Els meus dies eslovens i les meves hores croates - Tortamón a Ljubljana i en tamtam per Croacia

Foto - Vista panoràmica i emboirada de la ciutat reposada de Ljubljana, on la Verònica hi va decidir morir.

LJUBLJANA, COM UN GOT DE SORRA

Efectivament, passar un parell de dies eslovens com els que vaig viure va ser com un got de sorra per un camell enmig de l'Antartida. Ideal. Era el què necessitava: Ljubljana, una ciutat reposada fins a uns nivells extrems. I més ideal encara si tenim en compte que acabava de patir tot un cap de setmana a la ciutat empantanegada de Venècia...Per això a Ljubljana em vaig dedicar a fer no res de manera intensa durant els dos dies que hi vaig ser. I tan ho vaig aconseguir que de fet, de Ljubljana en si, us haig de dir que almenys a través meu en sabreu tantes coses com del 5è cel que cantava en Sisa: no en podreu saber res.


CROACIA EN TAMTAM

I sense abandonar aquest 5è cel, tampoc en sabreu res de Croàcia. Vaig creuar aquest país de nit en un tamtam gran i amb rodes, que en algun país en diuen autobus. Semblava que realment hi hagués l'excel·lent percussionista Thierry, que vaig conèixer a Marsella, enfilat a dalt del sostre...i el què em falta per veure i viure encara...

En fi...No feia doncs ni una nit clara i tranquil·la, ni tampoc la lluna feia llum, però sí que la polícia aduanera croata feia interrogatoris protocolaris a un sevidor (ja que havíem començat amb en Sisa també hi havíem d'acabar)


Albert Tortamón


(Crònica escrita encara des de casa d'en Jan, a Sarajevo, Bòsnia-Hercegovina. Ja llegireu si voleu Els meus dies bosnis, però ja us avanço que hi he estat molt bé, impactat i aprenent. Sinó ja no estaria aquí clar. Demà però ja me'n vaig cap a Belgrad, Sèrbia, on hi passaré 2 o 3 o 4 dies a casa de la Nevena, abans no tiri cap a Sofia, Bulgaria, a casa de l'Irene, a qui vam acollir ja deu fer uns 4 anys al superpis de la plaça major de Vic en motiu del Festival de Cantonigròs...)