Els meus dies d'exili tibeta - O que recollons he cardat 3 mesos a Dharamsala?

Foto - Dharamsala a vista de corb, el pajaru mes comu de la zona.

QUE RECOLLONS HE CARDAT 3 MESOS A DHARAMSALA?


Res.

No. No es cert. Si be altres vegades he pregonat amb forca el noble i dificil art de fer no-res (mencionat al meu llibre de capcalera Els potols mistics), i m'hi he esmercat en gran manera, aquesta vegada no ha estat aixi. Pero aviam, tampoc he anat saturat, nomes faltaria.

Aixi, des que vaig arribar cap a mitjans de juriol, he fet petites (per be que prou importants) i grans coses (o mes extenses en el temps, millor dit). Dins de les petites podria citar, per exemple: un curs de macrame durant una setmana, amb en Victor i la Sandra, una parella de Vilassar (de Dalt o de Baix o del Mig o del Mar o del Terra...no ho recordo), que son uns autentics artistes en aixo de fer nusos i giragonces amb tot tipus de fils; un curset de cuina tibetana, amb en Tashi, a qui he retrobat despres de 3 anys, dedicant-se a la pedagogia culinaria; 4 classes de tibeta per tal de saber una miqueta de vocabulari basic, mes que per sobreviure, per allo de fer una mica de gracia al tibetam amb qui interactuava en el meu dia a dia; i per ultim, vaig assistir a unes xerrades del Dalai Lama durant 3 dies, que vaig gaudir sobretot per l'atmosfera de devocio creada per tots els seus pacifics i gentils compatriotes. A ell, el Dalai, se'l veu molt bon paio tambe. Es ben veritat.

I ja estan les petites coses... Be, en aquest punt tambe podria haver esmentat un curs de Vipassana. Amb aquest nom, el que s'enten, es tancar-se a meditar en un lloc durant 10 dies. Comencant cap a les 4 del mati a cop de gong, fins a les 9 del vespre, quan sense toc de gong tornes a dormir. Em vaig apuntar a tal curs dos cops, pero ambdos, van ser intents fracassats. El primer no hi vaig tenir lloc, ja que, com despres de la mili, estava a la reserva. El segon, el que si que va tenir lloc en mi va ser una diarrea de dimensions molt respectables. Be, ho deixo per... o be una 3a experiencia dharamsalesa, o be per muntar-me el meu propi Vipassana en una estada al Monestir de Poblet per quan torni. Cosa que estaria francament be. I tant. Espero que Fra Maties, el monjo hostatger amb accent de les terres de l'Ebre, m'hi pugui fer un lloc. De ben segur. Ell com el Dalai, tambe es molt bon paio. I a mes, els frares de Poblet fan un vi fort excel.lent, perque no dir-ho. Aquest seria del tot un complet VIpassana. {en aquest punt la consciencia d'en Tortamon es veu obligada a demanar disculpes per aquesta broma ja ni de nivell baix... sino infim, ben cert}

Les grans coses, o activitats, son una mica mes sorprenents:

L'una, ha sigut la de la practica de la llengua d'en Terry Venables o d'en Baldric de l'Escurco Negre ... No feia pas de professor, Buda me'n guard!, sino que era mes del tipus parella linguistica. Aixi, de tan en tan em trobava amb les joves laiques Tashi i Kunga, o el jove monjo Gyurme.

Pero es sobretot aquesta altra activitat la mes esperpentica i abans de continuar llegint us demano por favor que os senteis: efectivamente... m'he dedicat a la didactica de la llengua d'en Cervantes o d'en Florentino Perez o d'en Joan Ferran. Si: a la didactica de la llengua espanyola. Increible pero cert. Per be que, parlant amb propietat, seria mes afinat i concret dir la llengua o accent d'en Leo Messi o de l'entabanador de llonganisses de la placa del Pes de Vic quan s'aproxima turistam del pais vei a la seva botiga. O encara millor: agafant com a referent l'accent de l'afable Josep de la Llissa del Carrer St. Josep de Torello.

