ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

divendres, 12 de juny del 2009

Els meus dies ladakhis - Tortamon bocabadant a la Vall de Nubra

Foto - A vista de pajaru, un dels extrems de la Vall de Nubra. A l'oasi verd que es veu hi ha Hunder, un dels dos pobles de la vall, seperat per una combinacio de paisatges del tot acollonant: desert, estepa i rierols fins arribar a Diskit, l'altre poble situat a uns 7 km a l'altre extrem.

Oberta al turistam pels vols dels anys 90, la Vall de Nubra es realment espectacular. La vaig viure amb intensitat durant els 4 dies d'estada. Si, va ser una estada curta. Pero a la practica no pot pas ser molt mes llarga: 7 dies com a maxim... per les sempre boniques i agradables questions burrucratiques, que ja no veig com a entrebancs sino just al contrari, ja que representen unes oportunitats excel.lents per practicar els pilars del budisme: la paciencia i la compassio. I en aquest cas, a mes de les burrucratiques, cal sumar-hi tambe les questions militars.

Per arribar a tal bell lloc, tambe cal superar un entrebanc forca important. Aquesta vegada, fisic. Ben fisic i ben present de manera imponent: el Kardung-Lha, el pas de muntanya mes elevat del mon. Es cert, i es que uns 5600 metres son del tot respectables. I mes si l'estat de la carretera es tan bo o tan lamentable com pot ser, ja que la major part de l'any esta ultracobert de neu, amb unes curves que retallen uns cingles que fa que quan passis per alla desitgessis convertir-te en una cabra molt montesa, o en un manso yak (el pacific remugant nacional d'aquestes alcades). Si es mante obert tal pas en tals condicions es degut, de nou, a la inestimable questio militar.


El que es coneix com la Vall de Nubra esta formada realment per 2 valls, entaforades entre muntanyes pelades mes altes que 900 santpaus posats l'un a sobre l'altre, formant aixi doncs, un conglomerat de pilars, o torres o catedrals de 900 pisos...estructures mai vist en cap trobada castellera (veurem aquesta temporada). L'extens folre el formen un poti poti paisatgistic, comformant, com se sol dir, un escenari "sense paraules". Tanmateix, jo li poso aquestes, bo i intentant definir-lo tan be com puc: un impressionant desert de dunes de sorra blanca-marronosa i amb algun camell voltaire; una petita i digne estepa al seu voltant, amb algunes vaques i burros voltaires; i fins i tot, un parell de zones verdes tipus oasi, amb arbres, flors, rierols i 4 cases a cada extrem de la vall. I per assegurar encara mes les estructures, les manilles en format d'arquitectura budista abundant per moltes pendents: stupes (estructures de base quadrada i format piramidal on s'hi sol guardar reliquies d'algun lama important o objectes sagrats), pedres mani (pedres amb escriptures sagrades o fins i tot algun dibuix), lungtes (les banderoles amb pregaries), lhatos (monticle de pedres no massa contundent d'1 o 2 dos pams, que s'interpreten com a ofrenes als deus i esperits de les muntanyes) i algun gompa (monestir budista), el mes destacat dels quals es el de Diskit, al sud de la vall.

El partit de les religions, a dia d'avui te un guanyador clar: Futbol Club del Dharma - 80 vs l'Atletic Musulma - 20. Veurem que passa en les properes lligues. L'arbitratge, els Diaz Vega o per be que seria millor dir els Ramos Marcos, ja que aquest ultim portava bigoti, sembla que el portin a terme l'unica taca que hi trobo a tot el Ladakh, per si encara no ha quedat clar: la presencia militar. Es constant per moltissims racons del territori. Els malentesos historics amb el Pakistan, sobretot per les disputes sobre el Caixmir, i la proximitat tambe amb la frontera xinesa, fa que cada dos per tres et trobis amb campaments de muntanya, camions, i pantalons de camuflatge. Els militars, a mi, sempre em fan nosa.

Amb aquest folre visual i vital, que el distingeix de la resta del Ladakh, heu d'entendre que intentar definir la Vall de Nubra amb mots i fotografies em representa un atemptat als sentits. Us dic molt sincerament que caminar des de Hunder fins a Diskit (uns 7 km pel mig de la vall del riu Shyok) ha sigut una de les experiencies que he viscut de manera mes intensa des que vaig marxar de l'Osonastan del Nord...



