L'home que no sabia dir mentides mai va existir. Si hagues sigut aixi, a la guarderia ja hagues sigut arraconat pels nens cruels i sobreprotegit per la senyoreta sobreproteccionista. A l'escola, a mes de no aprovar cap examen, hagues sigut nafrat en gran manera, sagnant ara pel nas, ara pels colzes. A la seva primera feina no hagues durat mes de 5 minuts. I la segona oportunitat no li hagues arribat mai. No com la vellesa, que li hagues acabat arribant d'hora perque no l'hauria enganyat amb pastilles, cremes o tractaments.
I quan la mort l'hagues vingut a buscar, se li disculparia per no haver vingut abans.
L'home que no sabia dir mentides, per sort, mai va existir.
dilluns, 7 de setembre del 2009
divendres, 4 de setembre del 2009
Els meus dies d'exili tibeta - En Gene Kelly estaria afonic i tindria agulletes...BeaUTiFul MoNsoOn...
Foto - Amb aquest panorama monsonic hi acostumo a esmorzar, badar, i sopar i badar una mica mes.
Porto el calendari d'una manera desgavellada. Posem-li que vaig arribar per aqui a Dharamsala fa 1 mes o 1 mes i mig. El dia concret tan li fot. Pero des del primer dia, fins avui, i molt probablement dema passat i l'altre, i l'altre, i fins i tot el de despres i el de mes enlla...que m'acompanya el monso. S'ha convertit en un vei mes del poble del Dalai Lama, dels tibetans exiliats, i dels israelians que fumen. Plou a bots i a barrals. La paraula "sol", per mi, ja no te el significat de l'astre rei. Esta arraconada en alguna part del meu hemisferi esquerre del cervell, tocant l'acordio diatonic.
Em podria jugar unes quantes rupies que en Jim Morrisson i els seus riders on the storm baixarien del cavall i buscarien aixopluc a sota d'algun xiringuito; que en Gene Kelly, si no se l'emanilles fortament pels canells i turmells, i no se li poses esparadrap a la boca, estaria afonic i amb agulletes fart de cantar "I'm singing in the rain"; i que les dakinis, la versio budista de les bruixes si ho mirem amb els ulls molt grossos i miops, no es podrien ni pentinar ...
...BeaUTiFul MoNsoOn...
Albert Tortamonla
(No acostumo preveure massa coses pero diria que estare entre tibetans fins que hagi de cardar el camp a l'octubre quan se'm comenci a florir el visat... Mentre vaig fent algunes activitats que potser algun dia o altre sabreu, els partits que conformaran el meu Parlament Mental van debatent amb violencia.)
dimarts, 25 d’agost del 2009
Composicio del meu Parlament Mental
No soc en Francino ni tinc formatgets. Pero m'atraveixo a fer el comentari pertinent sobre l'ultima enquesta i sobre com queda composat doncs, el meu Parlament Mental. Que us relato seguidament, o sigui ara, sense mes preambuls que aquestes paraules sobreres que fan que allargui la introduccio sense dir res ve l'analisi a la pregunta:
"CREIEU QUE EN TORTAMON HAURIA D'ANAR CAP AL JAPO PER AVIAM QUE S'HI COU?"
El Partit Liberal d'Extrema Esquerra -"Voti el que voti cardaras el que vulguis"- ha assolit la quantia de 11 neurodiputats. Aixi es col.loca en primera posicio. No massa lluny pero trobem el Partit de la Germanor Catalanonipona -"Si, i fer una abracada ben gran a en Takashi de part meva"-, amb 8 neurodiputats. En aquest punt ja podem afirmar el que queda clar: que una alianca entre aquests dos potents partits concentraria tot el poder, supererant la majoria necessaria de 15 neurodiputats i neurodiputades, i amb la decisio consequent fent-se del tot evident.
A partir d'aqui venen els partits minoritaris:
El primer d'ells, l'II - Iniciativa per la Incomprensio -"Que collons hi has d'anar a fer tu ara al Japo?"- ha obtingut 3 neurodiputats. A ell el segueixen, frec a frec, un raguitzell de sigles amb 2 neurodiputats: el PP, el Partit del Proleteriat -"Si, i a peu coix"- sempre amb objectius tan romantics, com inutils i poc realistes; la Lliga dell Il.luminati -"Luces de cruce en via interurbana durante la salida y la puesta de sol"- amb vincles forts amb la Internacionalista Esglesia de la Cienciologia; i els Capitalistes sense Fronteres -"Si, i ara mateix vaig al banc a fer-li un ingres al cc"-, pensant com sempre, que amb els diners esta tot arreglat. I ja nomes amb el neurodiputat de l'honor... el sempre simpatic, i present a totes les enquestes, PAPLA Paraules al Plat -"A mi m'agraden els macarrons amb sushi"- amb les seves propostes cul i naries ben atrevides.
