi de baixar una parada abans com un altre dia,
diferent al d'abans, quan el bus va decidir dir prou
definitivament. Torno a passar per davant de la joiera Gandhi. Les
esvastiques son al seu lloc. I avui arribo sa i estalvi, pero
fixant-me molt be en unes dents d'una facana que sembla una
botigueta com si fos un dentista. aquest es el meu punt de
referncia. Si a la parada hi ha aixo, es senyal que haig de baixar.
es realment complicat situar-se encara que hagis passat 4 vegades
per un mateix lloc. i no estic exagerant. Ho dic amb l'experiencia
d'haver de tornar a "casa" cada dia. Aprofito per anar coneixent el
veinat. Abans pero intento anar a internet a l'unic lloc que em
queda relativament a prop. i...increible: esta obert!! i el que
encara es mes increible: hi ha connexio! ole! ole! saps que, us
escriure un mail curt! (es aquest que llegeixes). benu doncs aixo,
entro a la ciberbotiga despres d'haver-me descalcat i deixat les
xiruques a fora. Pude es que descalc es millora la connexio?...no ho
se...i au, al cap dun moment ja torno a perdrem pels camins del
barri en busca de la casa perduda. I es que a mes, Kamatchi Nagar es
un carrer forca petit. Po sempre hi acabo arribant. El xiringuito on
sovint hi compro 6 platans per 9 rupies em servei tan de referencia
com "lo" de les dents. I ja soc a "casa". Obro la porta metal.lica i
la tanco. Avanco, em descalco i procuro tapar com puc les xiruques
pq no hi entrin massa bitxus. i entro ja a la casa propiament. Hi ha
la Ladha i la Monica. "Vannakom!" al cap de poc ja torno a tenir una
tassa de te a les mans, i em relaxo. com si hagues estat estressat.
po si, una mica si, no ens hem d'enganyar. Potser es necessari i tot
per anar per una ciutat. Po aixo tan es si es tracta de Chennai o
Barcelona. en fi, que sigui som sigui em relaxo com puc, encara que
el Sudoku m'ho vulgui impedir. com la Monica que sempre riu i vol
jugar a tirar coses, per exemple, contra una mena de sargantana
gegant que fa temps que es deu haver instal.lat a darrere d'un
fluorescent. Al cap de poc ja arriba l'Arulraj. "Vannakom" tambe per
tu. I ja hi som tots. Una mica de tele de canals de Chennai clar. No
entenc res. De fet no entenc ni l'idioma tamil, ni les dances
grupals i teoricament improvisades de les pel.licules. No entenc com
els hi pot agradar tan. La veritat. Espero arribar a entendre-ho
algun dia. o potser no. No, no, potser no...aixo seria senyal que
m'he passat en el meu proces particular d'integracio a l'Hindustan.
en fi, tard o d'hora comenca sopant la Ladha i la Monica i despres
nosaltres. Asseguts a la mateixa taula on al mati hi haviem
esmorzat. el sistema per menjar es repeteix. Avui ha tocat el que ja
se m'ha fet classic "arros amb salsa sambar" i unes menes d'aranyons
amargants. Es bo. Despres de menjar, un got d'aigua i a continuar el
proces de vida familiar amb una familia cristiana hindu. Tranquils,
tambe porten el punt vermell. benu, la Ladha si: la Monica el porta
marro, i l'Arulraj no en porta. En canvi ell porta barba. No ens
apalankem massa tampoc a la butaques i sofas de canya o vimet no ho
se, i ja ens n'anem tots a dormir. Abans pero vaig al lavabo, per no
molestar-los despres. Si es vol anar al lababo a casa de l'Arulraj i
la Ladha, s'ha de passar per la seva habitacio. o aixo o agafar una
ampolla o alguna cosa mes gran en funcio del cas. Em fico a dins del
llit despres dhaver recol.locat el millor que he pogut la
mosquitera. com sempre dormo per sobre el llit i sense brusa. Fa
molta xafogor. cap a mitja nit pero me la torno a posar normalment.
Em poso els auriculars per escoltar musica. Si pogues esoltaria la
Nit dels Ignorants. po des d'aqui no es pot. I de fet des de
Catalunya tampoc. Llastima. Si pogues a mes a mes hi trucaria. I en
Carles Cuni diria..."Si...?...Chennai...? Chennai? Bona nit?...el
nom..."

Albert Tort

PD: dissabte marxo cap a Madurai. Prometo no fer-vos una altra parrafada.
Hi vaig en tren de nit: No podre veure com el Barca matxaca al Madrid al
Bernabeu.