Els meus dies bosnians - Tortamón a Sarajevo i un dia d'excursió a Mostar

Foto - Senyor que fuma i porta barret meditant el proper moviment a la placa major de Sarajevo. A darrere, el classic banc del sinofos elevat a la maxima expressio.

SARAJEVO

Vaig arribar a Sarajevo ben d´hora al demati despres de passar 12 hores dins del tamtam amb rodes. Alla, a l´estacio de bus mateix ja m´esperava el qui em faria d´amfitrio durant els meus dies bosnians: en Jan. Algu de vosaltres ja el coneixera i el qui no el coneixi us dic, a tall de resum ultrarapid, que es de Vic i porta des de l´agost sent bosnia. No se que me´n diras tu Jan pero si seguim el criteri de l´expresident Pujol, ja que hi vius i hi treballes, es aixi impepinablement. Be, em va acolllir extremadament be. No nomes pel fet de poder estar a casa seva amb total llibertat, sino tambe per fer-la servir com a parada tecnica del meu viatge (com a rentadora per la roba bruta i rentadora pel cervell degut al ritme trepidant de no estar dormint 4 nits seguides al mateix lloc). Afegit a aixo, es d´agrair que durant les trobades que teniem quan el seu horari laboral ho permetia, m´anes situant en temes tan relacionats amb el dia a dia de la ciutat en si, com amb el que es feia evident per gairebe qualsevol raco de la ciutat: el rastre de la guerra.

Al bonic casc antic de Sarajevo hi ha un poti-poti ben variat d´identitats i religions, pero destacant per sobre de totes la musulmana, la principal religio dels bosnians, amb moltes mesquites per tot arreu. Tambe pero s´hi poden veure, en funcio de qui predomina a cada zona, esglesies catoliques que integren la gent croata, mes majoritaria a la zona oest del pais; i esglesies ortodoxes que integren la gent serbia, majoritaria a la zona est fent frontera amb Serbia. Fins i tot al centre de la ciutat encara s´hi pot veure una sinagoga i tot, malgrat que no esta operativa i sota vigilancia policial constant. Per contra, no vaig poder coincidir aquesta vegada ni amb cap parella de testimonis de Jehova, ni amb cap festa privee d´algun membre de l´Eslglesia de la Cienciologia. Llastima, pero Deu o Al.la n´hi do. I ara que dic aixo tampoc vaig veure cap temple hindu, ni budista, ni zoroaustra, ni sikh, ni...be, temps al temps...

Amb aquest poti-poti, mes ultraresumit que la definicio que he fet abans d´en Jan, arribar a poder entendre el tema de la guerra dels anys 90 es complicat, si es que alguna guerra es pot arribar a entendre. Pero be, suposo que es deu explicar com a reaccio pels abusos de poder que historicament ha fet una part de la humanitat respecte a una altra, sigui del raco de mon que sigui, i sigui utilitzant un nom d´un Deu o d´un altre. Per exemple el cas especific de Mostar, una ciutat petita situada a 2 hores en bus de Sarajevo, on la guerra va ser mes crua que en altres zones de Bosnia pel fet que bosnians i croats van comencar a anar en contra dels serbis, i un cop fets fora, anant els uns en contra dels altres. En aquella ciutat, el rastre de la guerra es fa molt mes evident que a Sarajevo, ho veureu seguidament. Malgrat tot, caminant per qualsevol lloc de Sarajevo, cada dos per tres et topes amb facanes de cases plenes de marques de bala, algun rastre de l´impacte d´alguna bomba sobre l´asfalt, cementiris, molts cemintiris a peu de carretera...realment frepant.

Foto - El classic Estocat Bosnia. Si be fins ara coneixia l´estocat venecia, passejant per Sarajevo (i mes a Mostar) vaig descobrir l´estocat bosnia: facanes amb uns acabats molt ben aconseguits fets amb bales. I es que Pintures Karadzic & Mladic S.L. treballaven fi, amb uns pressupostos una mica cars pero... {recomano que amplieu la imatge}

Foto - Escacs versio X-Treme: jugaven sota qualsevol inclemencia meteorologica. Aqui si que em sabia greu no saber bosni per poder entendre les rajades que s´anaven foten entre cada jugador i el public.

Foto - En Jan, amfitrio immillorable, i un servidor fent el cafe en una cafeteria antologica a rebentar de detalls i detallets. Que en Jan pugui llegir aixo no te res a veure que l´empolaini d´aquesta manera sino que es tambe com a part de disculpes: i es que a mes de no deixar-me pagar mai res va i quan soc a Belgrad m´adono que li he robat la guia de Sarajevo que em va deixar. Soc una catastrofe... (ja et convidare a 5000 machiattos a La Frau...)

Foto - De cami cap a Mostar. Bosnia-Hercegovina es un pais farcit de petits poblets tirats per les muntanyes.

MOSTAR EN IMATGES

Imatges de postal - Mostar, el Rupit bosnia. Durant la guerra el famos pont de Mostar va ser devastat. La seva reconstruccio va simbolitzar la unio i pacificacio entre els dos bandols de cada llera: musulmans bosnis i catolics croats.

Fotos - Estocats bosnians a Mostar, fets amb una mica mes de mala llet encara, si es que es possible...

Fotos - Cementiris a qualsevol lloc de la ciutat i a peu de carretera.

Foto - Marques de l´impacte d´una bomba sobre l´asfalt d´algun carrer de Mostar

Albert Tortamon

(Cronica escrita des de casa de la Nevena a Belgrad, Serbia, on estic sent molt ben acollit tambe. I veient i aprenent de "l´altre canto". Avui a la nit pero ja me´n vaig cap a Sofia, Bulgaria. Si, el pais d´en Hristo i de l´Irena, a qui vam acollir pel Festival de Cantonigros, a ella, a en Hristo no, i ara em retornara l´acolliment*...Soc molt afortunat).

PD: No m´agrada fer cap tipus de recomanacio, pero posaria la ma al foc perque qualsevol persona que passi alguns dies per alla segur que els gaudiria ben fortament. No m´importaria tornar i estar mes temps per aquestes terres.

*i a qui jo li retornare una sorpresa...