Probablament acabin formant el Grup Mixt, clar que, si fessin el que es sol coneixer amb un llenguatge mes tecnic com a coalicio de l'hostia podrien arribar a fer-se fins i tot amb part del control del meu Parlament Mental amb 10 neurodiputats, sempre i quan els dos principals partits s'excedissin en l'art de fer la Puta i la Ramoneta. Com be sabeu, en neuropolitica no es pot descartar mai res.
Per ultim, nomes cal destacar el gran fracas de les dues propostes de dos partits ben oposats. Per una banda la Plataforma Antinipona -"No, els japonesos son gent perillosa"-, amb el seu discurs radical, no ha calat en els votants. De la mateixa manera que la seva antitesi el Partit de l'Oda al Kamikaze -"Si, i quedar-s'hi"-.
El Parlament Mental aixi ha quedat composat. Aixi ho heu volgut.
Properament, en el termini d'un mes (o dos), els partits es reuniaran i es marginaran els uns als altres i en funcio sempre dels interestos egoistes de poder de cada un s'acabara formant un equip de govern el maxim manipulador possible. I es que les tradicions s'han de mantenir. I mes en neuropolitica.
Albert Tortamonla, analista neuropolitic.
PD: Despres d'aquesta enquesta per determinar lliurement el meu present-futur, algu sap si es obligatori fer alguna enquesta profalangista ara? Es legal el que he fet o he desequilibrat massa la balanca? Envieu-me un comentari amb l'assessorament legal pertinent siusplau. I si la cosa realment pinta bastos, un mail personal. Us estic agrait.
Etiquetes de comentaris:
Reflexions vàries i parides múltiples
dijous, 13 d’agost del 2009
El Gran Llibre de les Converses - Capitol V
CONVERSA AMB UN GALL D'INDI
Home - Ara ve nadal... saps com continua no?
Gall d'Indi- Je... quina gracia...
H - No, fora conyes. Deus estar acollonit quan ve nadal no?
G - Si, pero es pitjor per molts homes.
H - Perque?
G - Perque per molts d'ells es nadal cada dia. I la majoria no son catolics, curiosament.
CONVERSA AMB UN DROMEDARI O UN CAMELL
Home - Saps... no se mai si tu ets un dromedari o un camell. Em confonen els bultos. Pero se que ets un animal molt resistent en segons quins ambients.
Dromedari o Camell - Doncs mira. A mi em passa el mateix.
H - A si?
D o C - Si. No se mai si ets un home o una dona perque tambe em confonen els bultos. Pero se que ets un animal molt destructor en tots els ambients.
CONVERSA AMB UN SALMO
Home - Salmo, tu sempre vas contracorrent?
Salmo - Si pero sense que normalment em criminalitzin.
H - Be, pero si com com insinues, algu de nosaltres va a contracorrent i el criminalitzen, almenys pot acudir als jutjats.
S - Si, com jo quan em trobo les preses.
CONVERSA AMB UNA LLAGOSTA (III)
Home - Ei Llagosta, ja t'avindries a viure conjuntament amb les llagostes de terra?
Llagosta- Home, tu saps be que per compartir nomes el nom no es condicio suficient per portar-me be amb algu.
H - Ah clar.
Ll - Jo em porto be amb les llagostes de mar. Com tu amb els homes de terra. No?
CONVERSA AMB UN CANGUR (II)
Home - Cangur, perque no deixes que el teu fill s'espavili aviat sense protegir-lo tan?
Cangur - Oh es que es molt jove!
H - Pero no creus que el sobreprotegeixes dins d'aquesta bossa?
C - No pas mes que dins la vostra bossa.
H - Oh, nosaltres no en tenim pas de bossa marsupial.
C - No, una encara mes efectiva: la immobiliaria.
CONVERSA AMB UN COLOM DE CIUTAT
Home - Colom de Ciutat, no podrieu vigilar una mica i no reproduir-vos tan?
CdC - Perque?
H - Perque ho embroteu i contamineu tot, deixant la vostra merda pertot arreu.
CdC - Ostres, perdona! Pero sincerament, nosaltres nomes intentem guanyar-nos la vostra confianca intentant imitar-vos amb els nostres propis recursos.
CONVERSA AMB UN GRIPAU
Home - Gripau, perque si tens un "cigarro" a la boca no pares de fumar fins a petar?
Gripau - I perque tu, sabent aixo, me li fots a dins?
CONVERSA AMB UN ANEC
Home - Ei Anec, com us ho feu aixo de capbussar-vos durant tanta estona sense treure el cap?
Anec - Oh, si "lo" nostre no te merit. Vosaltres si que teniu merit que us podeu passar anys i vides capbussats sense treure el cap!
CONVERSA AMB UNA GARSA (II)
Home - EH!!! Que fas robant-me aquest collaret! No saps que aixo de robar no esta be?!?!
Garsa - I tu m'ho dius?
H - Ei que jo soc cristia!
G - Ha! Ha! Ha!
H - Que?!? Que fas?!? Des de quan podeu riure les garses?
G - No, no puc. Es una surrealitat del nivell que m'acabes de dir.
CONVERSA AMB UN LLIMAC
Home - Llimac, ja saps que deixes un rastre molt llefiscos per on passes?
Llimac - Si, es cert. I que?
H- No res, pero no et fa vergonya?
Ll - Si, segur... ja us agradaria a vosaltres deixar nomes un rastre llefiscos.
divendres, 7 d’agost del 2009
Els meus ultims dies ladakhis - Ladakh en imatges maques

