Efectivament, a partir de dema dijous, els meus dies seran catalans.
Aquest viatge ha arribat a la fi. Han passat vora 11 mesos des de que vaig marxar de Torello per anar tirant cap a la dreta (no politica perque per aixo ja hi ha els partits d'esquerres) en direccio al Ladakh. I ara, quan falten deu minuts per les 4 de la nit, mentre estic assegut en una cadira (amb rodes) davant de la taula de la cuina de la casa on he sigut 1 mes i mig, al barri d'Asakusa de Toquio, miro enrere i el que veig es: un fogo electric que no fa llama perque els propiearis del hostel on he currat ens deuen considerar persones potencialment perilloses; uns calaixos de color marro; i dos adhesius que no entenc enganxats en una paret de color metal.litzat.
Viatjar.
Diuen varies coses sobre el fet de viatjar.
En veritat us dic que a mi, viatjar, me la porta fluixissima. Viatjar per viatjar, fer la foto i cardar el camp, col.leccionar banderetes dels paisos trepitjats,... tot aixo em rellisca totalment. No aixi, fer petites estades en llocs que, per axe o per be, son una mica diferents d'alla on soc. Aixo no em rellisca, ans el contrari. M'interessa i ho gaudeixo fortament, tenint en compte que el meu tipus de viatjar es el que lliga amb el d'observador procurant participiar del lloc, les persones i les coses, pero bo i intentant no ser intrusiu. Aixo ultim, diria que no em costa massa perque soc persona vergonyosa de mena (i segurament mes d'un de vosaltres haura viscut algun atac de vermellor fluorescent en sengles galtes d'un servidor... pero... i que?) En fi. No se perque us dic aixo, pero us ho dic. Es un sermo, encara que estigui assegut. No us demano disculpes.
Diuen que viatjar et permet coneixe't mes a tu mateix. Ben cert. Jo mateix en aquest viatge m'he adonat de dues coses importants: que soc un home fredolic, i una altre cosa que ara no me'n recordo perque estic cansat. No us parlo amb el cor a la ma, perque voldria dir que estic mort (segurament en estranyes circumstancies), pero si que us dic la veritat, com la que he intentat d'anar transmetent en aquest blog, sempre manipulada i naixent de les meves creences, arrels,... que deriven en la miopia que pateixo. I que suposo que tots patim pel fet de ser humans.
Les ulleres son l'estri que ens permet veure-hi mes clar, fisicament. Pero... quin es aquest estri que ens permetria veure-hi mes clar en un nivell superior, o millor dir mes primari, al fisic? Com podem veure mes clar coses mes enlla de les fisiques?
Podria ser que aquest estri fos... VIATJAR?
Aquest viatge ha arribat a la fi. Han passat vora 11 mesos des de que vaig marxar de Torello per anar tirant cap a la dreta (no politica perque per aixo ja hi ha els partits d'esquerres) en direccio al Ladakh. I ara, quan falten deu minuts per les 4 de la nit, mentre estic assegut en una cadira (amb rodes) davant de la taula de la cuina de la casa on he sigut 1 mes i mig, al barri d'Asakusa de Toquio, miro enrere i el que veig es: un fogo electric que no fa llama perque els propiearis del hostel on he currat ens deuen considerar persones potencialment perilloses; uns calaixos de color marro; i dos adhesius que no entenc enganxats en una paret de color metal.litzat.
Viatjar.
Diuen varies coses sobre el fet de viatjar.
En veritat us dic que a mi, viatjar, me la porta fluixissima. Viatjar per viatjar, fer la foto i cardar el camp, col.leccionar banderetes dels paisos trepitjats,... tot aixo em rellisca totalment. No aixi, fer petites estades en llocs que, per axe o per be, son una mica diferents d'alla on soc. Aixo no em rellisca, ans el contrari. M'interessa i ho gaudeixo fortament, tenint en compte que el meu tipus de viatjar es el que lliga amb el d'observador procurant participiar del lloc, les persones i les coses, pero bo i intentant no ser intrusiu. Aixo ultim, diria que no em costa massa perque soc persona vergonyosa de mena (i segurament mes d'un de vosaltres haura viscut algun atac de vermellor fluorescent en sengles galtes d'un servidor... pero... i que?) En fi. No se perque us dic aixo, pero us ho dic. Es un sermo, encara que estigui assegut. No us demano disculpes.
