Vides tibetanes a l'exili (V) - Jo: la Tseten D.

PASSAT

Em dic Tseten D. i vaig neixer el 23 de juny del 1987 en un poble de la regio d'U-Tsang, al Tibet central. Tinc 3 germans i 4 germanes. Tots ells viuen actualment a Lhasa, fent diverses feines. Nomes un dels meus germans continua treballant de pages a la casa on vaig neixer, juntament amb els meus pares.

De petita vaig anar 4 anys a l'escola, on hi estudiavem tibeta i matematiques. Els primers anys no hi havia l'obligacio d'estudiar xines, mes de gran si. Pero despres d'acabar el que seria primaria, no vaig continuar estudiant perque l'escola on havia d'anar era molt lluny de casa. Aixi, durant aquella epoca ajudava en les feines de casa i el camp.

A la meva familia he tingut varis parents que han estat presoners politics durant forca temps. Algun d'ells no fa massa que han sigut alliberats despres de passar-se cap a 15 anys dins de les presons.



CREUANT CAP A L'EXILI

Vaig decidir creuar cap a l'exili per poder veure el Dalai Lama. A mes, tambe havia sentit varies informacions sobre la vida dels tibetans a l'India: que era un lloc on es podia estudiar mes facilment, i on s'hi podia viure en millors condicions que les que teniem al Tibet.

Durant el 2003 els meus germans varen fer varies gestions per tal que jo pogues aconseguir el passaport xines i poder sortir del Tibet sense problemes. I aixi va ser. Al novembre del mateix any vaig anar en una furgoneta, amb mes gent, de Lhasa fins a la frontera mateix. Ara be, un cop en terra del Nepal vaig haver de caminar durant 2 dies perque no em trobessin els soldats fronterers. Si m'haguessin trobat m'haguessin fet retornar al Tibet perque no tenia els documents (el visat) per estar al Nepal. Aixi, amb una altre noi tibeta, varem contractar un guia nepales perque ens allunyes de la zona. Amb el seu ajut doncs, despres de caminar 2 dies, varem poder arribar en un poble i des d'alla, agafar un autobus que ens portes a prop de Katmandu. Jo passava desapercebuda gracies a un vestit de nepalesa que la dona del guia m'havia deixat. Un cop ja a la ciutat, varem anar al Centre de Refugiats Tibetans, on hi vaig estar 3 mesos perque tot estava saturat de nouvinguts com jo.

Al cap d'aquest temps si que ja vaig poder anar cap a l'India. Com els altres refugiats, primer cap a Delhi i seguidament cap a Dharamsala. D'alla, despres de poder trobar-me amb el Dalai Lama juntament amb altra gent, vaig anar 2 anys a estudiar a les escoles tibetanes de Bir.

Des dels 18 anys que visc aqui a Dharamsala. En algunes temporades pero, he anat a viure al sud de l'India en d'altres assentaments tibetans.



PRESENT I FUTUR

Actualment estic estudiant varies coses aqui Dharamsala: angles, espanyol, i de tan en tan alguns cursos de massatges. Pero espero que aviat pugui anar a Delhi per estudiar perruqueria i maquillatge. M'agradaria poder dedicar-me a aixo en un futur no massa llunya. I si pogues ser al Tibet encara millor. Pero ho veig complicat, almenys properament.

De tan en tan parlo amb la meva familia. Pero va a epoques, en funcio del control sobre les comunicacions de les autoritats xineses. Si es una epoca tranquil.la hi puc parlar potser un cop a la setmana. Pero si els controls son mes rigurosos, com per exemple durant els Jocs Olimpics o les manifestacions del 2008, es mes perillos trucar-hi perque punxen les linies de telefon.

Desitjo que el Tibet sigui lliure. Tot i que se que sera dificil aconseguir-ho. Jo, com tots els tibetans, tambe vull tornar al meu pais. Pero ara mateix es impossible. Si m'arrisques a tornar-hi i m'agafen, aniria directament a la preso.



Tseten D.
Exiliada tibetana a Dharamsala