Benvinguts al Ladakh!

Abans pero, comencarem recitant els kangyur, brandant un dorje...

... i fent unes ofrenes als Deus Protectors...

... des de dins del temple estant... (Alerta! El barret de cowboy del monjo del costat no era pas gaire corrent).
FESTIVAL DE HEMIS


Foto - El Guru Padmasamvaba, altrament conegut com a Guru Rimpotxe, cobert sota un paraigues. Va ser un personatge clau per a l'establiment del budisme al Tibet. Es altament venerat. En alguna ordre budista al mateix nivell que Buda Shakyamuni, el Buda Historic. Els franctiradors fotografics atacaven pel flanc de l'esquerre.
L'ESPECTACLE SUBLIM
L'espectacle era sublim, excels. L'escenari era elpati d'una gompa historica enmig de grans muntanyes pelades. Els monjos emmascarats ballaven i escampaven el Dharma pels 4 costats. Saltirons i giragonces es combinaven ara amb silencis, ara amb estridencies de platarets, trompetes i tambors. Els franctiradors fotografics disparaven a discrecio. Que vol dir l'hostia-centes vegades per cada nanosegon. Pertot arreu, per tots els racons, totes les coses, tots els badalls. Tot. Ho fotografiaven tot excepte un cosa que ni el mes gran dels objectius ni el mes enlluernador dels flaixos podien captar: la seva propia miseria i falta de respecte.
Foto - L'instrumentam. Podeu veure un senyor vestit de verd i amb una matrelleta a la ma. No em va quedar clar quina part del Dharma vindria a representar.

