ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dimarts, 21 d’abril del 2009

Tortamon jugant al Joc de la Burrucracia: el joc del dau de les 8 cares

INICI DE LA PARTIDA: DIMARTS 31 DE MARC del 2009 - TEHERAN, CAPITAL DE L'IRAN.

Agafo el dau i comenco a remenar, comenco a jugar...

TREC UN 2:
Caic a la casella de l'Ambaixada del Pakistan. Pero he arribat tard. La seccio dels visats esta tancada despres de l'hora i mitja diaria que esta oberta als jugadors. Parlo per telefon des de la recepcio amb nosequi i em diu que em cal una "Carta de la meva ambaixada a Teheran".

TREC UN 0:
Busco la meva ambaixada i en no trobar ni cap local de la penya blaugrana de Teheran ni cap sucursal de La Caixa, caic a la casella de l'Ambaixada Espanyola. Demano la carta que m'han demanat a mi, que es un simple paper dient que jo tinc un passaporc espanyol, per poder creuar per terra cap al Pakistan. S'enfaden amb mi i m'esbronquen...em pregunten "perque no demanava el visat paki a Madrid abans de marxar?" doncs "perque no en tenia ni idea de quan podria creuar-hi". Resumint: NO em donen la carta perque consideren que creuar la frontera irano-pakistani es perillos (es la zona del Baluchistan, un triangle entre l'Iran, Pakistan i l'Afganistan). Haig de canviar els plans: no podre arribar a l'India com un cuc. Estic decepcionat.

TREC UN 1:
Caic a la casella de l'Ambaixada de l'India. Demano informacio per obtenir-ne el visat encara sota els efectes del xoc de la tirada anterior. Tambe volen una carta de la meva ambaixada. M'anuncien tambe que faran 3 dies de festa per celebrar els ultims dies festius del nou any persa, com totes les altres ambiaxades. Quina putada, 3 dies sense poder jugar...

TREC UN 0:
Caic a la casella de l'Ambaixada Espanyola. Els hi demano, si els hi plau, la carta ara per poder obtenir el visat per l'India. I si, els hi plau. Pero em demanen un tiquet d'avio per demostrar que realment cardare el camp volant i no per terra. Em cago en laputadorusilamarequeelsvaarribaraparir, diplomaticament aixo si.

TREC UN "INFINIT":
Caic a la casella combinada d'Internet i de les Agencies de Viatges. En visitio al voltant de 3000, pero la majoria estan tancades tambe. Intento indagar varies alternatives: volar directament a Delhi o a Mumbai, a l'India; o a Islamabad o a Karachi, al Pakistan, sense saber si els hi plauria als amics de l'ambaixada...finalment per internet trobo una bona oferta per volar a Karachi via els Emirats Arabs amb Air Arabia, un volta considerable pero economica. No el compro tot esperant el vistiplau espanyol.

TREC UN 4:
Caic a l'Ambaixada del Pakistan. Han obert un dia abans que la resta i per aixo ho aprofito persincances. Em donen els formularis pel visat i em continuen demanant la famosa carta, clar.

TREC UN 6:
Caic a la casella Cabina Telefonica. Ben d'hora truco a l'Ambaixada Espanyola per saber si em donarien la carta si els hi presento el bitllet per anar a Karachi (Pakistan). Em diuen que si, que si es volant, cap problema.

TREC UN 0:
Caic a la casella d'Internet. No puc comprar el bitllet per Karachi perque les targetes de credit estan capades pel govern antiianqui. Desesperacio.

TREC UN 5:
Caic a la casella de les Agencies de Viatges. Compro finalment un bitllet Teheran-Nova Delhi. Tot i que es una o dues hores mes lluny es mes barat que volar a qualsevol lloc del Pakistan. Que divertit que em resulta jugar a aquest joc!!

TREC UN 6:
Caic a la casella de l'Ambaixada Espanyola. Els hi mostro el bitllet Teheran-Nova Delhi. Em donen la carta per l'Ambaixada de l'India.

TREC UN...BORRATXO!...TORNO A TIRAR!