Diuen que viatjar et permet coneixe't mes a tu mateix. Ben cert. Jo mateix en aquest viatge m'he adonat de dues coses importants: que soc un home fredolic, i una altre cosa que ara no me'n recordo perque estic cansat. No us parlo amb el cor a la ma, perque voldria dir que estic mort (segurament en estranyes circumstancies), pero si que us dic la veritat, com la que he intentat d'anar transmetent en aquest blog, sempre manipulada i naixent de les meves creences, arrels,... que deriven en la miopia que pateixo. I que suposo que tots patim pel fet de ser humans.
Les ulleres son l'estri que ens permet veure-hi mes clar, fisicament. Pero... quin es aquest estri que ens permetria veure-hi mes clar en un nivell superior, o millor dir mes primari, al fisic? Com podem veure mes clar coses mes enlla de les fisiques?
Podria ser que aquest estri fos... VIATJAR?
Gracies
Merci
Grazie
Hvala
Blagodaria
Tesekkur ederim
Motehshakeram
Danyabad
Jule
Tugcheche
Arigato
Adeu-siau
Tortamonsan
13 comentaris:
Vull fer un metacomentari tan senzill com veritable...
Comentaristes, ja sigueu escriptors actius o passius, o lectors actius o passius, COMENTARISTES TOTS:
us estic agrait per la vostra participacio.
Doncs aixo.
Tortamonsan
vagi bé.
- vili -
Bentornat Tortadavia!!!
ens veiem algun dia d'aquests, per la vall del ges, tot kardant alguna cervesota...
SaluT.
Estimat Viatger,
Aquí t'esperem emb els braços oberts amb ganes d'abraçarta i mirante el els ulls.
Gracies pel bloc has una miqueta viatjar amb tu....
ens veiem d'aquí ben poquet.
Des de Vic al C/nou
un petò i bon viatje
Benvingut de nou,
intentaré que el camí fins la teva pròxima partida sigui el més plaent possible...Res que una mitjana estrella no pugui solventar.
Ens veiem aviat Tortamón i gràcies per aquests mesos on ens has fet veure llocs meravellosos des dels teus ulls.
JJ.
Ei fuet!
Gràcies per les aventures compartides. Esperem veure't en directa quan estiguis situat!
Salut i bentornat!
La Rosa padrina, tambè vol donar-te les gràcies per deixar-nos compertir les teves experiències, ha estat fantàstic i ja estic esperant el teu proper viatge, naturalment per que hi vegis clar.
Una abraçada i benvingut¡¡¡¡¡¡¡
Moltes gràcies pel teu blog, he viatjat amb tu seguint dia a dia el teu camí. Benvingut a casa i ens veiem qualsevol diumenge al camp de l'OAR.
Una lectora incondicional.
Eii, com va per terres catalanes, ja has provat de fer sushi d'anxova de l'escala? o de fuet? Ho diem perque et sigui mes gradual la reintegracio :)
Nosaltres ara estem a Hoi An, pel mig de Vietnam, ja donarem records a les asiatiques de per aqui de part teva!
Que vagi molt be i ja anirem mirant el teu blog de tant en tant per si escrius alguna cosa.
Records
Silvia i Robert
Benvienu mr. tortamon! no vull ser mes repetitiu que l'all (o el jenjibre) tot i que ho seré. Gràcies pels teus camins filosoficohumorístics - m'he carregat el sentit del que volia dir amb un mot tant llarg...-, per les teves passes ecològiques i sobretot sobretot:
- pel teu seguiment a les papereres de mig món!
Ha estat un plaer descobrir tanta meravella comprimida en tanta poca lletra, espero que continuis expandint i contrasquent el llenguatge amb aquesta miopia tan admirable (?)
unabrassadamma
Pedro
Els motxilerus estem encara on the road, i esperem que si de nou et canses de terres catalanes puguis fer-nos una visita a aquesta petita illa, sàpigues que t'esperarem amb els braços oberts.
Saludus desde siam!!!
Visca Catalunya, la estrella dorada i el barri.
Espero poder veue'ns aviat, i sense ulleres...;-)
Una abraçada,
Kike
Information splendid posting! I must say i liked reading through it again, tonsil stones you will be a superb journalist.Let me be sure you bookmark your items your blog Satellite direct review and will normally come home in the future. I wish to really encourage you actually carry on your current terrific discussions, employ a fine break penis advantage review sunday!
Publica un comentari a l'entrada