Foto - Aborigens de la terra. Ells com a minim tenien mes idea de que anava tot plegat.
FESTIVAL DE LAMAYURU, petit, humil i fet amb foc de llenya
Foto - Mahakala, un dels Deus Protectors del Dharma mes mediatics, amb els seus col.legues. Les espases no son per tallar caps. Al contrari: son el simbol de tallar la ignorancia de socarrel.
Foto - El "poble" de Lamayuru. Petits i grans atenent a les dances, que com em va explicar l'Acitunita (gracies!), no deixen de ser representacions per explicar els ensenyaments de Buda d'una manera mes atractiva i pedagogica.
Foto - Varies coses a observar: els monjos dansaires al voltant del pati; els dels barrets vermells amb les famoses trompetes de so contundent al mig; els petits skinheads del Dharma a 2a graderia del gol Nord; i al gol sud, entrades mes barates, laics budistes veterans i novells. Ja esta. No cal observar res mes.

Foto - Nena no espantada segurament per la familiaritat i perque el Club Super 3 no pot fabricar nens docils al Ladakh (per be que en Tomatic sempre m'havia fet mes por que en Megazero...un tomaquet parlant...marededeusenyor... i despres hi ha qui diu que el budisme es misterios...).

Foto - I parlant d'en Tomatic...
IMATGES VERMUT

Foto - No hi ha paraules per descriure el llac Pangong Tso, encara que "l'hostia maco", tot i no ser gaire romantic podria comencar a ser valid.

Foto - "Polo", a mes de ser el nom d'un producte estiuenc es el d'aquest esport. A casa nostra hi solen jugar els del cocodril al pit. Al Ladakh no ho se, pero historicament, junt amb el tir amb arc, son els esports mes practicats. Malauradament o no, ultimament es veu que va perdent pistonada.

Foto - Comentari evident: finestres ladakhis.

Foto - Roda d'oracio que servia per difondre el Dharma, sumant punts per la teva propera reencarnacio, i alhora i no pas menys important, de parada d'autobus.

Foto - Pastora ladakhi de Lamayuru. No hi havia adhesius del burro ladakhi perque aqui l'animal mes galactic es el yak, tot i que no es pas que se'n vegin massa. {Que no es desprengui d'aquest apunt que els yaks serien del Madrid. Pobres... son humils i pacifics, i no s'ho mereixerien mai de la vida... els yaks clar...}

Foto - Stupes amb coloraines

Foto - Burro al pas de Changla I. Aquest amb parsimonia, neu i banderoles.

Foto - Burro al pas de Changla II. Aquest, amb la ma al cap despres d'impactar burrament amb el cartell enunciador; i aprofitant l'infortuni per cobrir-se la calvicie d'un sol que, a 5360 m, pica d'una manera forca important.
Foto - Xofer caixmira a dins del camio. Com podeu veure no portava ni el poster oficial d'una paia amb el mamellam enlaire, ni cap bandera de cap equip de futbol. Clar que potser hi portava tots el escuts dels clubs de criquet de la lliga professional de l'India i de l'estranger.
Foto - Si quan em mori m'haig de reencarnar amb una bustia, de ben segur que triaria el mateix lloc que aquesta: a Lamayuru. El lloc esta molt be, bona harmonia, i poca gent. O sigui, poca feina.

Foto - Leh a vista de pajaru.

Foto - Aixo ja haurieu de comencar a saber que son rodes d'oracio. A mes, de la mateixa manera tambe haurieu de saber que les fan girar en el sentit de les agulles del rellotge (sempre i quan us trobeu en l'hemisferi nord), i fins i tot, que cada cop que giren el mantres escrits escampen els bons auguris arreu del mon (a l'hemisferi sud tambe).

