En boles... pero cap a Japo!

Pel dia d'avui havia pensat de posar un comentari amb el titol de "Comunicat del meu Parlament Mental", o alguna cosa molt divertida i original. Pero be... les experiencies del viatger sempre son incertes i com se sol dir: l'actualitat mana.

ASSALT AL BUS DE DHARAMSALA A DELHI...

Em van fotre la motxilla. Estic escribint a pel.

Si. Durant la nit de dijous a divendres, en el trajecte de bus, em van cardar la motxilla gran. Aquella que els superaventurers solem portar a l'esquena, i que sol fer funcions d'armari ambulant. La cosa va anar aixi, mes o menys: el bus public que vaig agafar, del govern, estava saturat a fondu. Aixo no es cap novetat a l'India, que pertot arreu es nota que en aquest gran pais hi viuen mes de mil milions de persones. Aquest aspecte m'agrada, malgrat que les passes putes a vegades, perque t'ajuda a entendre que el concepte "d'espai vital" es del tot cultural. Aixi, bona part del viatge el vaig fer cos a cos. Pel davant amb una mestra india d'educacio fisica i pel costat un mestre indi del mateix camp. Ells acompanyaven a uns 3000 nanos que havien fet una estada esportiva, com tb se sol dir, a Dharamsala. Molt be. Eren , i son, molts simpatics i varem anar fent una mica la xerrada com podiem, mes a l'estil de l'indi america que l'indi hindu. Pim pam pim pam...

Quan ja portavem unes 3 o 4 hores, tot el jovent esportista va baixar enmig d'una carretera que es veu que els hi deuria convenir, juntament amb el professor (a l'India quan algu vol baixar del bus fot un crit i baixa, sigui en un bassal, sigui sobre el llom d'una vaca). En fi. Quan van ser fora, algun dels cracks va pujar al sostre de l'autobus i va comencar a tirar les motxilles dels seus companys. No se si, a aquest crack desconegut, jo li deuria fer gracia o que i ja em va considerar un nou col.legui mes... la questio es que tambe deuria cardar la meva motxilla avall... Es l'opcio que veig mes factible per explicar l'espoli del meu armari ambulant.


Ja he passat l'etapa de l'autoinculpacio, que de totes maneres hi vaig retornant sovint bo i insultant-me en gran manera. Em repeteixo l' "hauria de..." varies vegades i en diferent formats. Basicament dient-me: "hauria d'haver... agafat el bus turistic per 100 rupies mes i avall" (jo era l'unic passatger blanquinos del bus public) . L' "hauria d'haver... fotut la motxilla a dins..." pero aixo no es facil en fucio dels busos, pel tamany del prestatge, pel que et diu el xofer, o per l'exces de persones, amb un cap per aqui i un peu per alla...

Jo, puta de mi, no baixo cada cop que algu baixa per mirar si la meva motxilla encara hi es. Si fos aixi, podria anar a la cursa anual de pujar les escales de l'Empire State i, a peu coix, quedaria primer destacat. No he agafat 537 autobusos publics a l'India de llarg trajecte, pero mes de 20 o 30 si. No tinc les dades pero... en fi, que he agafat forca busos d'aquest tipus i fotent la motxilla a dalt, lligada artesenalment, sempre havia arribat a bon port. Em fa rabia pensar en frases tontes com "sempre hi ha una primera vegada" o "comprar barat es comprar car"...

Quan em vaig adonar del furt va ser quan varem para de manera mes oficial per fer un descans a les tantes de la nit. Ja feia unes 4 hores que els atletes havien practicat el llancament de maletes. Res a fer. Ho vaig comunicar al conductor i al cobrador, que van comencar a trucar a una estacio de prop on havien baixat... pero no contestaven. Potser eren les 3 de la nit. Res a fer fins al mati a arribar a Delhi i trucar de nou, no fos cas que tan caritativament com de moltissima llet haguessin portat la motxilla alla. I no. No. Tenia un bri d'esperanca pero se'n va anar a tomapelcul aviat. Suposo que el crak desconegut deuria aprofitar l'ocasio, o potser va fer, com es coneix en l'esport del futbol, una "passada de la mort" a algu que voltava per alla i com diu el refrany: l'ocasio fa al lladre.

L'ocasio fa al lladre... i la policia no fa res. Es que clar, no tenien el numero de l'oficina propera al lloc de l'infortuni. I clar, tampoc no tenien pas la manera de com aconseguir-ho. I clar, si volia fer alguna denuncia (que sempre ha de ser molt eficac en un pais que, com deia abans, son 4 gats i tots es coneixen) calia que tornes a l'escena del crim. I clar, jo tampoc volia perdre el temps, com jo els hi havia fet perdre a ells ja que havia interromput la lectura d'un diari de 2 senyors policies, i la migdiada de les 8 del mati del que sabia parlar angles.

Pero tambe podria haver sigut pitjor: sortosament, portava amb mi una motxilla petita on, a mes del llibre La volta al mon en 80 dies d'en Julia Verneda (pq segur que ell com en Colom tambe era catala) que estic llegint, hi duia la paperassa i targetes de tot bon viatger ric. Altrament l'augment putantil de la situacio hauria tingut un creixement exponencial.

Pero be... quan et passen aquestes coses el millor barri del mon on pots arribar es on al cap de 6 mesos torno a ser: el barri de Paharganj, Nova Delhi, que vindria a ser la suma de El Corte Ingles + Cirque du Soleil. I de fet, tot i defenestracio, continuo tenint moltes mes coses materials que la immensa majoria de l'indiam en general. D'aixo es facil adonar-se'n, quan arribant a Delhi, mires per la finestra i veus la gent cagant a la via o a la llera del riu.

Per finalitzar aquest primer assalt us haig de dir que diria que ja he digerit la situacio. I si, estar clar que quan vaig veure que la meva motxilla havia desaparegut no vaig comencar a aplaudir ni a donar piruletes en forma de cor a tots els passatgers... No, clar, ho vaig ciure com una tocada d'ous... pero be... Diguessim que la vida m'ha donat una altra oportunitat per practicar les bases del budisme: l'acceptacio i la paciencia ... cosa que dic de veritat. I si em creies al 100% la llei del karma, que a mes de ser el nom de la meva tieta de Manlleu en una versio mes anarca, hauria d'estar content. Es la llei de la relaci causa-efecte, per la qual cosa aquesta putada m'ajuda a purificar el meu karma present per a una millor reencarnacio en una propera vida. Ja dic que tinc molts dubtes en aquest sentit pero es mes: qui no diu que obtingui la il.luminacio durant el propers dies al... Japo?


ASSALT AL JAPO

I aqui ve el comentarai, mes breu que hagues tocat si no hagues passat el que acabo d'explicar...

Doncs si, el meu Parlament Mental ha quedat composat. El Partit Liberal d'Extrema Esquerra i el Partit de la Germanor Catalanonipona han establert un acord de minims i han format govern.

Aixi doncs el meu Palament Mental anuncia que a partir de dema i si tot va be durant uns 3 mesos:

...els meus dies seran japonesos...

A. Tortraj
Paharganj, Nova Delhi - India (a dia 17 d'octubre, Happy Diwali!)

PD: I quan d'aqui una estona agafi l'avio, demanare d'anar a la bodega. No per vigilar la motxilla, sino com a castig, per purificar el meu karma...

India:
de nou
me'n vaig de tu,
i de nou
nomes fisicament,
encara que aquesta vegada
t'hagis quedat algunes coses fisiques meves.
Pero tranquil.la
que no em sap pas greu.

Daniabad India