El presidiari

Havia sigut presidiari. Si. Es va passar uns anys a la preso per un tema que ara no cal tocar, pero que podeu estar tranquils perque no tenia res a veure ni amb la sang ni amb la violencia, ni fisica, verbal, o monetaria. I perque de fet: `No vaig ser jo`.

La questio es que quan en va sortir, les coses, sorprenentment o no, li van comencar a anar teoricament be. Al cap de sis mesos ja havia conegut una mossa. I ambdos amb papallones a la panxa havien decidit casar-se. Pel civil i pel penal, de fet... tambe. I es que al cap de nou mesos les papallones d`ella, curiosament, van esdevenir bessonada. Pero be, no va suposar cap problema perque ell ja havia aconseguit una feina fixa a traves del sogre. La segona bessonada si que va ser mes sorpresa perque les papallones d`ella, i les d`ell, ja feia temps que havien capullat de nou.

Aixi, la casa, d`acord amb la societat en la que vivien, s`havia fet petita i calia ampliar-la. O canviar-la directament. Com tambe passava amb dues coses mes del seu dia a dia: la televisio, que anava en blanc i negre en dies alternatius; i el cotxe, que segons deien, no acabava de carburar prou be, sempre i quan se`l compares, pobret, amb els de gama alta. Tothom ho veia d`aquesta manera. Tothom menys l`expresidiari, que no hi veia tants inconvenients. Nomes ell creia, home de bona fe, que la casa potser si que haurien de viure-hi mes apretats, pero que coi, que hi podien viure; que la televisio si que no anava del tot fina i no era de plasma, pero que tan li feia perque pensava que sempre que hi hagues un Barca - Madrid podria identificar qui es qui i no nomes pel joc; i que el cotxe... no, no era de gama alta, amb aixo hi estava del tot d`acord... pero que tenia 4 rodes, i el carburador potser nomes feia fressa perque realment estava carburant coses que carburen els carburadors.

L`expresidiari no va aguantar massa dies i finalment va cedir. L`endema de l`enessima topada amb la de les expapallones, els veins, companys de feina, i amb nous amics agregats del facebook, va haver de fer el pas: i si, de bon mati, va anar a fer tractes amb un senyor banquer.

Assegut davant d`ell, li anava dient que `si` sense escoltar-lo. Tenia el cap en un altre lloc. Rumiava com fer-se funcionari de presons, per almenys, poder recordar la seva epoca de llibertat.