20 de maig de 1992: l'Albert, com tants altres dimecres, dia de mercat a Torelló, va anar al col.legi Rocaprevera. Pero akell dia era diferent. Akell dia el tema de conversa no girava entorn dels profes que tenien mimades a les nenes (com en Dames o en Josep Maria, com algú de vosaltres bé sap). No. Akell dia el tema de conversa era que el Barça anava a guanyar la seva primera copa d'Europa, a Londres i davant de la Sampdoria d'en Vialli i en Lombardo (que era calb). Després del col.le, l'Albert i els seus amics van anar a entrenar amb el Torelló, com tants altres dimecres. I el tema de conversa tb va ser el mateix. Al vespre, assegut a la butaca del seu avi i patint i escoltant la veu del pesat Sr. Casamajor, l'Albert va veure com el Barça guanyava la seva primera copa d'Europa.
17 de maig de 2006: l'Albert, akell dimecres, resulta que estava al bell mig d'un curs d'introducció al Budisme Tibetà i Meditació, en un centre budista situat enmig d'un bosc tirat per una muntanya als peus de l'Himalaia, a l'estat indi d'Himachal Pradesh. No es podia parlar, excepte durant l'estona de classe i els grups de discussió, ni es podia marxar del recinte durant els 10 dies de durada del curset. Teòricament. En akest marc de desesperació en ser evident que no podria veure el partit, l'Albert es va assebentar que es preparava una fugida nocturna per veure el partit, i valent com poques vegades, es va atrevir a parlar amb el cap del pla. Era en Frank, i com en Rijkaard, holandès i duns 40 anys. El cap el va informar. Les consignes eren clares: ''a les 22:45, a darrere dels lavabos, on hi ha un caminet. Porta lot''. El grup fugitiu el formaven, dels més de 70 alumnes, només en Frank, 2 israelians, i l'Albert. Entre tots havien de fer el possible pq no es notés res i, per sobre de tot, evitar de toparse amb el guarda de nit. I així va ser, va arribar l'hora. l'Albert es va trobar amb en Frank al caminet de darrere dels lavabos. No hi havia els israelians i era fosc, po l'Albert estava trankil pq sabia que en Frank estava casat. (Clar que mai se sap). En fi. Al cap de poca estona d'espera va arribar un dels dos israelians. L'altre s'havia 'rajat'. Tot bé. Ja caminaven en la recerca d'un restaurant, xiringuitu o el que fós a Dharamkot, el primer poblet que trobarien al cap de pocs minuts. De fet, si l'operació de la gran escapada hagués sortit malament...què els hi podria passar? serien hostiats pels monjos i monges budistes del centre? ...no...no quedaria be que sortís als diaris 'homes occidentals torturats per monjos budistes', a més que afectaria molt negativament al seu karma. En fi. Caminant van arribar al poblet, on la situació per l'Albert, si ja era surreal de per si, allò ja ho va acabar de superar: un poble, als peus de l'Himalaia, amb alguns refugiats tibetans, alguns indis autòctons, i moltíssima gent parlant en hebreu, cartells en hebreu, menús dels restaurants en hebreu, pel.lícules subtitulades en hebreu...era un poble saturat d'israelians. Ell no sabia què hi feien (o bé, de fet, sí: fumar i estar, i sí, exactement en akest ordre). Després de voltar una mica pel poble, l'expedició va aconseguir trobar un antru, israelià evidentment, on en una habitacioneta hi tenien instalada una gran pantalla. I allà, passada la mitjanit i acompanyat d'en Frank, de 300 mil israelians, i un brasiler perdut per allà dins po company de comentaris solidaris durant les estones de més patiment, l'Albert va poder veure com el Barça guanyava la seva segona Xampions Lic. En un poblet hebreu als peus de l'Himalaia. Fantàstic.
