El Correo Torteño - Edisión Espesial desde Titikaka, Bolivia

Foto - Mercat d'Uyuni, al sud de Bolívia

(Foto cedida, Col·lecció Nacho-Nídia-Ivan)

Muy buenas desde Copacabana, poblet a la llera del Titikaka!!

No us atabalare gaire, comparat amb els altres Correos Torteños. Aixo si, hi ha suplement perque es diumenge. En fi. Us escric des de Copacabana, efectivament, un poblet a la llera del llac Titikaka, el centre de la cultura Inca. Espectacular. I com el famos lloc brasiler, aki tb sembla que sigui la platja pero a 3800 metres d'alcada, que crec que te molt merit.

I el lloc es realment increible. A mes, per 10 bolivainos estic instal.lat en una caseta 15 minuts allunyada del poblet turistic, a peus mateix de la platja. De fet, no hi estic a 4 passes. Pero a 12 passes no necessariament llargues si. De fet, un parell de dies m'hi he capbussat i tot en la seva aigua freda freda. Ara bé, 3 cops ja no: un procés febril m'ha fet entendre que aquesta actitud més que valenta era de trastocats. I he estat uns dies més relaxats dels que ja em proposava. No hi ha gairebe res al voltant. Si, es espectacular. Espectacular i casola. Avui al mati mateix, he ajudat a la Libertad, nom de la jove propietaria, artesana i boliviana, a agafar aigua del Titikaka amb un motoret que hi havia instal.lat. Malauradament no hem pogut pq just en akell moment no hi havia electricitat (ni durant les 6 hores seguents). En fi coses titicaquenques.

I com he arribat aki? Doncs rapidament us dic que: despres d'acabar d'estar uns dies a mes poblets del nord de l'argentina, finalment, va arribar el dia de creuar la frontera de Bolivia. Alla ja hi vaig poder veure les dones tipiques bolivianes (dues trenes fins al cul unides al capdevall, faldilles immenses, barret rollu Liza Minelli a "Money,Money", i farcells multicolors on hi portaven el material que fos, o el nen petit que fos) anant amunt i avall atrafagades per la fronetera, traficant ves a saber que i carregades com formiguetes. No s'hi podia fer fotos, potser per questions de seguretat, potser per questions de dignitat.

Foto - Per la zona del nord d'Argentina, relativament a la vora la frontera amb Bolívia: La Verònica de Buenos Aires, i l'Ivan, un servidor, la Nídia i en Nacho, els valencians de ruta per Sud-Amèrica durant força mesos

D'alla, despres de salvar uns quants intents de timos respecte al transport, amb en Nacho, la Nidia i l'Ivan, 3 valencians anarkoukupes, de dits i fets i de buena onda, i l'avinoi alemany Nikolai (que continua el seu cami fins al marc que ve...!?!?!) vam anar a Uyuni, on hi ha el salar mes gran del mon. I realment es un paisatge surreal. Quilometres i quilometres d'una plana plena de sal. Espectacular i surreal, repeteixo. Tenia, i tinc, intencio d'enviar-vos alguna afotu, per aquell qui no es fii de les meves paraules, pero no podra ser. Quan la tecnologia m'acompanyi aixi ho fare, gracies als valencians que em van gravar un dvd amb unes quantes fotos.

Foto- SAL, SAL, SAL ÉS EL SENYOR DÉU D'UYUNIVERS...EL CEEEL I LA TEEERA SÓN PLENS DE CLORUR DE SOOODI... Amb aquestes pregàries cantades vàrem salvar el moment més terrible del viatge en el que el Gegant Avinoi Nikolai se'ns volia engolir a en Nacho, la Nídia i un servidor, malgrat la cara de bonifaci del monstre alemany. (Foto cedida, Col·lecció Ivan-Nídia-Nacho)

Foto- Molt espectacular: demostració de la rasca que cardava per Uyuni. Una actitud tan perillosa com adaptativa (Foto cedida, Col.leció Nídia-Nacho-Ivan)

D'allá, aixi rapidament us dic que vam nar cap a Potosi, ciutat de mines i minerals. Des de fa mes de 500 anys que estan explotant mines del voltant sense que s'acabin els minerals que siguin. La ciutat en si, el centre esta prou be, ben colonial aixo si. Les afores son asqueroses, suposo que no tan pero com ha de ser esser un nen miner i que amb potser 7 o 8 anys ja et fotin cap a dins la mina pq aprofitant la teva petita estatura et puguis fotre per dins de forats estrets, on hi puguis col.locar un cartutxu de mina i fer-ho petar tot. I enriquir mes les riques butxaques dels rics. Ara que dic aixo, jo be sabeu que no soc massa ric, ara be, depen amb qui ho comparis. I es que es injust que jo, despres d'haver estat no massa mesos currant i vivint be, em pugui permetre un viatge com el que estic fent. Aixo, es insultant. INSULTANT. I gent aki currant, avis o nens, de netejabotes o miners. No crec que haguem de renunciar al que tenim, o si, no ho se, pero crec que es important ser-ne conscient. I si n'ets conscient, fas alguna cosa no. Es com les classes de logica d'etica: si venen nuvols el sol es tapara. En fi. A tall de reflexio.

