Els meus dies francesos- Tortamon a Marsella

Foto - Vista panoramica de teulades marselleses des de l'atic de la Julie, la meva amfitriona a Marsella

Tot i que ja fa uns dies que en soc fora, sempre hi haura una part de mi a Marsella. Queda molt be i molt empolainat, pero es que es ben veritat. La cosa va anar aixi...


Per mi, Marsella va tenir dos noms relcionats entre si: el de la Julie i La Ferronerie. El primer es el nom de la jove marsellesa que em va acollir a casa seva, un atic excel.lent en luxes de veritat i no en collonades com aixetes d'un bidet amb ribets xapats d'or. Tenia incens, sol i tranquilitat essent al mig de la ciutat. I un excel.lent amfitrionatge per part de la bona Julie, que prestament ja em va donar unes claus que m'obrien tan portes com horaris (aixo no passa sempre, i quan passa s'ha de valorar). I amb aquesta llibertat de moviments vaig procurar dur una vida ben marsellesa. Aixi doncs, vag procurar saltar-me tants semafors en vermell com vaig poder i arreplegar coses varies del contenidors, pero basicament fusta, per cremar a la llar de foc de l'atic (cosa que m'havia descuidat de dir abans referent a l'atic pero que au! ja ho teniu aqui...veieu com era excel.lent). Ambdues son tradicions que porten a terme els i les joves marsellesos/es, i per tan, per integrarme tan com vaig poder aixi hi vaig ben col.laborar. Concretament, anant a dades estadistiques, vaig malcomptar que atrevessava una mitjana de 23 semafors en vermell al dia i per tan, durant els 4 dies marsellesos, serien uns 92 semafors atrevessats en vermell; aixo per una banda, i vaig transportar 1 tombona de fusta, amb la col.laboracio de l'amiga autostopista intergalactica Ingrid, i 2 calaixos. Aquestes ultimes son dades fiables.

Foto - L'Ingrid, l'autoestopista intergalactica, preparant els cartells per poder arribar a la seva casa de pages tirada per una muntanya

L'altre nom que feia referencia, i tambe lligat a la Julie, es el del millor teatre del mon: La Ferronerie (que es tradueix per "La Ferreteria" d'acord amb l'establiment que hi havia hagut previament). I si, el millor teiatru del mon es un teatre petit i eixerit, com el seu nom no indica, i del tot familiar. L'staff era la mateixa Julie, la seva mare, i la Marie, una de les seves millors amigues. Alla hi vaig poder gaudir un espectacle fet per la canalla, be, pour les enfants (en epoca de vacances d'acord amb el conseller profeta Maragall) d'en Jean Jaques i en Thierry, dos musics excel.lents i bona gent. Vaig viure tan les dues sessions que feien el dilluns i el dimarts, com els assajos previs, i fins i tot, d'acord amb allo que deiem del proces d'integracio vaig ser l'encarregat de despenjar les cortines de l'espectacle. Un plaer.

Fotos Monotematiques - La Ferronerie: sens dubte, el millor teatre del mon. A la foto immediatament superior hi podeu veure, d'esquerra a dreta, en Thierry (un monstre amb la guitarra i el cajon), un periodista infiltrat de TV Marsella o alguna cosa aixi, que feia un reportatge, entrevistant a la Marie i la Julie (la meva afable amfitriona), i el senyor Jean Jaques (que, tot i que no s'acaba de veure massa be, duia l'ull dret morat degut a una fava que li va fotre un borratxo durant un concert que vam estar en un pub marselles...que injust! amb 'lo' bon senyor que es...)

En senyal d'agraiment vaig procurar cuinar tan be com vaig poder el que s'ha convertit en la meva especialitat culinaria, i que algu de vosaltres ha tingut la sort (o dissort) de provar: l'arros de verdures amb curry (que sempre em queda massa fet). I vaig intentar dir-los-hi /aurvoir/ amb la seva llengua, que tot i que m'ha agradat coneixer-la i practicar-la una mica, la veritat es que encara no m'en entero una merde...

Foto - L'excessivament empolainada Niča (es nota que escric des d'Ešlovenia no?). Niča doncs, ciutat tan bonica com artificial. No m'estranyaria que per tal de mantenir el nom de Cote d'Ažur arribessin a tenyir l'aigua amb colorant...i es que es una žona constant d'oda a l'artificialitat...vecs!!

Em va doldre sincerament deixar Marsella, pero ho vaig fer fent el cor fort i pensant en el proper pas...que va ser Italia, i on m'hi vaig aproximar mes, fent nit a Niça (una ciutat tan bonica com artificial com la gent que volta pel costat: a Saint Tropez, Cannes o Montecarlo) i gracies que a traves d'un autostop tecnologic (una web per contactar gent que faci un trajecte aproximat al teu ...un de tans bons usos que pot tenir la xarxa de les xarxes) el bon home d'en Jean Chris m'hi va deixar al bell mig. A ell encara li quedava una hora de retorn d'on ja haviem vingut. Hi ha bona gent al mon.

PETIT VERSET PER TU...MARSELLA

Marsella:
t'he vist,
pero el mes important es

es

es que t'he viscut.

Albert Tortamon

(Finalment he pogut pujar unes quantes fotos. Com que no volia abusar de la bondat dels bons comerciants venecians que em deien que per 1 hora d'intenne volien 8 euros he hagut d'esperar avui dilluns per connectar-me des de la tranquil.la Ljubljana...amb uns preus mes dignes...)

PD: en Thierry em va fer descobrir una de les cančons mes boniques que he escoltat mai: Tifi Congo, si voleu descobrir-la remeu amb el vaixell de sobre i l'acabareu trobant per algun lloc de l'ocea internautic...