La situació no va poder ser més surreal...ni en Dalí podria haver pintat un quadru millor...o sí, segurament que sí...sobretot quan l'endemà després de dormir menys de 3 hores, l'Albert i els seus companys de curs començaven un intensiu de sessions de meditació, entre les quals hi va haver una sessió de meditació sobre la pròpia mort que va fer plorar a tot l'alumnat que buscava la il.luminació. L'Albert, la il.luminació ja l'havia trobat hores abans... concretament, quan va passar entre les cames de l'Almunia per arribar de manera directa al cor de tots els culés...o al xacra que hi ha per allà al costat i que encara no sé situar gaire bé...la il.luminació continua...
17 de maig de 2006: l'Albert, akell dimecres, resulta que estava al bell mig d'un curs d'introducció al Budisme Tibetà i Meditació, en un centre budista situat enmig d'un bosc tirat per una muntanya als peus de l'Himalaia, a l'estat indi d'Himachal Pradesh. No es podia parlar, excepte durant l'estona de classe i els grups de discussió, ni es podia marxar del recinte durant els 10 dies de durada del curset. Teòricament. En akest marc de desesperació en ser evident que no podria veure el partit, l'Albert es va assebentar que es preparava una fugida nocturna per veure el partit, i valent com poques vegades, es va atrevir a parlar amb el cap del pla. Era en Frank, i com en Rijkaard, holandès i duns 40 anys. El cap el va informar. Les consignes eren clares: ''a les 22:45, a darrere dels lavabos, on hi ha un caminet. Porta lot''. El grup fugitiu el formaven, dels més de 70 alumnes, només en Frank, 2 israelians, i l'Albert. Entre tots havien de fer el possible pq no es notés res i, per sobre de tot, evitar de toparse amb el guarda de nit. I així va ser, va arribar l'hora. l'Albert es va trobar amb en Frank al caminet de darrere dels lavabos. No hi havia els israelians i era fosc, po l'Albert estava trankil pq sabia que en Frank estava casat. (Clar que mai se sap). En fi. Al cap de poca estona d'espera va arribar un dels dos israelians. L'altre s'havia 'rajat'. Tot bé. Ja caminaven en la recerca d'un restaurant, xiringuitu o el que fós a Dharamkot, el primer poblet que trobarien al cap de pocs minuts. De fet, si l'operació de la gran escapada hagués sortit malament...què els hi podria passar? serien hostiats pels monjos i monges budistes del centre? ...no...no quedaria be que sortís als diaris 'homes occidentals torturats per monjos budistes', a més que afectaria molt negativament al seu karma. En fi. Caminant van arribar al poblet, on la situació per l'Albert, si ja era surreal de per si, allò ja ho va acabar de superar: un poble, als peus de l'Himalaia, amb alguns refugiats tibetans, alguns indis autòctons, i moltíssima gent parlant en hebreu, cartells en hebreu, menús dels restaurants en hebreu, pel.lícules subtitulades en hebreu...era un poble saturat d'israelians. Ell no sabia què hi feien (o bé, de fet, sí: fumar i estar, i sí, exactement en akest ordre). Després de voltar una mica pel poble, l'expedició va aconseguir trobar un antru, israelià evidentment, on en una habitacioneta hi tenien instalada una gran pantalla. I allà, passada la mitjanit i acompanyat d'en Frank, de 300 mil israelians, i un brasiler perdut per allà dins po company de comentaris solidaris durant les estones de més patiment, l'Albert va poder veure com el Barça guanyava la seva segona Xampions Lic. En un poblet hebreu als peus de l'Himalaia. Fantàstic.
La situació no va poder ser més surreal...ni en Dalí podria haver pintat un quadru millor...o sí, segurament que sí...sobretot quan l'endemà després de dormir menys de 3 hores, l'Albert i els seus companys de curs començaven un intensiu de sessions de meditació, entre les quals hi va haver una sessió de meditació sobre la pròpia mort que va fer plorar a tot l'alumnat que buscava la il.luminació. L'Albert, la il.luminació ja l'havia trobat hores abans... concretament, quan va passar entre les cames de l'Almunia per arribar de manera directa al cor de tots els culés...o al xacra que hi ha per allà al costat i que encara no sé situar gaire bé...la il.luminació continua...
