Els meus dies japonesos - El Japo?... L'India?... 3/4 del mateix.

Foto - En Takashi, el meu amfitrio i model a seguir japones

Aixo del Japo ve a ser 3/4 del mateix que l'India: perque flipo igual, per be que per unes condicions situades a les antipodes. Parlo del funcionament, la netedat, del frikisme pel carrer,... Es del tot cert si us dic que tot plegat promet ser molt divertit.

Ja a l'aeroport em vaig haver d'enfrontar a les sempre temibles maquines expenedores de bitllets per poder arribar al centre de Tokyo. Si ja son temibles de per si, quan tot es en japones, la cosa es complica. Al cap d'uns 10 minuts en estat catatonic, un amable senyor xines que va passar per alla, es va solidaritzar amb mi. Jo per contra, vaig deixar la solidaritat de banda i degut a la desesperacio, de manera del tot egoista em vaig enganxar a ell com una paparra fins que les nostres estacions ens van separar. Seguidament em vaig paparrar a un nou senyor, en aquest cas un aborigen ben vestit. I finalment...

Finalment vaig arribar a bon port. Vaig trucar a en Takashi, un bon amic que algu de vosaltres ha tingut el plaer de coneixer o fer uns moviments robotics amb ell ja que es dedica a l'art del mim i la pantomima (que es com si quan et trobessis a un pastisser li demanessis que et fes un croissant alla mateix). Al cap d'uns minuts, ens varem retrobar al barri d'Asakusa, al centre de Tokyo i ens varem fer una forta abracada (com a part dels acords establerts dins del meu Parlament Mental).

La veritat es que estic flipant bastant des de que vaig arribar en aquest pais. Es molt divertit. Tot es com un joc. Electronic evidentment! Vas al metro: i tot ple de maquines. Vas al restaurant (n'hi ha de barats que per uns 350 yens {3 leirus} pots menjar prou be): i tot ple de botons i botonets. Vas a cagar: i 3/4 del mateix. Un dia ha de caure un comentari dedicat exclusivament als lavabos japonesos. I pel carrer... tot net i polit, i sense papareres. Fins i tot els cotxes, taxis, furgonetes semblen que estiguin mes esterilitzats que els estris dels dentistes argentins de la Placa Nova de Torello. I pel carrer tambe es on hi veus tan els homes i dones del cap dret ben vestits i emplainats, com les jovenetes vestides bo i intentant emular a les seves heroines de l'anime o manga japones. A vegades vestides de superwomans, a vegades vestides de senyoretes de neteja o de col.legiales... Tot molt picant la veritat.


Ara si em perdoneu, me'n vaig a fer una cervesa amb en Takashi,


Albertoji Tortamonsan, japones d'Asakusa.


PD: i que fare aqui Japo durant 3 mesos? No ho se a grans trets, pero a petits, us puc dir que des de la setmana que ve, que be, preveig tenir la gran sort de poder anar a treballar en 2 o 3 cases de pages en una zona del nord del Japo durant 1 mes i mig aproximadament. A canvi de treballar per ells unes quantes hores, obtindre allotjament i menjar... i poder viure en una zona rural entre sempre amables families japoneses. Aixo es impagable. Soc molt afortunat.

Foto - Un tros de Tokyo.