Els meus dies francesos - Tortamon a Perpinya

Foto - Foto de rigor: el mediatic Castellet de Perpinya (perque us creieu que vaig ser per alla almenys)

PERPINYA O L' EAU DU CASTANOUETTE...

Intentare escriure tan bonament com pugui pero no us asseguro res perque be sabeu que aixo de ser a l'estranger a mes d'afectar, sortosament, a les tecles del cervell, afecta a les del teclat. Be, dit aixo, un migdia vaig ser arribat a Perpinya. Finalment arribat a un carrer al costat del centre del mon dalinia: l'estacio de trens (que realment crec que tenia gustos surrealistes perque encara no entenc el perque va dir que era alla i no, per exemple, l'Ermita de Lurdes de Madiroles que hi ha entre Torello i Manlleu i que per mi es infinitament mes bonica...po clar, jo encara no soc un geni, aixo es ben cert). I be, el meu primer objectiu era situar la casa de l'Herve Lagrange, el noi de 25 anys que m'havia d'acollir a casa seva. Resulta doncs que si l'estacio de trens segons en Dali era el centre del mon, la casa de l'Herve era a l'hiperespai exterior de Perpinya. Caminant i badant, badant i caminant, ara amb la motxila a l'esquena, ara tirada per algun lloc, vaig passar el meu primer dia tot esperant contactar amb el meu acollidor al vespre.

En alguna d'aquestes badades, tan maques com agradables i profitoses, vaig coneixer al primer aborigen perpinyantenctastani: en Jean. Perdo! En Joan! Era un dels pocs que fa uns anys ja anava a les escoles Bressola, on el catala te un paper vehicular relativament important i no com en la resta de les escoles franceses de la zona. Tot fent el beure, comentant tan aquests temes linguistics com amorosos seus (amb salts sense pertiga que haguessin batut qualsevol record d'en Bubka i la Isinbayeva junts...) com politicorruptes coneguts arreu. En aquest cas l'estrella politicorrupte alla es l'actual batlle Alduy, als jutjats per presumpta manipulacio de vots ja fa 4 o 5 mesos...

Foto - Escena de parelles al barri dels Gitanos. Els dos avis gitanos de darrera segur que parlaven en catala; en canvi les dues senyores no (Alerta pels sensibles: amb aixo no vull dir que aquestes iaies fossin males persones!!)

L'estrella gens corrupte dels primers dies pero, se l'endu de manera clara el bo de l'Herve Lagrange. Em va acollir molt generosament a la casa de l'hiperespai exterior de Perpinya. Aixo quan hi coincidiem al vespre, quan arribava de currar de la seva feina de no se encara ben be que amb el gps donant vols pels camps del Llenguadoc. Aixi doncs; durant el dia em dedicava a caminar i badar, ara ja pero sense motxila pero amb bolso: ara pel passeig assolellat del centre de la ciutat; ara pels carrerons del casc antic protegit pel mediatic Castellet; ara pel barri dels gitanos, que son gairebe els unics que transmeten el catala de pares a fills, i dels magrebins, que realment es on hi vaig badar mes estona perque es on hi havia un moviment mes relaxat. Es a dir, moviment pero sense l'estres de la compra mes atabalada de molts altres llocs de la ciutat. A seure i fer tes. O un "noisette", si, nomes un, perque malgrat que fins i tot vaig procurar aprendre com es deia "tallat" en la llengua d'en Depardieu, m'hagues sigut mes adaptatiu saber com es demanava "aigua de castanyes" si realment era el producte que creia que mes em convenia en aquell moment...potser "eau du castanouette"?

Foto - El gentilhome de l'Herve Lagrange i el bonmenjar que es la cassoulette.

Els meus 3 dies perpinyantestenctanistans els vaig acabar gaudint amb una molt bona Cassoulette, feta per l'Herve, que vindria a ser una mena de fabada asturiana pero en una versio de la regio de Mountaban, ciutat de mes cap al centre de frança d'on es originari el bonhome de l'Herve. No crec que prepares aquest contundent plat en compensacio del que li havia ofert jo l'apat anterior: si, un pa amb tomaquet. La veritat es que aixo de ser catala, a vegades, nomes a vegades, te les seves avantatges...

Albert Tortamon

(Cronica des de casa de la Julie, Marsella. Vaig arribar ahir i hi estic de collons.)

Foto - Ja ho veieu, mes clar impossible: si volem una Catalunya Lliure hem d'anar cap alla...(ara, que...cap a la dreta?).
{foto feta a tall de reflexio}