Foto - La Gompa de Thiksey. El vacum es present arreu.

Foto - Nen afable en primer pla. Va sortir amb una posicio una mica raper, ben cert.

Foto - No es el local de la Penya Blanc-i-Negre del Newcastle o del Borgonya. No, encara no. Es una casa tipica on hi viuen els monjos ladakhis que resideixen a la gompa.

Foto - Fixa't-hi be SuperLopez que les pastanagues son les bones! E lu atre que has de treure!

Foto - Versio San Fermines a Leh, just al carrer de davant de casa. I renglera de tifes al sol a sobre del mur.

Nga alta skyotle Ladakh...
JULE!
divendres, 31 de juliol del 2009
Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (i III): el Meme i la Abi.
En TASHI NORBU!: El meme, EL MEU AVI.
Rapat, amb arracada i sempre vestit amb la tunica oficial ladakhi, aquest era el meu avi. En Tashi Norbu! Els rumors deien que, el pare d'en Wangchuk (veure capitol anterior), tenia uns 82 anys. Trempat i cridant l'omnipresent "JULE!" a tort i a dret, es passava la vida pencant com si en tingues 18. O be, millor dit, com si en tingues 28, perque almenys els nanos de 18 anys de casa nostra no foten ni brot. Tan es aixi, que a les 6 del mati ja comencava feinejant. Tan amb els dzos (si barregem un yak amb una vaca i remenem fort, en principi, surt aquest fornit animal), com enfilat en una teulada sense pentinar el gat; tan pels camps de civada, com remenant ves a saber que del clavagueram de Leh...
Malgrat que no eren parents de sang amb la Zangmo, s'hi assemblava pel seu constant trafec amunt i avall, i per la seva bonhomia, tambe amunt i avall, i que tenia el seu punt algid tot sopant amb el turistam. No es tallava amb ningu. Aixi, mentre brandava la roda d'oracio de tot bon budista, seguint sempre la direccio de les agulles del rellotge, de tan en tan deixava anar algun comentari en ladakhi que m'hagues agradat poder entendre millor perque de cop es fotia a riure sol o amb la seva germana...Que be... Ja m'agradaria arribar als 52 en el seu estat fisic i actitud afable.
!--> aquest simbol preten demostrar la potencia i vitalitat d'aquest senyor, aixi com els crits que fotia en repetir el seu nom una i altra vegada perque entres, es quedes, i fos recordat pel cervell del turista de torn.
La NORDIN: La abi, LA MEVA IAIA
Foto - Aqui tenim la casa Tsavo, la de la meva familia de Leh. No tinc un primer pla de la Nordin perque no li agradaven les fotos i aixi ho demostrava fotent-se a cridar d'una manera forca important. Malgrat tot, en aquesta panoramica general de la casa la podeu veure mentre estava treballant i resant alhora.Vestida de manera tan oficial com el seu germa, en Tashi Norbu!, pero mes arrugada que els papers del financament (aprovats o sense aprovar) tenim a la Nordin. La seva feina pero, a simple vista, era un xic diferent: es tractava de passar-se tot el dia fent anar la mala (rosari) boleta a boleta (n'hi ha 108) tot repetint cada cop el mediatic mantra budista"Om Mani Padme Hum" (= La joia es en el lotus). El seu lloc de treball era en dos ambients de la propia casa: o a la cuina, al mati i al vespre; i al porxo, la resta del dia. No sortia mai de casa. I amb el ritme tranquil que et deuen imposar uns 87 anys a les espatlles, feia el repos que segurament ja li tocava despres d'un vida de feina diaria i tradicional que ha tocat a tota dona ladakhi fins al present. De tan en tan pero, encara feia alguna feineta com desgranar una mena de mongetes o donar 4 herbes a un vedell que voltava pel pati exterior