Foto- El Cerro Rico, la muntanya dels minerals, governa tota la ciutat de Potosí

(Foto cedida, Col·leció Nacho-Ivan-Nídia)

Continuant amb el trajecte: Sucre, la capital oficial de Bolivia (si no es La Paz i no estic fent broma traduint el nom, es diu Sucre). I quan varem arribar-hi vam trobar "quilombo", es a dir, merder. Varem fer alguna correguda i tot pel bonic centre de la ciutat per tal que els gasos lacrimogens no ens afectessin en exces. I ens van afectar, i piquen com alla, nas, ulls i mocoses varies. Resulta que estudiants universitaris es manifestaven per mantenir una autonomia universitaria allunyada de tot politic. I a Sucre, des de ja fa mesos que s'hi estan reunint uns
assemblearis de tot Bolivia per crea una Constitucio. Aixo ha sigut proposta del famos Evo Morales, que segons la meva opinio, i el que crec que ens venien a casa nostra estava fen una "gran feina". Pero es veu que tb te molts punts foscos. Els dies que erem alla, es parlava i tot que s'estava preparant alguna mena de cop d'estat, entre la poblacio de l'oest, que son els "blancs" i mes rics, contra els indis quechuas i aymaras (entre els 35 grups indigiens que son en total). Entre protestes i protestes la cosa es va acabar calmant. A veure com acaba tot plegat pero. Ara, que tot esta trankil eh. El bolivians son gent pacifica pero els hi agrada cirdar. I res mes. Per exemple en la manifestacio d'estudiants, no van trencar cap vidre ni van cremar cap container, cosa inconcebible en qualsevol manifestacio d'estudiants.

I de Sucre, com que ja n'estava fart de voltar amb un ritme tan trepidant i de ciutats, vaig decidir anar sol cap a Sorata, un poblet tirat al mig de les muntanyes 3 o 4 hores al nord del Titikaka. Els valencians van tirar cap al nord, i l'avinoi alemany va decidir anar a treure el cap a Xile, abans no hagues d'anar a Sao Paulo a buscar la seva dona, amb qui viatjaria durant un mes i que despres la tornaria a acompanyar a l'aeroport pq ell continuaria la seva estada a Sud-America. I a Sorata, poblet poc turistic hi vaig estar una setmaneta practicant, am{es de viure un Sant Joan de fogueres tb, l'art de fer no res, altrament dit xiloutisme. I perfecte. I continuo practicant aqui, on soc ara, a Copacabana, on hi vaig arribar fa 2 o 3 dies, i on avui farem festa de lluna plena a la platja amb tamtams i foc (encara que lla lluna plena fos ahir, pero aki en terres del Titikaka, on hi va neixer el sol i la lluna dels inques, aixo es igual).

I aixo: xiloutisme. No em moure d'aki el Titikaka en les propereres dues setmanes. D'aqui Copacabana, segurament anire alguns dies a la Isla del Sol (on hi va neixer el gran astre segons els inques) que es un illa que queda al mig del Titikaka, a mitja hora en bot des de Copa. I para de comptar. Aixo abans no vagi a La Paz, just un parell de dies per agafar un bus o un paratu que vola, depenent del preu, cap a la meva argentina natal (en quan a les meves desventures sudamericanes).

Segur que m'he deixat coses, po es igual. I de fet, només faltaria que no!

Una abracada a tothom! I especialment a aquells que hagin votat a la Plataforma per Catalunya en les passades eleccions. Aquesta gent, necessita el nostre amor mes que mai. N'estan mancats.

Ara si em permeteu, me'n vaig a mastegar unes fulles de coca...


Alberto Tortadavia, corresponsal en Bolivia por El Correo Torteño

PD: i si mai teniu l'oportunitat d'anar al Salar de Uyuni, que espero que sí, ja sabreu on queda el lavabo... (és de la mateixa col·lecció, i degut al canvi de destins, no he tingut accés a fotos del Titikaka malauradament...)