ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dijous, 19 de març del 2009

El Minúscul Llibre de les Impermanencies - On és Wally?

Enlloc. Quan en Pol va tancar el llibre després d'haver-lo trobat a totes i cada una de les pàgines, en Wally es va asseure en un raconet de la part interior de la contraportada. I va pensar. Però tampoc no massa estona. Ja feia dies que el seu cap donava més voltes que les que feia el seu cos per les múltiples pàgines. Es va treure la suada brusa de ratlles, el gorro, les sabates i els pantalons. Els mitjons, les ulleres i els calçotets evitaven el seu nu complet, però deixaven al descobert el seu cos tan poc treballat als gimnasos com als restaurants. Va sortir de casa d'en Pol i, sense caminar excessivament, de seguida va poder entrar a una d'aquelles botigues de roba que tan es poden trobar a Vic com a Sofia o Istambul. Quan en va sortir, anava com tu i com jo. Quina llàstima. Estava cansat de ser diferent. Tan en el vestit, com en el pensament.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molt que es canviï de roba sempre continuarà sent el mateix. Recorda amic Wally que no importa el contingut sinó el continent.

Tortamon ha dit...

Ben cert, ben cert, amic St. Jordi. I LA t'ho explicarà properament...

Recorda però que en Wally estava moix, cansat, i el canvi de roba n'és un reflex. Confio però tan en les teves pregàries com en la teva espasa i el teu escut perquè aviat es torni a posar la brusa de ratlles, i rebutgi així de nou la unidireccionalitat. De fet, per coherència amb la institució que formes part com a Sant, confio més en la segona d'aquestes coses.

Anònim ha dit...

Albert!!
no et demano com va tot perquè pel q he estat llegint deus estar encantat de la vida.
Les fotos son precioses, en directe no em vui ni imaginar com ha de ser tot això..

M'alegra saber q per aquí tot et va bé.
Empapa't de món i disfruta-ho!!

Fins la pròxima!!
Cuide't moltissim!!petons

per cert, sóc l'Ivet del centre mèdic. Records de part de tots!!!!

Anònim ha dit...

Tort!

Quina sorpresa mes agradable trobar-te per aqui...
Entre les teves linies m'he perdut i he tornat a pensar el que solia pensar: "Ets genial!" ;)

Un Petonas i disfruta per tots nosaltres!

Eva Juarez

Anònim ha dit...

Hola noi,desde que man informat de l'acsistencia del teu bloc qu'el sageixo.
Nomes dirte que tinguis sort , t'a nire sagin.

E intantat enviarte 3 missatges avans q aquet i no man-he sortit, segur q'aquet q no
le corretgit ,amb el(corrector ortogàfic softcatalà) pasa.

Bueno adeu siges felçis.
Neus d cal astesia

Anònim ha dit...

Veus ia tu deia aquest a passat, dons anat be.
Bull dir-te que els vostres blocs, am fan viatjar per llocs ahon mai anirè,gracies,
Els miro gaire be cada dia
fins aviat