És quan viatjo que hi veig clar

I perquè us dic això?

Demà marxo cap a l'Índia, de nou, però aquesta vegada com un cuc: per terra. La meva intenció inicial és arribar al Ladakh, al nord de tot de l'Índia. És un territori que antigament formava part del Tibet, feréstec com la dignitat de la immensa majoria majoritaria dels polítics, i on actualment encara professen una cultura amb molts lligams amb la tibetana, sobretot respecte al budisme. No sé per quant temps marxo.

Per arribar allà aniré tirant amb bus, trenc, i utostop (sense "a") si fa falta, i mirant un mapa, aniré de Barcelona cap a la dreta: sud d'Europa-Turquia-Iran-Pakistan. Fent zigues i fent zagues, com en Son Goku i en Crilin i no com en Guardiola, i fent pocs moviments d'isquierda-isquierda-derecha-derecha-adelante-i-atras-1-2-3 pq em quedaria al mateix lloc. Aniré parant allà on em sembli oportu, tenint en compte que no segueixo cap criteri en concret i que per Europa hi vull passar força ràpid; I a més a més, i fins i tot, us arribaria a dir que: tot i que hagi de passar per força països,no vol dir que m'hi pari amb tots. Amb un pudé no, i amb l'altre m'hi paro 4 cops. Un potser m'hi paro 1 cop per 24 dies, i l'altre 8 cops per 2 dies i mig. Ni ideia. Ja ho niré veient pel camí i pels contactes que em vagi trobant (he fet alguns contactes via mail demanant a certes persones si em volen acollir, no entre els seus braços, que potser també estaria bé en funció del cas, sinó entre les seves parets). Aquesta és la intenció inicial.

Suposo que en algun moment n'acabaré fins als collons d'un ritme massa trepidant en quilometres i poc en tranquil·litat i llavors serà el moment de parar on sigui i ...parar i punt. I ja es veurà què més, si és que s'ha de veure alguna cosa.

Sabent això, que la meva intenció inicial sigui aquesta, no vol dir que compleixi res i que en comptes d'acabar al Ladakh no acabi al Camerun, país que d'altra banda, també ha de ser molt interessant.

La primera parada però sí que la tinc clara:...demà dijous a Perpinyà, La Catalane! On arribaré al potser pseudocentre del món per en Dalí, ja que no serà l'estació de trens sinó la de busos.

Al blog, per ara, hi trobareu els llargaruts mails que us enviava des d'algun lloc d'aquests móns de Déus, amb alguna afotu per amenitzar la lectura. I a banda doncs d'alguna crònica més o menys real de les meves, esperem moltes aventures i, esperem, poques desventures, també hi aniré penjant cada quan em piqui unes parides vàries i reflexions múltiples...Que cada u en faci el què vulgui.

Allò important és veure-hi clar...

Albert Tortamón