Els meus dies italians - Tortamón a Mantova i a Venecia

Foto - Bacicleta, vehicle popular per moure's per Mantova, aparcada adequadament en un pàrquing de bacicletes del casc antic

TORTAMÓN A MANTOVA

Després de fer nit i matí a l'artificial Niça, la pròxima ziga, en cas que previament hagués fet una zaga, va ser la que em va portar cap a Itàlia. Amb treno vaig arribar, després de fer transbord a l'omnipresent estació de Milà, a Mantova, bonica i petita ciutat de la Llombardia. Allà vaig rebre el bon amfitrionatge de l'Anna, italoamericana, i en Riccardo, italoitalià. Excel.lent. Aquesta gent que amablement m'obre la porta de casa seva és el que més em fa valorar aquest viatge que en principi m'ha de portar al Ladakh. Sóc immensament feliç quan puc comptar amb això. D'una altra manera segurament també seria feliç, però segurament també no tan immensament. El fet de veure coses, digueu-li catedrals, places o museus em rellisca totalment...la qual cosa no vol dir que si en un lloc hi ha alguna d'aquestes coses espatarrant tanqui els ulls. Sóc capullo però fins un punt. No viatjo per veure coses, sinó per viure-les. Viure-les d'acord amb aquesta miopia mental que pateixo, clar. (Entendreu més bé tota aquesta parrafada quan hagueu llegit la meva experiencia veneciana de més avall...)

Molt bé, després d'aquesta lliçó que només he escrit amb una mà mentre amb l'altra feia el clàssic moviment de pampamalcul davant la pantalla de l'ordinador, us havia deixat a Mantova. Vaig viure plenament aquesta tranquil·la ciutat gràcies com us deia a la parella Riccardo e Anna. M'hi vaig passar uns 2 dies entretinguts voltant amb la bicicleta que em va deixar l'amfitrió. Feia aproximadament uns 3000 anys que no agafava una bicicleta, i abans de res, just abans d'iniciar l'expedició cap al casc antic, vaig fer un entrenament davant de casa seva. I sort perquè al cap de 5 metres ja m'havia saltat la cadena. La falta de practica té aquestes coses. Després doncs de fer un parell de voltes per guanyar una confiança mútua amb el velocipede, ja em vaig veure en cor de voltar pels racons de la ciutat. I molt bé. Molt tranquil i maco tot. Bé, tot tot no, no fotem, també hi ha coses lletges a Mantova. Però en general vaig gaudir fortament pedalant amunt i avall, plenament integrat malgrat la meva pinta de gringo, ja que tothom, grans, petits i mitjans, anava amb bacicleta amunt i avall, encara que de fet, això és mentida perquè Mantova és una ciutat plana situada a la llera de 3 petits llacs nascuts d'un meandre d'un riu que ja fa temps que els va abandonar. Els qui no sé si anaven en bacicleta eren els membres dels testimonis de Jehova que em varen voler donar un pamfletu per poder llegir "alguna cosa" en anglès durant la meva estada. Jo els hi vaig dir que més o menys ja em sonava una mica el tema que em venien i molt amablement els hi vaig refusar la seva oferta. No sé si per això ells també em van refusar la meva: un platanu per cada un que feia poc que m'havia comprat. La veritat és que no ho sé. I parlant de temes religiosos, ara que hi estem, a qui malauradament no els hi vaig poder ni oferir platans ni vaig poder veure en bacicleta van ser als membres de la secció de la Chiesa di Scientology di Mantova. Potser, només potser, això d'anar en bacicleta i menjar platanos no és del seu nivell. Potser si en tornant de l'Iran encara em queda caviar els n'hi dono una mica pobre gent...

Foto - Senyora italiana amb bolso, tallada; senyor italià bicicletaire de cul i senyor mafiós que ve de cara, amb la cúpula de l'església de Santa Andrea di Mantova de fons.

TORTAMÓN A VENÈCIA

Foto de rigor - Un gondoler que ja ha fet el jornal. Per un donatiu al voltant d'uns 80 euros pots fer-hi una passejada.

ANTIODA SUPOSADA A VENÈCIA

Venècia em fas fàstic

ets piu bella

però em repel·leixes.

Perquè?

Suposo que no deu ser culpa teva.

Suposo que...

Si només estiguessis empantanegada

d'aigua]

i no de persones

i no de turistam abundant

que, com jo,

inundem les teves places, carrers, carrerons

i lamentablement,

tots els teus racons...

Suposo que...

Si només vessessis aigua,

faries que et fes

una oda d'amor gens suposada

i del tot segura.

Del tot segura.

Suposo que...

No hi ha més sortida:

proclamo la teva mort,
Venècia,

per sobredosi d'encant.

Foto - Turistam general endrapant coses a la Piazza San Marco, amb la senzilla i humil basílica del mateix nom de fons. Aquests de l'església del Vaticà...sempre predicant amb l'exemple...

Albert Tortamón



(Crònica escrita des de la frepant Sarajevo, Bòsnia. Concretament des de casa d'en Jan de Vic, amic d'uns amics, l'Enric i en Carles de Vic, i que ara ja és amic meu. He arribat avui de Ljubljana després de no creuar mars però si muntanyes i països amb dos autobusos nocturns)



PD: ja no cal que remeu per l'oceà internàutic per descobrir i escoltar el concert pour les enfants que vaig viure a La Ferronerie du Marseille. La Julie m'ha passat la direcció:
www.myspace.com/dessinemoiunechanson (us recomano fermament Tifi Congo)