ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dimarts, 17 de febrer del 2009

És quan viatjo que hi veig clar

I perquè us dic això?

Demà marxo cap a l'Índia, de nou, però aquesta vegada com un cuc: per terra. La meva intenció inicial és arribar al Ladakh, al nord de tot de l'Índia. És un territori que antigament formava part del Tibet, feréstec com la dignitat de la immensa majoria majoritaria dels polítics, i on actualment encara professen una cultura amb molts lligams amb la tibetana, sobretot respecte al budisme. No sé per quant temps marxo.

Per arribar allà aniré tirant amb bus, trenc, i utostop (sense "a") si fa falta, i mirant un mapa, aniré de Barcelona cap a la dreta: sud d'Europa-Turquia-Iran-Pakistan. Fent zigues i fent zagues, com en Son Goku i en Crilin i no com en Guardiola, i fent pocs moviments d'isquierda-isquierda-derecha-derecha-adelante-i-atras-1-2-3 pq em quedaria al mateix lloc. Aniré parant allà on em sembli oportu, tenint en compte que no segueixo cap criteri en concret i que per Europa hi vull passar força ràpid; I a més a més, i fins i tot, us arribaria a dir que: tot i que hagi de passar per força països,no vol dir que m'hi pari amb tots. Amb un pudé no, i amb l'altre m'hi paro 4 cops. Un potser m'hi paro 1 cop per 24 dies, i l'altre 8 cops per 2 dies i mig. Ni ideia. Ja ho niré veient pel camí i pels contactes que em vagi trobant (he fet alguns contactes via mail demanant a certes persones si em volen acollir, no entre els seus braços, que potser també estaria bé en funció del cas, sinó entre les seves parets). Aquesta és la intenció inicial.

Suposo que en algun moment n'acabaré fins als collons d'un ritme massa trepidant en quilometres i poc en tranquil·litat i llavors serà el moment de parar on sigui i ...parar i punt. I ja es veurà què més, si és que s'ha de veure alguna cosa.

Sabent això, que la meva intenció inicial sigui aquesta, no vol dir que compleixi res i que en comptes d'acabar al Ladakh no acabi al Camerun, país que d'altra banda, també ha de ser molt interessant.

La primera parada però sí que la tinc clara:...demà dijous a Perpinyà, La Catalane! On arribaré al potser pseudocentre del món per en Dalí, ja que no serà l'estació de trens sinó la de busos.

Al blog, per ara, hi trobareu els llargaruts mails que us enviava des d'algun lloc d'aquests móns de Déus, amb alguna afotu per amenitzar la lectura. I a banda doncs d'alguna crònica més o menys real de les meves, esperem moltes aventures i, esperem, poques desventures, també hi aniré penjant cada quan em piqui unes parides vàries i reflexions múltiples...Que cada u en faci el què vulgui.

Allò important és veure-hi clar...

Albert Tortamón

17 comentaris:

Tortamon ha dit...

BENVINGUTS i BEN TOrBATS tots aquells qui de vosaltres volgueu deixar els vostres comentaris, crítiques, insults, anècdotes i acudits, sempre però en aquest ordre i fets amb una ment desperta. I sinó... també sereu BEN TOrBATS i BENVINGUTS (i encara més que els primers perquè recordeu que jo, malgrat l'esforç, sóc i seré miop mental)...

SIGUEM TOTS BEN TOrBATS!
SIGUEM TOTS BEN TOrBATS!

Guilli Roca ha dit...

Benvolgut viatger i amic Albert “myein ops”, seguirem amb alegria i nostàlgia els teus progressos al llarg d’aquest viatge per la vella Europa fins al teu destí Ladakh (Jammu Kachmir), per les muntanyes perdudes del Kunlun o pel Himachal Pradesh, allà on siguis.... esperarem les teves aventures narrades tot impartint les classes doctrinals futbolístiques que ens has ensenyat aquests mesos que hem compartit per aquests camps de Déu, que de ben segur són més perillosos que el que et puguis trobar en aquest viatge !!! Salutacions oarístiques i BON VIATGE !!!

trovador errante ha dit...

Hola Albert!

Caminar i viatjar per créixer. T'aniré seguint ara via blog.

Una abraçada i bon viatge
(Enric de l'ACPE)

Anònim ha dit...

El simple fet de viure ja és en si mateix un viatge…

Entusiasta Viatge de la vida, espero que aquet trajecte que inicies sigui del tot positiu que gaudeixis plenament de tot alló que el camí t’ofereixi , m’agradaria que quan ens tornem a retrobar puguem mirar-nos i dir-nos tal i com deia aquell cantant “al cap i a la fi venim del nord, venim del sud, de terra endins , de mar enllà, i no en ne cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és la llibertat del meus companys”.

T’enyoraré
SORT…..
Margi

Anònim ha dit...

Bones Tortadavia!

Me n'alegro que hagis tornat a fer el pas de marxar de nou.

