Foto - He viscut 3 setmanes amb aquesta bonica panoramica tardoral. Vista des de la meva habitacio. I ole.
Foto - L'Hiroaki cremant un camp d'arros en un capvespre japones.
Foto - Casa de l'Obachan ("iaia" en japones) a l'estil tradicional.
Foto - L'arros es despellofa i es separa de possibles petites pedres gracies a la col.laboracio de la maquina de l'esquerra. La resta de sacs d'arros esperen el seu torn, pacientment, al darrere (juntament amb uns curiosos pals de golf que no se quina funcio, en el proces del tracte de l'arros, vindrien a jugar).EL FesTiVAl d' Iwaki-Hanawa: quan el frikisme s'esdeve
Fotos - L'excel.lent programa "Humor Amarillo" es quedava curt: escenes de la famosa competicio que es celebra anualment i que consisteix en estirar palla d'arros, per equips, en un riu l'hostia fred i de la manera mes friqui possible. A dalt en un moment de la sortida. A baix, els cervols tiren del carro sense una Santaclaus amb minifaldilla que ja els hi va caure la primera de canvi (i de qui malauradament no en tinc imatges)... Potser donant suport a la campanya Cagum el Pare Noel?Video {com mu curru eh!} - Despres de la cursa, cada equip havia de fer una petita performance. Aqui, en Doraemon i els seus companys us saluden.
Foto - El jovent japones practicant l'ancestral tayko. Les hi cardaven fort.
Foto - Hi ha alguna cosa al mon que faci mes por que aquesta imatge?
Foto - La nostra parada al Festival. Hi veniem mochi acabat de fer, cafe d'arros (eluquehia), miso, melmelada, arros, i algun que altre producte mes. No ens va anar del tot malament, pero en Maa esperva fer algun cuartu mes.
Foto - I aqui tenim el cafe d'arros (a l'esquerre i per 1000 yens) i el mochi (que vaig tallar massa prim i haviem de fer equilibris varis per poder-lo aguantar a un pal, que l'Arare hauria fet servir per tocar altres coses)
Foto - La paranoia de la grip A tambe ha arribat a les zones rurals de Fukushima. A mi, pero, sempre m'ha molat mes el Fosfovit A.
Foto - Les majorettes i la banda van venir de Tokyo.
Foto - En Tortamon amb un Samurai que passava per alla...
Albert Tortamonsan
(Cronica escrita des de Tokyo, on vaig arribar abans d'ahir. Durant el proper mes i mig fare el pages no al camp, sino a la capital. Treballo en un hostal unes 3 hores al dia a canvi d'allotjament. I la resta del dia em dedico a badar amb boca, ulls i orelles obertes.)
3 comentaris:
Nen! quin plaer veure't saludar amb el signe de la pau aconseguida al costat d'un lluitador amb cara de geisha... :D
Ara si que et puc dir que sento una enveja guarrona, des de la poltrona de l'oficina, això si, mirant cap al nou niu que hem fet amb la dona, esperant una nena que vé de camí.
Trotamón, de tort i de dret!
Una abrassada màgica com les primeres nevades,
Pedriote
Hola amic,
Sento no haver-te escrit abans però tingues clar que segueixo el teus passos amb una barreja de orgullo (per poder dir que jo vaig compartir molts moments amb tu) i enveja (hi ha dies que no puc mirar el teu blog perquè m’agradaria ser on ets tu). La cosa per aquí segueix igual, la monotonia d’una vida prefixada i previsible, i els somnis de ser lliure amb mi mateix i d’una vegada per totes sentir que estic viu, i això amic irlandès ho has aconseguit. La meva petita joia ja te 2 anys i és el que em dona forces cada dia per seguir amb aquesta monòtona rutina, anomenada “vida”, o també coneguda com a “allóquetothomedebéhadefer”…des de l’àtic del meu cor et segueixo atentament, orgullós i amb un somriure als llavis.
Salut i endavant…
PD: per cert el 13-D consulta per la independència, poc a poc ho aconseguirem
Ei tortamon, esperem que vagi tot be per Tokyo i que els backpackers no ho embrutin tot massa!
Nosaltres ara parem per Osaka, Kyoto ens ha agradat molt, no hi ha tant de frikisme com a Tokyo pero si temples i monuments mes tradicionals.
Dema toca ens toca el castell de Himeji i despres cap a Nara.
Esperem que hi hagi places a l,hostal de tokyo, aqui uns dies tornem per alla!
Que vagi be, fins aviat
Ah per cert, 広島、福岡、熊本。エリア拡大したストリー, deuuu
Publica un comentari a l'entrada