Els meus dies serbis - Tortamon a Belgrad

Foto - Entrant a Serbia de biaix, tan pels meus bons dies bosnis, com per no entendre un borrall de l'alfabet cirilic.

Vaig viure els meus dies serbis amb plenitud gracies a un altre bon amfitrionatge, en aquest cas de la Nevena, un noia de 27 anys, independent, que no independentista, que treballa com a professora i traductora d'alemany. No se si degut a aquesta especialització idiomatica en aquest idioma, i no en la de la llengua original de l'Escurso Negre (que des de casa d'en Jan en vaig fer un remember amb llagrimes d'emocio als ulls i orelles fins i tot), va ser el que va provocar que hi hagues un malentes sobre l'hora que jo arribava en bus des de Sarajevo. Aquest fet va prococar que hagues de comencara a interactuar amb els belgradins i belgradines. Primer per intentar saber com coi funcionava un telefon public. Pot semblar una tonteria pero quan tot el que veus esta escrit en alfabet cirilic, la cosa es complica. I si a les instruccions ciriliques li sumes el funcionament general de les cabines telefoniques mundials, on el mes complicat historicament ja era no sols poder arribar a marcar el numero sino entrar a la propia cabina sense cap ferida de la batalla per obrir-ne les portes, i sumant-hi a mes a mes que avui dia ningu les fa servir...resumint: que vaig haver de recorrer a l'amabilitat de 2 simpatics taxistes que em van deixar el seu mobil per contactar amb la Nevena. A traves d'aquests dos taxistes ja vaig notar la bona disposició, en general, de la gent de Serbia, cap al turista forani, i mes si ve de Barcelona, Espanya. Ja podem anar fent pedagogia i 10000 manifestacions, que contra el poder mediatic els catalans en sortim ben nafrats. Resulta que a mes del tema politic, els serbis estan enganxadissims a la serie "Los Serrano", que deuria fer A3 o T5 o alguna basofia d'aquestes. Estan repetint altres temporades i encara te uns limits d'audiencia increibles, sobretot degut a que la gent que hi surt, segons em deien, eren gent normal, pringats, gens fashions comparat amb la tipica serie yanki. No tothom, pero si que gairebe tothom que em trobava i em situava en el mapa me'n parlava...Els hi costava creure que jo no hagues vist mai aquesta serie. I ara ja no ho puc dir, perque a casa de la Nevena de tan en tan tambe es mirava, en versio original en castella i subtitols en serbi.

Foto - Espanya i Serbia: amigos para siempre?

L'altre tema que agermana serbis i espanyols es el de Kosovo. Em va agradar poder parlar-ne amb la Nevena, serbia de tota la vida, pacifica i amb les idees molt clares. Es va mostrar molt indignada, i aixi ho notava jo, en com s'ha tractat la situacio. Segons ella Kosovo, una zona del sud de Serbia, que EEUU i la majoria de paisos de la Unio Europea, pero no l'estat espanyol, han reconegut com a pais independent (o en proces legal per ser considerat com a tal) forma part i ha format part de Serbia historicament. Es poden trobar escrits, referencies i edificis de l'esglesia ortodoxa i cultura serbia en general ja al segle XII. Segons ella la gent musulmana de Kosovo que reclama avui la independencia son els que es van comencar a instalar al pais vinguts d'Albania a principis del segle passat. A traves d'anar augmentant en nombre de membres cada familia, i amb noves arribades de mes gent, s'ha arribat a un punt que la poblacio provinent d'Albania ha superat la serbia, que historicament n'era l'autoctona. Aquesta era la seva visio. De la mateixa manera pero, tambe em va reconeixer que els militars serbis si que podrien haver fet autentiques atrocitats a la poblacio kosovar. Aixo ella no ho negava pas. Pero no li podia servir com a pretext per ara concedir la independencia per aquests ultims. Ja he dit que era una noia pacifica i amb les idees clares, pero si que parlant-ne se la notava com s'encenia. Jo li vaig explicar el meu punt de vista segons el que ens han venut a nosaltres, o almenys a traves dels mitjans que faig servir per informar-me. I aixi mateix li vaig intentar explicar per quins motius el govern espanyol s'ha solidaritzat amb el serbi en aquest aspecte, i que de fet, no deixa de ser per egoisme i solidaritat envers ell mateix, el govern espanyol. Jo veig les situacions d'ambdos paisos molt diferents.

Foto - Vestigis d'un passat llunya

Foto - Vestigis d'un passat no tan llunya

Dels meus dies serbis tambe en destacaria l'aire de "mirada al passat" amb el que viuen fins i tot els joves belgradins i belgradines. L'osonobosnia Jan em va explicar un acudit que resumeix molt be la situacio actual dels paisos dels balcans en general, ve a dir aixi: "saben aquel que diu que es un paio dels balcans que se'n va a passar unes setmanes als Estats Units; quan torna, a l'aeroport el va a buscar un seu amic i li pregunta -"Que, com ho has vist aixo dels Estats Units"; -"Pse...ja pots comptar...estant com uns 25 anys endarrere estavem aqui"; "Que?!?...com pot ser?" ; "Si, perque tot funciona". Ja ta, ara toca fer un riure sorneguer i dir "ah esclar esclar, com volen dir que...". Vaig explicar aquest acudit a la Nevena and friends i realment els hi va agradar molt perque creuen que defineix com estaven abans dins de l'anomenada Yugoslavia governada per Tito, un croat resident serbia. Aquella epoca, Yugoslavia era un pais emergent i enconomicament i burocraticament molta gent, segons em deien, es podia permetre anar a dinar a Venecia el dissabte i fer un cafe a Viena el diumenge, pel dilluns ja tornar a treballar. Avui dia la gent d'alla economicament no es poden permetre luxes en general i burocraticament estan capats per molts cantons, havent de demanar visats especials per poder visitar segons quin pais o per venir simplement un cap de setmana al Sonar de Barcelona. Aixo lamentablement deu ser el preu que ha de pagar la gent del carrer per haver tingut politics i militars del nivell que han tingut.

Foto - Noia asseguda i llegint davant del Danubi bla...marro, el Danubi marro.

Per sobre de tot pero, malgrat que aquest escrit ha acabat tenint un caire molt politico-estrategic, no em vaig passar sempre abocat a aquest tematica. Gracies a la Nevena i companyia vaig gaudir plenament de la bona cuina serbia, passejades per Zemun, poblet bonic engolit per Belgrad, aixi com d'una taberna d'aquelles de 25 anys d'abans tambe amb musica tradicional balcanica amb guitarra, baix i el mai prou valorat acordio, rotllu Goran Bregovic, per treure's el barret. I mes sent jo l'unic gringo del local. Fantastic. Llastima, pero no en tindreu imatges pq per no trencar l'harmonia del moment no vaig treure la camera de fer afotus... i es que, que me l'hagues descuidat es nomes casualitat...

Алберт Тортамон

Foto - Parada del bus urba per anar cap al centre de Belgrad, a Zemun, que avui dia s'ha convertit en un barri, acollidor aixo si, de la capital serbia. No m'importaria passar-hi una temporada: tranquil i bona gent.

(Cronica escrita des d'un pis del Ministeri de Defensa bulgar a Sofia...el mon de rebre amfitrionatge et porta dormir en llocs insospitats...D'aqui una estona me'n vaig a veure el CSKA que avui debuta en Lubo Penev, mitic davanter del Valencia, com a mister i rebra el suport del semideu Hristo Stoitchkov a la grada juntament amb el calvo Letchkov, que resulta que es l'alcalde del poble del club rival d'avui...aviam si els puc saludar...seria antologic!!!)