Vides tibetanes a l'exili (I) - Jo: en Jamyang N.

EL PASSAT

Vaig neixer el 1984 al petit poble d'Athog, a la provincia de Kham, a l'est del Tibet. Tinc dos germans i dues germanes. Tots ells, junt amb els meus pares, encara viuen alla.

Un dels capitols mes tristos de la meva familia va ser l'assassinat d'un meu oncle, un vell monjo budista que vivia en un monestir proper a casa nostra i d'on gairebe no en sortia mai degut a la seva salut. Un dia, uns quants comunistes xinesos, no militars sino defensors del Partit Comunista, van entrar entrar al seu monestir per rebentar tot el que trobessin pel seu davant. Van entrar a l'habitacio del meu oncle i el van assassinar sense cap rao. No havia participat ni en cap manifestacio que els haguessin pogut fer servir d'excusa. No podia caminar massa i si ho feia, era amb l'ajut d'un basto.

Quan era al Tibet vaig anar uns quants anys a l'escola. Malauradament, no vaig tenir l'oportunitat d'estudiar tibeta, la meva llengua materna.



CREUANT CAP A L'EXILI

Vaig creuar la frontera del Tibet al Nepal durant la tardor del 2004. Tenia 2o anys. Juntament amb 3 persones mes varem viatjar en cotxe de Lhasa fins a prop de la frontera. Des d'alla, amb l'ajut d'un guia, varem caminar durant 2 dies per poder arribar a territori del Nepal. El nostre principal problema durant aquells dies era la por que teniem de topar-nos amb soldats de l'exercit xines. Sortosament pero, no ens van veure.

Un cop arribats al Nepal, varem anar al Centre de Recepcio de Refugiats Tibetans, des d'on, com es fa amb tots els refugiats, ens van redirigir cap a la seu central dels refugiats que hi ha a Dharamsala, al nord de l'India.



PRESENT I FUTUR

Actualment encara estic vivint a Dharamsala, on em dedico a estudiar angles i espanyol. Si mai tinc l'oportunitat m'agradaria tornar al Tibet, amb tota la meva familia, i treballar-hi com a traductor.

No estic en contacte amb ningu de la meva familia. La policia i militars xinesos controlen les comunicacions. Si intento posar-m'hi en contacte els puc posar en perill i poden ser castigats.

Es dificil parlar sobre el futur del Tibet. Pero sigui com sigui, crec que la clau es si nosaltres, els joves tibetans, som capacos d'agafar la responsabilitat i de dedicar-nos a treballar seriosament pel nostre futur. Crec que nomes d'aquesta manera podrem aconseguir que el Tibet sigui lliure.

Espero que tots vosaltres podeu entendre perque estic escrivint sobre tot aixo. Vull dir que... tots nosaltres tenim la responsabilitat de protegir els drets humans. Tots som essers humans.


Estimats lectors, perdoneu-me per si us he fet malgastar el vostre temps.



Jamyang N.
Exiliat tibeta a Dharamsala (Himachal Pradesh, India)