ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Els meus dies japonesos - Fent el pages per Ibaraki


Foto - El Go-shujin (marit) i l`Oku-san (muller), pacientment i riallera, en un moment de dedicacio a les patates taro. Des de fa 4 anys que es dediquen a l`agricultura biologica.

Doncs si: a la terra de l`electronica i la tecnologia punta he decidit dedicar-me a la pagesia. Em fa gracia. Si. Ara be, tal decisio, certament, tambe l`he pres gracies a la col.laboracio inestimable de l`economia mundial en relacio a la personal... que ve dir-me que: si em vull estar 3 mesos al Japo, cal espavilar-me de manera alternativa.


Aixi doncs, porto una setmana vetllant per unes 150 gallines i una cabra; construint un hivernacle de 30x10 m.; arreplegant espinacs, mongetes vermelles, naps (oh admirat Baldric!) o patates dolces; o empaquetant ous o pastanagues. I fins i tot plantant cebes.


Tot gracies als contactes fets per linternet, que m`han portat a viure durant 2 setmanes amb una familia nipona de pare, mare, fills i esperit sant (va i son uns dels menys del 3% de families cristianes del pais). Pero sigui com sigui, els cristians japonesos, tambe mengen amb `palillus` i dormen en futons, a sobre de tatamis, en habitacions on les portes de paper son correderes. I jo tambe.

Albertoji Tortamonsan

(Cronica escrita des de Kakioka Sako, que com tots sabeu, es un poblet de la provincia d`Ibaraki, una mica al nord de Tokyo)


Foto - La `meva`casa. De fora no segueix els criteris tradicionals japonesos, i encara menys si parlem del funcionament general: per dalt, capten energia solar, amb la que escalfen tota la casa feta de fusta per ells mateixos; i per baix, capten l`aigua directament del riu amb un sistema de bombes pacifiques.


Foto - Pero per dins si que segueixen els patrons nipons: tatamis, futons i portes correderes amb `vidres` de paper que no `paper de vidre`... heus aci la meva habitacio...



Es un plaer anar a treballar al camp amb aquesta bona gent i estirgassat amb les mans al clatell, a la part del darrere d`una pick-up...





Proper capitol: fent el pages per Fukushima.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola noi!! Es ven bé que quan un vol
treballar buscant i buscant alguna
cosa troba i mira tal com expliques
sembla que t´ho passes prou bé, pel
que veiem aquets pagesos ho tenen molt ven montat i tú que no en tenies
ni idea de tot aixó en sortirás amb
una nova experiéncia, per cert, les
gallines japoneses deuen fer els ous
com aqui oi? je je je...

Totu.