ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dimecres, 4 de novembre del 2009

El presidiari

Havia sigut presidiari. Si. Es va passar uns anys a la preso per un tema que ara no cal tocar, pero que podeu estar tranquils perque no tenia res a veure ni amb la sang ni amb la violencia, ni fisica, verbal, o monetaria. I perque de fet: `No vaig ser jo`.

La questio es que quan en va sortir, les coses, sorprenentment o no, li van comencar a anar teoricament be. Al cap de sis mesos ja havia conegut una mossa. I ambdos amb papallones a la panxa havien decidit casar-se. Pel civil i pel penal, de fet... tambe. I es que al cap de nou mesos les papallones d`ella, curiosament, van esdevenir bessonada. Pero be, no va suposar cap problema perque ell ja havia aconseguit una feina fixa a traves del sogre. La segona bessonada si que va ser mes sorpresa perque les papallones d`ella, i les d`ell, ja feia temps que havien capullat de nou.

Aixi, la casa, d`acord amb la societat en la que vivien, s`havia fet petita i calia ampliar-la. O canviar-la directament. Com tambe passava amb dues coses mes del seu dia a dia: la televisio, que anava en blanc i negre en dies alternatius; i el cotxe, que segons deien, no acabava de carburar prou be, sempre i quan se`l compares, pobret, amb els de gama alta. Tothom ho veia d`aquesta manera. Tothom menys l`expresidiari, que no hi veia tants inconvenients. Nomes ell creia, home de bona fe, que la casa potser si que haurien de viure-hi mes apretats, pero que coi, que hi podien viure; que la televisio si que no anava del tot fina i no era de plasma, pero que tan li feia perque pensava que sempre que hi hagues un Barca - Madrid podria identificar qui es qui i no nomes pel joc; i que el cotxe... no, no era de gama alta, amb aixo hi estava del tot d`acord... pero que tenia 4 rodes, i el carburador potser nomes feia fressa perque realment estava carburant coses que carburen els carburadors.

L`expresidiari no va aguantar massa dies i finalment va cedir. L`endema de l`enessima topada amb la de les expapallones, els veins, companys de feina, i amb nous amics agregats del facebook, va haver de fer el pas: i si, de bon mati, va anar a fer tractes amb un senyor banquer.

Assegut davant d`ell, li anava dient que `si` sense escoltar-lo. Tenia el cap en un altre lloc. Rumiava com fer-se funcionari de presons, per almenys, poder recordar la seva epoca de llibertat.

4 comentaris:

trovador errante ha dit...

Bon relat Albert, te llum, la mateixa que veuen els presoners a traves dels barrots i els que estan "a fora" no miren mai...

Veig que fer de pagès t'està inspirant, és el que te la terra, que inspira realitat.

Per cert, fa poc vaig esar parlant amb un meditador argentí que havia fet un peregrinatge per 88 monastirs a una illa de Japó, crec que la més al sud, però no ho recordo bé...i diu que va ser una experiència molt guapa...per si t'ho vols mirar ja que hi ets a prop...

Una abraçada i que no ens empressonin mai.

Anònim ha dit...

Caram caram! Un bon conte, Albert!
Com transcorren els dies japonesos? Espero que, també, amb placidesa!
Saps què? Un llibre m'ha dut al Japó, a Kerouac i, és clar, a tu.
També espero que, sempre que et convingui, sentis ben bé l’abraçada dels que pensem en tu des de terres cat.! Encara que els pensaments no coincideixin en l’espai del temps podríem considerar que hi són i que queden suspesos en l’aire fins a l’estona que a tu et vagin bé i els arrepleguis al vol;)! Oi?

Una abraçada!

Núria

Guillem Pigallem ha dit...

ostres Albert a Japó, no saps pas l'enveja que em fas, ja se que és molt típic però és un país que sempre he volgut visitar. tot i això et diré que amb aquest planning que portes tu, no se pas si ho podria fer, això de fer de pagès jo no en sabria pas, però tot és aprendre oi?

espero que tot et vagi molt molt bé, i m'agraden moltíssim els relats que expliques sisi. ens veiem a la tornada, spero que n'hi hagi algun dia, almenys abans dels 2012, ja que diuen que el món s'acaba oi?

Anònim ha dit...

molt be tortor..........
nomes et falta tenir un gos que es digui BINGO!
un bon pages.................
PD:i les fotos de les "colegialas"
amic ZUTROY