Els meus dies catalans

Efectivament, a partir de dema dijous, els meus dies seran catalans.

Aquest viatge ha arribat a la fi. Han passat vora 11 mesos des de que vaig marxar de Torello per anar tirant cap a la dreta (no politica perque per aixo ja hi ha els partits d'esquerres) en direccio al Ladakh. I ara, quan falten deu minuts per les 4 de la nit, mentre estic assegut en una cadira (amb rodes) davant de la taula de la cuina de la casa on he sigut 1 mes i mig, al barri d'Asakusa de Toquio, miro enrere i el que veig es: un fogo electric que no fa llama perque els propiearis del hostel on he currat ens deuen considerar persones potencialment perilloses; uns calaixos de color marro; i dos adhesius que no entenc enganxats en una paret de color metal.litzat.

Viatjar.

Diuen varies coses sobre el fet de viatjar.

En veritat us dic que a mi, viatjar, me la porta fluixissima. Viatjar per viatjar, fer la foto i cardar el camp, col.leccionar banderetes dels paisos trepitjats,... tot aixo em rellisca totalment. No aixi, fer petites estades en llocs que, per axe o per be, son una mica diferents d'alla on soc. Aixo no em rellisca, ans el contrari. M'interessa i ho gaudeixo fortament, tenint en compte que el meu tipus de viatjar es el que lliga amb el d'observador procurant participiar del lloc, les persones i les coses, pero bo i intentant no ser intrusiu. Aixo ultim, diria que no em costa massa perque soc persona vergonyosa de mena (i segurament mes d'un de vosaltres haura viscut algun atac de vermellor fluorescent en sengles galtes d'un servidor... pero... i que?) En fi. No se perque us dic aixo, pero us ho dic. Es un sermo, encara que estigui assegut. No us demano disculpes.

Diuen que viatjar et permet coneixe't mes a tu mateix. Ben cert. Jo mateix en aquest viatge m'he adonat de dues coses importants: que soc un home fredolic, i una altre cosa que ara no me'n recordo perque estic cansat. No us parlo amb el cor a la ma, perque voldria dir que estic mort (segurament en estranyes circumstancies), pero si que us dic la veritat, com la que he intentat d'anar transmetent en aquest blog, sempre manipulada i naixent de les meves creences, arrels,... que deriven en la miopia que pateixo. I que suposo que tots patim pel fet de ser humans.

Les ulleres son l'estri que ens permet veure-hi mes clar, fisicament. Pero... quin es aquest estri que ens permetria veure-hi mes clar en un nivell superior, o millor dir mes primari, al fisic? Com podem veure mes clar coses mes enlla de les fisiques?

Podria ser que aquest estri fos... VIATJAR?

Gracies
Merci
Grazie
Hvala
Blagodaria
Tesekkur ederim
Motehshakeram
Danyabad
Jule
Tugcheche

Arigato

Adeu-siau

Tortamonsan