ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Els meus dies japonesos - El Japo?... L'India?... 3/4 del mateix.

Foto - En Takashi, el meu amfitrio i model a seguir japones

Aixo del Japo ve a ser 3/4 del mateix que l'India: perque flipo igual, per be que per unes condicions situades a les antipodes. Parlo del funcionament, la netedat, del frikisme pel carrer,... Es del tot cert si us dic que tot plegat promet ser molt divertit.

Ja a l'aeroport em vaig haver d'enfrontar a les sempre temibles maquines expenedores de bitllets per poder arribar al centre de Tokyo. Si ja son temibles de per si, quan tot es en japones, la cosa es complica. Al cap d'uns 10 minuts en estat catatonic, un amable senyor xines que va passar per alla, es va solidaritzar amb mi. Jo per contra, vaig deixar la solidaritat de banda i degut a la desesperacio, de manera del tot egoista em vaig enganxar a ell com una paparra fins que les nostres estacions ens van separar. Seguidament em vaig paparrar a un nou senyor, en aquest cas un aborigen ben vestit. I finalment...

Finalment vaig arribar a bon port. Vaig trucar a en Takashi, un bon amic que algu de vosaltres ha tingut el plaer de coneixer o fer uns moviments robotics amb ell ja que es dedica a l'art del mim i la pantomima (que es com si quan et trobessis a un pastisser li demanessis que et fes un croissant alla mateix). Al cap d'uns minuts, ens varem retrobar al barri d'Asakusa, al centre de Tokyo i ens varem fer una forta abracada (com a part dels acords establerts dins del meu Parlament Mental).

La veritat es que estic flipant bastant des de que vaig arribar en aquest pais. Es molt divertit. Tot es com un joc. Electronic evidentment! Vas al metro: i tot ple de maquines. Vas al restaurant (n'hi ha de barats que per uns 350 yens {3 leirus} pots menjar prou be): i tot ple de botons i botonets. Vas a cagar: i 3/4 del mateix. Un dia ha de caure un comentari dedicat exclusivament als lavabos japonesos. I pel carrer... tot net i polit, i sense papareres. Fins i tot els cotxes, taxis, furgonetes semblen que estiguin mes esterilitzats que els estris dels dentistes argentins de la Placa Nova de Torello. I pel carrer tambe es on hi veus tan els homes i dones del cap dret ben vestits i emplainats, com les jovenetes vestides bo i intentant emular a les seves heroines de l'anime o manga japones. A vegades vestides de superwomans, a vegades vestides de senyoretes de neteja o de col.legiales... Tot molt picant la veritat.


Ara si em perdoneu, me'n vaig a fer una cervesa amb en Takashi,


Albertoji Tortamonsan, japones d'Asakusa.


PD: i que fare aqui Japo durant 3 mesos? No ho se a grans trets, pero a petits, us puc dir que des de la setmana que ve, que be, preveig tenir la gran sort de poder anar a treballar en 2 o 3 cases de pages en una zona del nord del Japo durant 1 mes i mig aproximadament. A canvi de treballar per ells unes quantes hores, obtindre allotjament i menjar... i poder viure en una zona rural entre sempre amables families japoneses. Aixo es impagable. Soc molt afortunat.



Foto - Un tros de Tokyo.

2 comentaris:

Tortamon ha dit...

Trovador: merci per l'avis del Montseny! Se que n'hi ha una a Palautordera. Estaria be que quan aterri i anes a treure el cap (expressio molt indicada per fer un vipassana). La maleta fisica ja l'he refet en part. Vaig tenir sort que em robessin abans d'arribar a Paharganj i no aqui!

Princep Taronja: BenTOrVaT siguis en el mon dels comentaris, i mes si ets de la reialesa, amb qui sempre procuro tenir-hi bons tractes. Com hauras vist, ja he contactat amb algun pages vassall del teu amic l'Emperador. Espero recordar els moviments folclorics amb l'aixadell que em va ensenyar la Zangmo, la meva mare ladakhi. La guitarra dels estudiants tibetans, sortosament no la vaig tocar. Malauradament ells si. Tu potser ho haguessis fet millor? I dius que no ho veus clar... que potser et conve viatjar... jo et podria dir que no, que no cal viatjar, que es pot fer "des de casa" pero...que collons... seria tan romantic com mentida pq es molt mes divertit cardar el camp aixi. Ehquesi?!?

Totu: felicitats To que em va passar per alt... un any mes. Soc un desastre. Disculpes publiques!!!!

Matane!
(Princep Taronja, aixo vol dir "fins aviat" en la llengua de les maquines)

Tortamonsan

Princep Taronja ha dit...

Bones Albert! Desitjo que la teva estada al Japó sigui tant intensa com la de Dharamsala.Jo ni hi posaria els peus (massa "màquines") aquests m'haurien quedat parats la India.
Sí,necessito marxar i ho faré tanmateix no sé el lloc ni si ho faré sola o acompanyada... però vaja encara hauré d'esperar pacientment el moment de partir.
El pseudònim veig que no t'ha deixat indiferent jejeje ( el princep blau dels contes no se'm va aprèixer, en va aparèixer un que duia el cabell taronja que evidentment ara "no és" i bla bla bla).
Una abraçada gegant!
Fins aviat ( en el llenguatge de les persones)