TREC UN "INFINIT":
Caic a la casella de l'Ambaixada de l'India. Entrego tots els formularis, afotus i fetucopies varies. Em diuen que d'aqui a 4 o 5 dies laborables hi truqui per confirmar que ja tingui el visat a punt. Hi truco al cap dels 4 o 5 dies. I res. I al cap de 3. I res. I al cap de 2. I res. I al cap d'1...i potser si! M'agafo aquesta ultima tirada ja com a entrenament previ per la paciencia que demana el pais fascinant de l'India.

TREC UN 6:
Caic a la casella de l'Ambaixada de l'India. Obtinc el visat!


FI DE LA PARTIDA: 19 D'ABRIL DEL 2009 - TEHERAN, QUE CONTINUA SENT LA CAPITAL DE L'IRAN.


Al Bertollah Tortamon

(Cronica escrita des de Teheran, evidentment. Dema al vespre fare un triple salt, esperem que no mortal, per espetegar el dijous a la nit a Nova Delhi. Malgrat la decepcio de no poder tastar una mica el Pakistan, i no poder fer una arribada triomfal al meravellos Temple d'Or d'Amritsar, estic content de poder tornar a trepitjar l'India i instalar-me uns dies primer al bullicios barri de Paharganj a Nova delhi, per despres uns dies potser llargs de nou a l'encantador Pushkar amb en Narpat i familia...per finalment parar i badar al Ladakh... estic cansat d'aquest ritme massa trepidant...)




VERSET TRIST PER TU...PAKISTAN
Em sap greu Pakistan,
pero nomes et podre volar.
Perdona'm.

4 comentaris:

Tortamon ha dit...

Salam a tothom!

Efectivament...dema men vaig de l'Iran. I ho fare vestit de negre, el seu color: el del caviar, el del xador, el del petroli...i tb ho fare per en Ricky Flair, el Mostassa Merlo, Iran Maiden, el gat negre, els suquerracristos...

Dema sere llencat pels aires, com aquell cuc que de petits tots li hem volgut estalviar un tros del seu trajecte terrari...M'agafo a aquesta metafora per justificar-me el fet de no poder arribar a l'India per terra...

Doncs aixo...UNA ABRACADA AERIA I SENTIDA PER TOTS/ES!

Us estic agrait pel vostre seguiment, comentari o simple visita...

SALAM ALEIKOM!

rogerthreepwood ha dit...

Estimat Tortman, probablement quan llegeixeis aquestes paraules ja estaras trepitjant la mare Índia i, ja que és una mare (i que la tepitges) com a mínim no t'oblidis de regalar-li una rosa aquest dijous. Em sap greu que no et deixin anar a peu, a tu que vas en so de pau, però si el destí de l'avió és Índia, segur que les penes s'esfumaran aviat. He llegit Pushkar en algun racó d'aquest blog, i de sobte he sentit aquella fiblada nostàlgica, típica de l'individu de l'Osona interior que en el algun moment ha trepitjat els carrers d'aquest hipnòtic poble rajastaní.En fi, que em fas molta enveja, però diu Gandhi que l'enveja no és bona, o sigui que t'hauria de dir que pots comptar, que tampoc n'hi ha per tant, que Pushkar té un llac però Manlleu té un canal i... no, la hipocresia tampoc és bona. Bon vol, i bona tornada al terra, i si passes per Pushkar, dona records a Brahma de part meva i li dius que el trobo molt a faltar. Hare ram!

Unknown ha dit...

Hola Albert, sóc la teva cosina diguem segona o la cosina de la teva mare bé és igual...el que vull dir-te és que m'encanta seguir el teu viatge i comentaris que fas no estic gaire informada d'aquests paisos però aqust Orient mitjà ha de ser fascinant i la burrocràcia com quasi a tot arreu no? espero que el dia de Sant Jordi, et sigui un Bondia
continuaré en contacte
petons...

Albert ha dit...

Ep! Un cop iniciada la meva tasca docent, aprofito per saludar-te des de l'institut de Vilanova i la Geltrú on m'han destinat...Des d'aquí et segueixo la pista. Bon Sant Jordi cuc volador!