de casa. Per be que la seva principal activitat o millor dit "missio autoimposada per ella mateixa", compatible amb fer anar la mala, era la de vigilar des del porxo. Vigilar, ves a saber que, pero vigilar. I sobretot demanar al turista que marxava "City? Market?" aixi...tot seguit i amb un accent iaistic en anlges molt divertit. Jo mai estava segur de que li havia de respondre perque no veia cap diferencia real entre la ciutat i el mercat, per mi tot era el mateix, la veritat. Pero sempre procurava respondre-li alguna de les dues opcions... aviam si li agradava.
El que si que li agradaven segur eren els platanos, que a vegades, si hi pensava i em veia amb cor de barallar-me pel preu amb el fruiter caixmiria de torn, li portava. Com les xocolatines, a la Nordin li entusiasmaven sengles productes tous. I a la seva dentadura no existent encara mes.
Albert Tortamonla
dissabte, 25 de juliol del 2009
Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (II): en Wangchuk, el meu Apale.
Foto - Gaudint d'un merescut descans entre galetes i te, en Wangchuk i la Zangmo, en una matinal a l'hort de casa... Les coliflors podien esperar una mica.Si la Zangmo era molt bona dona, el seu mig albercoc (adaptant a la fruita nacional del Ladakah l'expressio popular que va adoptar com a nom l'horripilant programa del calvo Jesus Puente) era 3/4 del mateix. Bon home. Bon home que de tan en tan al vespre li agradava fotre algun traguinyoli o algun cigarret. Els beuratges variaven entre dos: o be chang (el que diuen que seria la cervesa tibetana o ladakhiana encara que no s'hi assembla una merda ni dues, ni seques ni sense assecar) o be algun rom mes classic de marca molt desconeguda. Sobretot es aquesta ultima pocio la que provoca efectes mes respectables a 3500 metres d'alcada. Aixo si, el ritual alcoholic es feia a cara descoberta. Per contra, el tabac, no gaudia de la mateixa reputacio. Aixi, d'amagat, en Wangchuk se'l solia fumar a la fosca de la terrasa bo i guarrejant la solidaritat sempre oferta per algun viatger fumador. El seu mig albercoc li tenia prohibit aquest bici. Si l'enxampava es podria encendre una mica de polemica entre ells, pero res, tot tan suau com el psturar pacific de d'una parella de yaks (el remugant nacional). Els somriures entre ells s'esdevenien sovint. I m'agradaria resaltar aquest comentari, encara que pugui sonar a papallones i globus de colors mentre la gent s'estima i l'arc iris brilli en un cel blau clar. Malgrat que vaig suspendre mates de COU, despres d'unes operacions varies de sumes i restes i arrels pubiques, calculo que deuen portar mes de 20 anys de casats. Fins i tot 25 diria, tenint en compte que la filla gran en te uns 23 o 24 i que probablemet no fou concebuda ni en pecat cristia ni en pecat budista. En fi collons! Que reien!
I tal i com deia indirectament en l'anterior capitol i si encara no ha quedat prou clar, ell, el meu Apale no era qui portava els pantalons. Ara, que tampoc anava a toc de pitu, no ens hem d'enganyar. Aixo quan parlem de les tasques de la llar, en les que col.laborava sovint: rentant plats, pelant cebes, barallant-se amb el sempre conflictiu calentador, o regant a l'hort a altes hores de la nit d'acord amb una distribucio incomprensiblament aleatoria de l'aigua de regadiu de Leh. Pero quan parlem de les tasques de fora la llar si que anava a toc de pitu. I molt. Moltissim! I pobre d'ell que no: treballava de taxista. I si en aquestes terres no tens la capacitat de fer anar el claxon unes 23577 vegades per segon, val mes que vagis a llom d'un yak.