Foto - Les lungta una mica com en Raimon: sempre de cara al vent pero sense dir "no".


Foto - Khates: teles de seda amb inscripcions sagrades que se solen oferir en senyal de respecte tan a persones com per fer ofrenes en algun petit temple entaforat per algun raco de la muntanya, com es el cas.


Foto - HOSTIA SANTA!


Foto - Pedres mani en primer terme, gairebe sempre amb la inscripcio del mantra "Om mani padme hum" (La joia es en el lotus). En segon terme i ultracastigada pel temps, una stupa. Son estructures de base quadrada i format piramidal on s'hi sol guardar reliquies d'algun lama important o objectes sagrats, i que alhora i sense matar 2 pardals d'un tret perque per alguna cosa son budistes, simbolitzen tambe l'alliberament del cicle del sofriment vital.


Foto - Les manilles de les estructures: un futime i mig d'stupes per tot arreu (a sota, en aquest altre oasi verd {pq n'hi ha de marrons? pregunta que deixo a l'aire com les lungta. Val.} hi ha Diskit). Podeu jugar a buscar no en Wally sino a un monjo budista. Pero no hi ha premi. Es un joc altruista.


Foto - Vacum endrapant una mica, i passant olimpicament del paisatge. Com ha de ser. Aqui i ara.


Foto - Pedres, dunes i muntanyes i cel blau amb nuvols blancs. Boca oberta.


Foto - Entrant ruralment a Diskit despres de la travessa del desert


Foto - Carrer normal de Diskit, que tot i tenir 4 gats, vindria a ser la capital de la zona.


Foto - Carrer normal de Hunder. Amb stupa a la dreta, palla seca pel bestiar per l'hivern que vindra a dalt a l'esquerra, i monjo budista al mig com el dijous pero sense fer nosa. Ans el contrari.



Foto - I es que cardava una rasca de Buda...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats!! per aquestes fántasti-
cas fotos que s´hi s´amplian sembla
tal ment que hi ets fisicament, i fe-
licitats !! també per atrevir-te a
pujar per aquets monts de deus o bu-
des.
Per fí et podem veure amb una foto
encare que vagis tant tapat, per l´as
pecta sembla que et prova, que conti-
nuis tant i tant bé.

Una abraçada. Totu.

Tortamon ha dit...

Jule a tothom!!!!

"Jule" es una paraula en ladakhi tan bonica, sonora com eficac. Vol dir, o pot dir tan "hola", com "adeu", com "gracies", com "de res"...i prou, no vol dir res mes, pero Buda n'hi do!

Celebro tornar a veure comentaris tan familiars (si vaig tapat es pq m'estic engreixant a fondu), com del gat zutroy que atrapa un mussoi a cop de pedra tibetovolcanica que arriba fins a Berga amb calma.

Jule a tots pel seguiment!!!!

Albert Tortamonla

PD POsiTiU: Evidentment continuo a Leh, amb la familia excel.lent que m'acull, ara a l'hort, ara a la cuina, ara al terrat...sempre badant, aixo si...

PD NegATiU: a l'Iran, continuarant dancant tristament al ritme del Garrotin dels Mullahs...em sap greu...

Anònim ha dit...

ostipa!
estupa!

ara veig que ens has enganyat, i és que te'n vas emportar un ordinador petitet amb el fotoxop. Com es pot muntar una entrada rural a un poblet anomenat Diskit sinó és d'aquesta forma?

A cop de teclat,
jule!

Pedro La Calma
alias "nubridó"

Anònim ha dit...

Hola viatger.

L’única foto que surts i estàs camuflat, suposo que fa molt de fred per dalt tocant el cel!

Nen, vaig enganxa els de la frau parlant de tu sense que no hi focis, que lleig !! Bromes a part t’enyoren, i jo joderrrrr !

Un petonas

La veina de “Vic”

Ivan Sanchis ha dit...

Ja no se que dir. Aixó de l´enveja está més que vist..."el pringar se va a acabar" ja tinc ganes d´acabar i anar-me´n un altre colp a viatjar.

Les fotos guapissimes. Estem en contacte..... i........... luz en el camino.

Una abraçada.

Pd; Portes ala mateixa roba que a Bolivia....aixó si que es una joïa!!!!