Qui sap, si ens retrobarem altra vegada, sense voler i per "accident", en un poblet petit a l'altra punta de món anant a comprat un bitllet de bus, el què si suposo està clar, és que no serà a el Calafate, sinó que seria més d'Amritsar amunt... ;-)

Anirem siguint les teves aventures i escrits, i esperant amb anel alguns sonetos rotllo "Bolsón mi corasón"...

Cuida't ml company, i qui sap, si ens veiem ben aviat!

SaluT.

Garmendia (admirador declarat del gran Eduardo "el remisero").

Rosa ha dit...

Benvolgut Tordavia, jo també et desitjo molta sort en aquest viatge. Escriure no sé si ho faré gaire "el nivell és molt alt". Sóc la padrina, de la Clara naturalment. Una abraçada i sort.
Rosa

Tortamon ha dit...

Benvolguda Rosa: celebro que estiguis i escriguis per aquí. En veritat et dic que fa temps que em sento molt fortament apadrinat per tu. No em diràs, que tu no ho havies notat?

I BEN TOrBATS tots i totes: des dels futbolistes (alguns més maldestres que altres però tots bons carnissers al cap i a la fi), a excompanys de juntes, de carrers o de viatges. TOTS BEN TOrBATS!

Gràcies pels bons auguris!

PD:I si, Garmendia, estic d'acord, el viatger heroic es resumeix en un mot: Eduardo. (ja en pots començar a fer bruses de l'estil...Jo?: EDUARDO!)

Anònim ha dit...

Trovarem a faltar el teu sumriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aqui....que cursi deu meu.

Molta sort en aquesta nova aventura Tortamón, el teu colega el Gat de l'Àtic t'estarà vigilant.

I com diria el Patró: "la policia no es tonta..."

Força i salut.

Azamin.

Anònim ha dit...

somriure amb o

pobre Pompeu si aixequés el cap

Anònim ha dit...

Soc un spammer, l'Anonim d'abans era jo autocorretgint-me.


Per què no es poden editar els comentaris?

Anònim ha dit...

Benvolgut senyor Tortamón,

en aquest altell de la humanitat, dit occident per uns, espiritualitat per altres, riquesa de diners, riquesa de ment, en aquest espai meravellós obert pel teu viatge... MMMM (espai...?), on l'humor brilla per la seva presència, m'acullo al moviment reptilià i proclamo que avuí, o demà, et dedicaré una estirgonsada al sol, en honor dels llangardaixos, i sobretot, de les nostres amigues les lagartijes.
Te'l dedicaré per la inspiració, l'amor al viatge, i la traça que tens de no traçar una línia sinó una corva multiforme.

Sí senyoria, desde les terres del no res tens una companyia efímera que rebrà, de bon grat, les teves fantismades (que no fantasmades), referents a reflexions del más alla del Pirineus.

Un saludu miop, ben cec, ben abraçat.

Pedro LaCalma

Tortamon ha dit...

BEN TOrBATS AZAMIN I PEDRO!!

Com a gat i com a bon reptil espero que ens poguem recolzar mutuament. Crec ben sincerament que formem part de la mateixa fauna; o millor dit de la mateixa calanya...I aixo es bo; es bo!!

Azamin :El que comentes dels comentaris (ara toca allo de "valgui la redundancia" i au; ja ta dit) mirare que hi puc fer malgrat els meus pocs coneixements infumatics, que me'n fan ser un autentic paquet, fins i tot amb aixo tan facil de fer un blog...

I company efimer, que prenguis molt el sol, no en quantiat i si en qualitat. Soc conscient aue n'ets conscient ( i q torni a valer aquella redundancia de dalt...)

Saludus des del barri dels gitanos de Perpinya!!

Tortamon ha dit...

Per cert Azamin!!

Arrel d'aquest accident linguistic tindras una dedicatoria en forma de cuentu...I es q como mes m'allunyu mas putas les pasu em axo d'ascirua amb quetala...trenquil...

Anònim ha dit...

Ei Albert!!! Ja veig que has arribat a Perpinyà!!!!!!

Tu ves-nos fent cròniques de tot el que et vagi passant (del que es pugui explicar, clar).

Disfruta molt i, ... ja sé que sóc una mica pesadeta però, ... vés en compte e?????

Una abraçada de part de l'Enric!

Anònim ha dit...

ostres albert, deu ni do quin blog tu.. al principi m'hi feia una mica de mal, però al final m'hi he trobat, he rigut molt amb els teus comentaris i algunes fotos que has posat, espero trobar temps, que segur que el trobaré, per seguir les teves aventures i desaventures per aquests llocs deixats de la ma de Déu, que et vagi molt molt bé i ens veiem a la tornada

cristina ha dit...

hola Albert,
en Roger ens va comentar que havies iniciat el teu viatge i que tenies aques blog. desitjar-te sort i donar-te les gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
cristina del tac

Anònim ha dit...

Excel·lentíssim Tortavia: les cadires i els tamborets del bar La Frau estan orfes de les seves natges. Igual que els exemplars quotidians del diari Avui, sempre plens de taques d'oli de xistorra. Uns quans assidus, com un servidor, també el trobem a faltar. Esperem amb delit les seves cròniques trotamundanes. Que tingui bon vent i que es trobi amb bones persones, animals i coses.