Els meus dies japonesos - Fent el pages per Fukushima

Foto - En Maa, simpatic i afable fill de la familia amfitriona, a qui vaig fer parar un moment el proces de transplantacio de floretes. Malauradament, no totes les tasques son tan romantiques. Ben cert.

Doncs si, com ja us anunciava en l`anterior captiol em trobo a Fukushima dedicant-me de nou a la pagesia. Aquesta vegada, acollit molt bonament per una familia, nipona tota ella, que porten anys i anys treballant en la collita de l`arros ecologic (l`aliment mes basic de tot apat nipo). Aquesta es la seva tasca basica, que combinen en funcio de la temporada amb el conreu de quatre verdures o l`elaboracio d`un pa, panets i altres histories de manera artesanal (tot clar... brutalment bo). Es un escandol "lo" be que arribo a menjar, un cop adaptat plenament en la manipulacio del palillam i els bols. Durant els apats els bols ja son del tot amb b alta, de ceramica i fent el que han de fer (de recipient i punt), i no v baixa... cosa que no podia dir al principi dels meus dies japonesos. Molt be, despres d`aquesta broma tan divertida basada en fets reals pero no a Massachusets a les 4:35 PM, (<--aixo vindria a ser un altre cudit, sense a) {<-- i aixo un atre} i ja paro perque ni un dels 88.888 Deus de la religio Shinto, la historica del Japo, entendra res.

El meu dia a dia es del tot variat, llevant-me cap a les 7 del mati, aixo si. Tan pot ser que passi l`aspiradora, com que netegi les menjadores de les gallines; que afluixi el cargol d`un tractor de color blau sense saber perque, com que cali foc en un pilo de palla seca enmig d`un camp d`arros; que talli fusta per fer un plafo per una botigueta familiar per un festival del dilluns que ve, com que separi els grans de soja del seu embolcall a base d`hosties amb un bat de beisbol (esport arrelat fortament despres de la derrota davant dels ianquis a la 2a Gerra d`Hosties Mundial).

Doncs be, res mes.

Ah si... en Maa ja ha apres a dir "carda fred". I jo "fucking samui".

Albert Tortamonsan

(Cronica escrita des d`Iwaki-Hanawa, que no es el nom d`un personatge pelut i petit de La Guerra de les Galaxiess, sino un poblet del sud de Fukushima, al nordnord de Tokyo. De fet, no se perque us ho explico perque tots els que sabieu on era Kakioka Sako, Ibaraki, ja ho deveu saber. Estare per aqui fins a finals de mes quan potser torno a Tokyo).

Foto - L`Hiroaki, el pare, tot fent el cigarret mentolat titpic de tot fumador japones, bo i recolzant-se a un bonic tractor (...el de color blau, el que li vaig haver de fer varies pessigolles amb una clau anglesa)

Foto - I la Yuko, la mestressa de la casa i responsable del tracte, extremadament fi, dels aliments. Tan per consum propi, com per fer-ne negoci.