CONVERSA AMB UNA PAPALLONA
Home- Papallona, com pot ser que arribeu a ser uns insectes tan bells després d'haver sigut tan capullos durant tan temps?
Papallona- Perquè no anem ni al metge, ni a l'escola.
H- Com...?
P- Doncs això, perquè no ens fem ni operacions d'estètica, ni operacions d'ètica.
CONVERSA AMB UN PERIQUITO (II)
Home- Ei periquito, com ho portes això de viure en una gàbia?
Periquito- Bé, prefereixo viure en una gàbia que portar-la posada.
CONVERSA AMB UN COALA
Home- Ei coala, tu durant tot el dia només fas que jeure en una branca i menjar fulles d'eucaliptus?
Coala- Sí,...i què passa?
H- No res, res.
C- I tu?... Què fas?
H- No, jo no menjo fulles d'eucaliptus...
C- Què vols dir...que no fas res durant tot el dia?
H- No, si no paro quiet. Però no faig res. No paro de fer coses...coses que no fan res.
C- Com s'entén?
H- ...
C- Vols una fulla d'eucaliptus?
CONVERSA AMB UN TRENCALÒS
Home- Ei trencalòs, no creus que ets molt cruel agafant a les teves preses, enlairant-les amb les teves urpes, i deixant-les caure de molts metres amunt perquè s'esclafin contra el terra?
Trencalòs- Ja, però almenys no són de la meva espècie.
CONVERSA AMB UNA LLAMA
Home- Ei llama, no et fa vergonya ser domesticada per l'home mentre molts membres de la teva família, com el guanaco, no s'ho deixen fer?
Llama- Això vol dir que tu i jo som cosins?
CONVERSA AMB UN CUC DE TERRA
Home- Hola Cuc de terra.
Cuc de Terra- Hola.
H- Saps...estic fascinat amb el teu desplaçament: ara t'arronses, ara vas més enllà, ara t'arronses, ara arribes més enllà.
CdT- Ja. I vosaltres no us arronseu mai?
H- No.
CdT- Així...com us ho feu per anar més enllà?
CONVERSA AMB UNA FORMIGA OBRERA
Home- Hola formiga obrera.
Formiga obrera- Hola.
H- No estàs cansada de treballar sempre, sempre, sempre?
F- No. És el què m'ha tocat.
H- Però no tindries ganes de rebelar-te i poder fer la teva en llibertat?
F- Sí, però, per poder fer això, primer de tot, caldria que jo tingués ús de raó i consciència individual. Com vosaltres, no?
CONVERSA AMB UNA FORMIGA REINA DEL FORMIGUER
Home- Encantat de saludar-la Sa Majestat.
Formiga Reina del Formiguer- Encantada.
H- No creu que és injust que tingui hostiacentes formigues obreres treballant per vostè?
FRdF- Bé, és el què m'ha tocat: estar apalancada i parir.
H- Però no ho veu injust?
FRdF- No, per veure-ho injust hauria de tenir ús de raó i uns valors ètics. Com els reis dels vostres formiguers, no?
H- Home! Però nosaltres no tenim formiguers!
FRdF- Ah! No, ésclar, ésclar...no havia pensat que les fàbriques i els estats no estan coberts de sorra...
CONVERSA AMB UNA MOFETA
Home- Ei mofeta, i tu...perquè fas sempre tanta pudor?
Mofeta- Perquè jo no enganyo.
CONVERSA AMB UN "ARMADILLO"
Home- Ei Armadillo, com estàs nano?
Armadillo- Ei! Bé anar fent.
H- Tu, què t'anava a dir...hòstia és que porto un merder de temps anar fent preguntes i arriba un punt que...
A- Tranquil, tranquil...ja sortirà...
H- Ah sí, sí! Que...no et fa ràbia que et matin per després fer-ne un instrument de tu?
A- Sí, però almenys jo seré un instrument mort.
H- Joder, Armadillo, que cabron que ets no?
[l'Armadillo és un animal petit, un pèl més gran que una rata comú, que un cop mort se n'aprofita la seva closca per fer-ne una espècie de guitarra petita].
2 comentaris:
Namaste i BeNTorVaTs de nou tots i totes!
Finalment despres d'uns 2 mesos i mig viatjant alteradament dema, si, dema, arribare al Ladakh. La metafora del cuc volador la tenia preparada per aquest moment del viatge, ja que per carretera no s'hi pot accedir fins a mitjans de juny (i es que un port de muntanya de mes de 4000 metres hi te alguna cosa a dir), o sigui que ja no la puc utilitzar de manera molt original i divertida. Igualment pero, dema sere llencat per 1 hora i mitja, la que em portara de Delhi a Leh.
Hi haure arribat al punt que m'havia proposat a l'inici, quan el 19 de febre em vaig comencar a arrossegar des de Barcelona.
Al Ladakh potser hi estare 5, 25, o 53 dies. No ho se. Els que facin falta, tot i que diria que per exemple la primera opcio ja la podriem anar descartant.
Alla hi intentare practicar de nou, i amb tot el meu no esforc, el sempre complicat art de FER NO RES.
JULE!
hola estimat tortadavia.
Que bé que ja volis cap a Leh. Aquest vol el vaig fer jo fa uns anys per nar a buscar el meu amic Henry el viejo, la veritat que arribes i des de l'avió veu la pista i és bastant ben parit. Jo crec que et sentiràs com a casa per aquelles terres, però "oju" que el xoc de l'alçada et deixa una mica grogui però espero que no sigui res. Tot i això és molt millor que passar per TanglangLa (el port de muntanya de més de 5.000m), massa revolts!
Una abraçada de l'Andreas, que s'ha trencat la clavícula jugant amb l'Afa! pisé mierda, xo me vuelvo a la Patagonia pibe... a ver el Fitz Roy...
Publica un comentari a l'entrada