És quan viatjo que hi veig clar: El Minúscul Llibre de les Impermanencies

ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

divendres, 20 de febrer del 2009

El Minúscul Llibre de les Impermanencies - El cuentu

Hi havia una vegada bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. Ara comença la mentida.

2 comentaris:

JORDI BIROSTA ha dit...: És ben cert que la distància és difícil de mesurar, quan pocs quilòmetres ens separen i en canvi, pocs moments ens retroben. Sopreses a banda, m'alegro moltíssim (amb dièresi a la t) que al final t'hagis decidit, és a dir, hagis pres una decisió, sigui més sorprenent o més esperada. No crec que t'acompanyi en aquest viatge, si més no cul a cul, però si més no estaré atent al CORREO TORTEÑO, ara ja en versió internacional (hauràs visitat més països que el mític Esteve Soler de TV3!). Tingues en compte només una cosa: torna, amb més color del que has marxat...per cert, bon viatge company!; 21 de febrer del 2009, a les 2:13
manlleus ha dit...: Estimat i mai prou apreciat Albert; des del llast que suposa aquesta monótona i mai prou recompensada vida de cambrer, avui aquesta àncora m'ha deixat sotsobrar i arribar en esperit fins a les ribes d'un lloc mes aviat més que no pas menys llunyà, i desde l'etereitat fer una ullada a l'atzarós recorregut d'aquest jove però vell amic.
Amunt i crits!, sort company.; 3 de març del 2009, a les 10:27