Albert Tortamonla
dimarts, 21 de juliol del 2009
Els meus ultims dies ladakhis - Tortamon presentant a la seva familia (I) : La Zangmo, la meva Amale.
Qui portava els pantalons, qui tallava el bacalla, qui remenava les cireres, qui recollia la merda de vaca... aquesta era la Zangmo: la meva amale, la meva mare ladakhi. Encara que les arrugues n'hi posaven mes, ella afirmava tenir uns 40 anys. Amb una capacitat de treball bestial, era d'aquelles persones al.lergiques al descans, que nomes es permetia un cert grau de relaxament quan era tard, al vespre, tot sopant entre els pocs hostes o be amb la seva familia. La resta del dia, que per ella comencava ja pels volts de les 5 del mati, no parava de feinejar. Combinava les diferents tasques que calia fer d'acord amb la vida tradicional ladakhi: a l'hort... plantant, regant, traient males herbes, recollint verdures; pel cami... recollint les famoses merdes seques de vaca; a la cuina... fent tes de menta i ladakhis (com el tibeta amb sal i mantega) o cuinant el sopar a foc lent, amb llenya i la merda de la frase anterior; al pis de dalt... netejant habitacions, regant les plantes o empolainant la sala que fa funcions de minitemple budista com a tota casa vella ladakhi; al Main Bazaar, el carrer principal...venent naps o una mena d'espinacs per fer els classics momos... non-stop. De tan en tan algu li preguntava "No estas cansada Zangmo?". I ella es fotia a riure.
Com una mare, veritablement. Aixi la sento i aixi es comportava. Amb les 4 paraules basiques que sabia en angles, i que intentava allargar per a qualsevol situacio: quan marxava sempre demanant aviam on anaves o quan a la minima que podia ja et posava una mica mes de momos o d'arros al plat... i al cap d'una estona encara una mica mes... i a acabar-t'ho tot, evidentment!... passant olimpicament de la meva resposta de "tsapik" ("una mica" en ladakhi) a la seva pregunta clarament retorica per ella i totes les mares del "more? more?". Ella ja es la meva amale.
I com a tal, despres d'una estona de dir-le que l'endema, al cap de mes de 2 mesos, marxava de Leh amb en SuperLopez, ja ens va venir amb una bossa amb 4 xapatis i un pot de melmelada. Ja ens havia preperat el dinar de l'endema.
JULE ZANGMO!
Albert Tortamonla
dimarts, 14 de juliol del 2009
Els meus dies ladakhis - Tortamon vs. SuperLopes: Encontre pescallunatic a Leh
Foto - Tortamon i SuperLopes flanquejant la Zangmo, la nostra mare ladakhi. Per cert, el combat de les calvicies el guanyo jo: l'atac frontal es superior al lateral. Potser ja no som aquells nens del Rocaprevera?Fa pels volts d'una setmana que comparteixo els meus dies ladakhis amb l'Albert Lopez, amb qui vaig compartir moltissims dies egebes, unes miques forca mes que els ladakhis, entaforats tan felicment com inconscient dins l'Escola Rocaprevera.
Amb ell i altres companys, vam intentar lluitar en contra de l'opressio que patiem per part dels professors. Molts de vosaltres ja ho sabeu, i sino ara es el moment de revelar-ho (il.lusos!): com de ultramimades tenien a les nenes. I puc dir noms de professors, cosa que no ho he pogut fer fins ara, ara que soc lluny. Els sabeu tan be com jo: en Dames i en Josep Maria. Quina pedagogia mes sexista! Marededeusenyor! Elcritalcel!
