Els meus dies bulgars - Tortamon a Sofia o l'AUTENTICA RAO D'AQUEST VIATGE

Foto - El reequilibri d'una injusticia: al cap de 4 anys, l'Irene recuperava les seves sabates.

Certament, per mi, aquest viatge ja es pot acabar aqui. L'objectiu d'arribar al Ladakh no ha deixat de ser una simple tapadera. L'autentica rao de la meva expedicio solitaria s'ha vist realitzada positivament: TORNAR LES SABATES A L'IRENE. Se les va descuidar fa 4 anys al nostre superpis de la Placa Major de Vic en motiu del Festival de Cantonigros. Ara doncs ja puc tornar tranquilament cap a casa. HE COMPLERT!

Pero be, no us haig d'enganyar i, degut a l'embranzida que porto, em costa frenar. Aixi doncs, per tal de no anar en contra d'aquesta forca deguda a la velocitat del meus accelerats dies europeus, crec que fare servir les muntanyes del Ladakh com a "peralte", per aixi poder tornar cap a Osona per una questio senzilla de deixar desenvolupar les lleis fisiques per elles mateixes. Clar que tambe podria ser que un cop vingut de les terres indies, el bonic altipla d'El Llucanes (que es comarca!) no faci prou funcio de "peralte" i m'acabi veient abocat a les aigues de Finisterre. Pero be, aixo ja ho discutirem mes endavant...

Foto - Edifici del Ministeri de Defensa Bulgar. En alguna d'aquestes finestres hi he viscut durant 1 setmana.

Mentrestant deixeu-me que us expliqui que en els meus dies bulgars, que no vulgars, he seguit 2 vides. L'una es la de chentoporchento sofienc; i l'altra la de chentoporchento turista. Aixi, com a bon sofienc he anat movent-me entre les afores de la ciutat, on vivia en un pis del Ministeri de Defensa de Bulgaria, un benefici derivat de la feina de la meva amfitriona, i el centre a traves de microbusos que supleixen la falta de transport public. Situació molt similar a La Paz, Bolivia, tot i que en el partit de furgonetes bolivianes contra microbusos bulgars, guanyarien les primeres per golejada (sense comptar els punts extres de mala llet i conduccio agressiva dels bulgars. Esta ple de Hristos al volant). Micro cap aqui, micro cap alla, he anat voltant durant una setmaneta, fent-la servir tambe com a bon sofienc, per poder anar a veure un partit del CSKA. I no era un partit qualsevol: debutava en Lubo Penev com a entrenador. Els seguidors, fins i tot no massa experts, el recordereu jugant forca be amb el Valencia. Aqui, com tota la quinta de l'Stotitchkov i companyia son molt venerat. La bona noticia va ser que varem guanyar 3 a 0 i que estem frec a frec lluitant amb el Levski (que seria el Madrid d'aqui, malgrat que en aquest punt us demano siusplauiperfavor que mirem de fer els ulls molt grossos perque el CSKA es l'equip dels militars...). La negativa pero va ser que no vaig poder saludar en Hristo, malauradament. Pero be. Per tal de treure'm el mal regust de no haver pogut saludar el semideu vaig notar que em convenia un canvi d'imatge. I dit i fet, em vaig anar a rapar. Tot i que el meu nivell de bulgar es com a de ser, infim, entrar a una barberia i demanar que et rapin no es el mes complicat del mon.

Foto - L'escena de la rapada: La meva simpatica estilista personal a Bulgaria tot endrecant la moto, mentre el turista li tira una foto (son comandes de la Perruqueria Arques del Barri de Montserrat de Torello, ja veieu doncs que soc un tipus de viatger atrafagat).

L'altra tipus de vida que us comentava era la de chentoporchento turista. I aixo pot tenir dues explicacions. L'una seria que ja durant la primera nit que estava per aqui amb l'Irene, se'm va acudir demanar-li si Sofia, en general, era una ciutat "viva"a nivell cultural. Realment ho vaig demanar per allo de dir alguna cosa en algun d'aquells viatges monotons en microbus cap al centre. Ella no se si s'ho va agafar com alguna cosa personal o un atac frontal a la identitat bulgara ( i recordem que treballa pel Ministeri de Defensa, malgrat no ser militar). L'altra explicacio potser estaria en relacio a la llei del Karma, que m'ha quedat demostrat que no nomes es manifesta a terres tibetanes o indies, ja que si recordeu fa poc us deia que anar a veure museus, esglesies i parafarnalies varies em relliscava totalment. Sigui per l'explicacio que sigui, seguidament us recitare les visities oficials que vaig haver de fer. I es que realment em van arribar a saturar: Museu Nacional d'Art amb una retrospectiva sobre en Picasso; Museu Nacional d'Historia; Centre Cultural Central de Sofia; la Universitat Nacional; Museu d'Historia de l'Esport Bulgar (el mes entrenyable aixo si); juntament amb un raguitzell notable de visites a esglesies ortodoxes...jo be sabeu que soc de facil dominar i molt influenciable, i per tan, nomes vaig poder que abaixar el cap i seguir-la. I quan es girava per dir alguna cosa, aixecar el cap per mirar. He apres moltes coses. Ho dic 3/4 en conya, i 1/4 de veritat.

Foto - Digueu-me fatxenda pero en aquesta tambe hi volia sortir jo

Com a ultim detall que es convinaven en ambudes vides ha sigut sobre la llengua. Si be vaig comencar patint fortament ja a Serbia en veure un idioma cirilic, us haig de confessar que l'he acabat gaudint, tambe fortament aqui Bulgaria. He acabat notant-me addicte, com tambe m'has demostrat tu Алберт Фажа, a intentar traduir totes les paraules que veia per qualsevol raco. Veniu i en comprovareu com enganxa. L'ALFABET CIRILIC MOLA!

Алберт Тортамон

Foto - Buscant paraules ciriliques desesperadament al centre neuralgic de Sofia.

(Cronica escrita des del pis del Ministeri de Defensa Bulgar. Avui a la nit agafo un bus per anar cap a Istambul, on arribare dema al mati. Ja ho valorare durant el viatge pero no crec que m'hi quedi. Segurament aniria cap a algun poble del nord de Turquia, direccio a Trabzon, on fare un primer intent per demanar el visat per l'Iran. Malgrat les gestions, no tinc cap amfitrionatge a la vista, malauradament. Les gestions continuen...)


...Adeu Europa!...Et deixo en el millor dia que et puc deixar...El dia de Sant Patrici: Visca Irlanda!