ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

divendres, 7 d’agost del 2009

Els meus ultims dies ladakhis - Ladakh en imatges maques


Benvinguts al Ladakh!



Abans pero, comencarem recitant els kangyur, brandant un dorje...




... i fent unes ofrenes als Deus Protectors...



... des de dins del temple estant... (Alerta! El barret de cowboy del monjo del costat no era pas gaire corrent).



FESTIVAL DE HEMIS




Foto - El Guru Padmasamvaba, altrament conegut com a Guru Rimpotxe, cobert sota un paraigues. Va ser un personatge clau per a l'establiment del budisme al Tibet. Es altament venerat. En alguna ordre budista al mateix nivell que Buda Shakyamuni, el Buda Historic. Els franctiradors fotografics atacaven pel flanc de l'esquerre.


L'ESPECTACLE SUBLIM

L'espectacle era sublim, excels. L'escenari era elpati d'una gompa historica enmig de grans muntanyes pelades. Els monjos emmascarats ballaven i escampaven el Dharma pels 4 costats. Saltirons i giragonces es combinaven ara amb silencis, ara amb estridencies de platarets, trompetes i tambors. Els franctiradors fotografics disparaven a discrecio. Que vol dir l'hostia-centes vegades per cada nanosegon. Pertot arreu, per tots els racons, totes les coses, tots els badalls. Tot. Ho fotografiaven tot excepte un cosa que ni el mes gran dels objectius ni el mes enlluernador dels flaixos podien captar: la seva propia miseria i falta de respecte.



Foto - L'instrumentam. Podeu veure un senyor vestit de verd i amb una matrelleta a la ma. No em va quedar clar quina part del Dharma vindria a representar.




Foto - Aborigens de la terra. Ells com a minim tenien mes idea de que anava tot plegat.




FESTIVAL DE LAMAYURU, petit, humil i fet amb foc de llenya


Foto - Mahakala, un dels Deus Protectors del Dharma mes mediatics, amb els seus col.legues. Les espases no son per tallar caps. Al contrari: son el simbol de tallar la ignorancia de socarrel.



Foto - El "poble" de Lamayuru. Petits i grans atenent a les dances, que com em va explicar l'Acitunita (gracies!), no deixen de ser representacions per explicar els ensenyaments de Buda d'una manera mes atractiva i pedagogica.




Foto - Varies coses a observar: els monjos dansaires al voltant del pati; els dels barrets vermells amb les famoses trompetes de so contundent al mig; els petits skinheads del Dharma a 2a graderia del gol Nord; i al gol sud, entrades mes barates, laics budistes veterans i novells. Ja esta. No cal observar res mes.




Foto - Nena no espantada segurament per la familiaritat i perque el Club Super 3 no pot fabricar nens docils al Ladakh (per be que en Tomatic sempre m'havia fet mes por que en Megazero...un tomaquet parlant...marededeusenyor... i despres hi ha qui diu que el budisme es misterios...).




Foto - I parlant d'en Tomatic...



IMATGES VERMUT




Foto - No hi ha paraules per descriure el llac Pangong Tso, encara que "l'hostia maco", tot i no ser gaire romantic podria comencar a ser valid.





Foto - "Polo", a mes de ser el nom d'un producte estiuenc es el d'aquest esport. A casa nostra hi solen jugar els del cocodril al pit. Al Ladakh no ho se, pero historicament, junt amb el tir amb arc, son els esports mes practicats. Malauradament o no, ultimament es veu que va perdent pistonada.




Foto - Comentari evident: finestres ladakhis.




Foto - Roda d'oracio que servia per difondre el Dharma, sumant punts per la teva propera reencarnacio, i alhora i no pas menys important, de parada d'autobus.




Foto - Pastora ladakhi de Lamayuru. No hi havia adhesius del burro ladakhi perque aqui l'animal mes galactic es el yak, tot i que no es pas que se'n vegin massa. {Que no es desprengui d'aquest apunt que els yaks serien del Madrid. Pobres... son humils i pacifics, i no s'ho mereixerien mai de la vida... els yaks clar...}





Foto - Stupes amb coloraines




Foto - Burro al pas de Changla I. Aquest amb parsimonia, neu i banderoles.




Foto - Burro al pas de Changla II. Aquest, amb la ma al cap despres d'impactar burrament amb el cartell enunciador; i aprofitant l'infortuni per cobrir-se la calvicie d'un sol que, a 5360 m, pica d'una manera forca important.



Foto - Xofer caixmira a dins del camio. Com podeu veure no portava ni el poster oficial d'una paia amb el mamellam enlaire, ni cap bandera de cap equip de futbol. Clar que potser hi portava tots el escuts dels clubs de criquet de la lliga professional de l'India i de l'estranger.




Foto - Si quan em mori m'haig de reencarnar amb una bustia, de ben segur que triaria el mateix lloc que aquesta: a Lamayuru. El lloc esta molt be, bona harmonia, i poca gent. O sigui, poca feina.




Foto - Leh a vista de pajaru.




Foto - Aixo ja haurieu de comencar a saber que son rodes d'oracio. A mes, de la mateixa manera tambe haurieu de saber que les fan girar en el sentit de les agulles del rellotge (sempre i quan us trobeu en l'hemisferi nord), i fins i tot, que cada cop que giren el mantres escrits escampen els bons auguris arreu del mon (a l'hemisferi sud tambe).




Foto - La Gompa de Thiksey. El vacum es present arreu.




Foto - Nen afable en primer pla. Va sortir amb una posicio una mica raper, ben cert.




Foto - No es el local de la Penya Blanc-i-Negre del Newcastle o del Borgonya. No, encara no. Es una casa tipica on hi viuen els monjos ladakhis que resideixen a la gompa.





Foto - Fixa't-hi be SuperLopez que les pastanagues son les bones! E lu atre que has de treure!





Foto - Versio San Fermines a Leh, just al carrer de davant de casa. I renglera de tifes al sol a sobre del mur.






Nga alta skyotle Ladakh...

JULE!


2 comentaris:

Tortamon ha dit...

Tashi deleck!

Us escric amb el cervell fet un nus. Entendreu el comentari mes avall. Si sou gent desperta.

ZUTROY: amb el teu esperit de punyal a la ma espero que ballis molts balsos o tangos i que fumis molts bidis o caliquenyos. Els cubans segur que t'acceptaran igualment. Records comunistes a ells si encara en son.

VEINA: el sant es un tema que em rellisca. Tanmateix, si l'hagues de celebrar ho faria el 15 de novembre, que es el que sempre m'han vengut des de terres del Ball del Ges.

PEDRO: He comencat un curs de macrame, amb una parella shanti de Vilassar, que porten 9 anys voltant. Ja nomes em falten 8 anys i mig per atrapar-los. Res...dema passat. El tema vipassana: veurem si puc entrar-hi el dia 15... Be saps que no cal resis pq hi tingui lloc. I sino continuare fent meditacio activa, practicant l'aqui i l'ara en l'art del macrame. Cosa que tb saps que es ben certa.

Tugcheche a tothom!

Anònim ha dit...

Ni Tashi deleck ni Jule! simplement
hola Albert!

Molt guapo i extens aquest reportatge
entre fotos i cróniques gairebé es com que hi haguem estat una mica.

Molta sort amb els curssets de macra-
me i budisme, ay ay ay... no sé pas
que en sortirá de tot plegat. Salut i
molta sort.
Totu