El fet principal on es reflectia era del tot evident: el misterios criteri amb el que s'adjudicava la pista a l'hora del pati. Els hi agradava tan realment l'esport del patinatge? O be era un simple boicot per evitar que els nens ens desenvolupessim en la practica de l'esport rei?
Amb aquesta emprenyamenta reeixida, amen d'altres coses, tambe es cert, un servidor i SuperLopes celebrem apats abundants, bo i mastegant velles batalletes. Per be que si us soc sincer sobre tot el tema anterior... a mi m'afectava molt, pero a l'afable SuperLopes se li enfotia bastant. Ell sempre preferia tirar pedres amb en Puigdecanet.
ENCONTRE PESCALLUNATIC A LEH
Ara anirem a cridar al cel,
que aqui es mes aprop.
I ho farem fort
i de nit...
que per alguna cosa som pescallunes.
I jo xutare la lluna
i ell li tirara pedres,
i la tocarem...
i la tocarem...
que per alguna cosa som pescallunes.
dimecres, 8 de juliol del 2009
El Gran Llibre de les Converses - Capitol IV
CONVERSA AMB UNA CIGONYA
Home - Ei Cigonya, vosaltres porteu els nens de Paris?
Cigonya - Be, no tots. Pero els vostres si.
H - Ah. I els altres?
C - Els de l'Africa, per exemple, els portem del Vatica.
H - Caram! Quin trajecte mes llarg!
C - Si, per aixo no solen durar gaire.
CONVERSA AMB UN CAMALEO (II)
Home - Ei Camaleo, tu sempre t'estas camuflant per qualsevol lloc?
Camaleo - No, sempre no. Nomes quan veig que perillo. Com vosaltres de fet.
H - Oh, pero nosaltres no podem camuflar-nos i desapareixer sobre qualsevol superficie!
C - Com que no?!? Si nomes heu de fer que obrir el calaix!
H - Que? De que parles...? Quin calaix?
C - El de l'armari del cervell. Nomes feu que obrir-lo i canviar-vos de jaqueta.
CONVERSA AMB UNA LLAGOSTA DE MAR (II)
Home - Bones, Llagosta de Mar.
Llagosta de Mar - Hola.
H - Saps que estas de sort?
Ll - Ah si? I perque?
H - Perque ets un animal molt preuat...no com les llagostes de terra.
Ll - Ah, doncs em sap greu.
H - Greu?...Perque?
Ll - Perque no he vist homes que visquin al mar.
CONVERSA AMB UNA ANACONDA
Home - Ei Anaconda!
Anaconda - Ei! Que hi ha?
H - A tu no et fa vergonya enrotllar-te al voltant de l'enemic per ofegar-lo i aixi matar-lo?
A - No ho se, suposo que no...a tu te'n fa?
H - ...
A - I jo nomes mato a una presa... jo no puc ofegar pobles sencers.
CONVERSA AMB UN MONO
Home - Ei Mono, que fas que sempre vas fent tonteries?
Mono - Ja i que!?! Soc un mono no?
H - Si esclar, esclar... I de fet, tambe hi ha forca humans que fan tonteries.
M - Ah si? I tambe els hi doneu platanos?
H- No. Els hi donem milions de dolars a finals de cada mes.
M - Ah clar, i despres es compren platanos?
CONVERSA AMB UN CANGUR (I)
Home - Cangur, que tambe patiu probemes d'especulacio que sempre hagueu de tenir els fills a casa?
Cangur - No, "lo" nostre es natural.
CONVERSA AMB UN DOFI
Home - Ei Dofi, vosaltres us comuniqueu a traves de sons molt aguts oi?
Dofi - Si.
H - I ja us enteneu be?
D - Si. I vosaltres tambe us comuniqueu no?
H - Si.
D - Amb sons aguts tambe?
H - No, no... aixi no...
D - Ah, i ja us enteneu be?
CONVERSA AMB UN LLEO DE ZOO
Home - Ei Lleo, quin final mes trist no per un animal tan salvatge com tu?
Lleo - Si, gracies.
CONVERSA AMB UNA GARSA (I)
Home - Saps que tens un crit escandalos, lleig i patetic com si t'estiguessin escanyant?
Garsa - Oh si perdona! Potser et molesto perque no et deixo escoltar la dolca melodia de les escabadores?
CONVERSA AMB UNA ANGUILA
Home - Hola Anguila.
Anguila - Hola.
H - Es cert aixo que paralitzes a les teves preses amb descarregues electriques?
A - Si, jo no faig servir paperassa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