Els dos darrers comentaris son evidents, perque son els accents de la gent d'alla on soc. I el primer sobre El Messies... tambe, doncs l'epoca de la meva vida que he parlat mes en castella va ser en terres sudaques (*nota per als meus biografs o per a mi mateix si acabo patint alzheimer sempre i quan aconseguis recordar-me de la direccio del blog que ja es prou llarga: la segona epoca mes castellanofila en mi va ser els mesos nadalencs del 2002 viscuts a Dublin). Aixi, em vaig adaptar sense cap mena de dificultat al meu alumnat: de les dues classes que feia, la primera, la feia a un monjo budista, en Jampa, que va estar durant uns 11 mesos a l'Argentina. Aixi practicavem conjuntament el "Sho canto" "Vos cantAs" "Eshos cantan" mentre "tomabamos te" procurant no tacar "el piso" bo i "agarrando" fort la tassa. Feia classe a ell i a la seva germana, la Tseten. Aquest digasemos que era el nivell "intermedio".

L'otra classe era el nivell "basico", i l'alumnat era formado per a vegades 2, a veces 3, joves tibetanos que van mostruviesen un cert intereso per l'espanyol. Eren en Jamyang, en Dorje i en Sangye. No en tenien ni pajuteraideia i per lu tan varem comencar per l'abecedario y anar pujant amb cuerdas i mosquetones pa'rriba pa'rriba portisereportisere.

Resumint: que si mai volteu per Espanya i us trobeu amb gent de faccions tibetanes (ulls ametllats i morenos) parlant en espanyol amb accent de la plana de Vic, segurament siguin ells. De pas, doneu-los-hi recuerdus de part mia.


COMENTARI FINAL: A TALL DE CONCLUSIO PERO SENSE FER-ME MAL...

Era divertit llevar-me al mati cap a les 8, esmorzar a l'ashram del bon Babaji (sadu hindu) i anar caminant tranquil.lament durant mitja hora fins a casa d'en Jampa i la Tseten. Amb els dies vaig anar coneixent una mica el personal. De les petites rutines del dia a dia. Aixi durant el trajecte, per ordre cronologic, a vegades saludava els indis del Namaste Cafe, si ens veiem mutuament i estavem de bon humor. Despres, tocava el torn de la india que cada dia pidulava en un canto d'una especie d'hospital, sempre coberta d'una manta lila. Ella saludava sempre amb un "good morning Sir", deixant de banda l'humor i el fet que jo mai li dones una puta rupia (un dia li vaig donar un gorro de llana, que de fet, no era ni meu). Mes avall saludava a la jove Tenzin Dolma, que des de fa 3 anys que te una paradeta de momos al petit carrer principal del poble. I son els millors del mon sense cap mena de dubte. Al cap d'uns metres, als nanos indis simpatics que em facilitaven la meva dosi d'internet diaria. I encara mes avall, despres de l'oficina de correus, a vegades em trobava amb en Lobsang. Ell vindria a ser el meu "jefe". Tambe el vaig coneixer fa 3 anys i es qui ha fet de pont entre mi i el meu alumnat a traves de la seva especie d'Ong Volunteer Tibet, just a sobre de la cuina on en Tashi hi fa les seves classes. A qui tambe saludava cada dia, i qui em va ajudar en l'art de la momografia.


Ja ho veieu: he tingut uns bons dies d'exili tibeta. Estic content.


Albert Tortamonla

FREE TIBET

Foto - Els meus estudiants del nivell "basico", en Sangye, en Dorje i en Jamyang, cardant el beneit durant l'estona d'esbarjo. A vegades, es cert, la classe se m'escapava de les mans.

Foto - I els de nivell "intermedio" un dia que em van convidar a sopar el plat mes tipic i excel.lent de la cuina tibetana: els simpatics momos.

Foto - En Tenzin, el meu vei d'habitacio a l'ashram, se'n va...

Foto - ... i el fruiter ambulant tambe.

Fotos - Escenes d'un dels dos carrers principals de Dharamsala, el Temple Road. A dalt en un dia normal, i a baix un dia de rebuda oficial del Dalai Lama que arribava d'un dels seus viatges.

Foto - El Panchen Lama, la segona maxima autoritat del budisme tibeta, nomes per sota del Dalai Lama. Es el pres politic mes jove del mon. Almenys ho era l'any 1995, quan tenia 6 anys i va ser segrestat per les autoritats xineses juntament amb tota la seva familia. No se'n sap res mes des de llavors. Una demostracio mes del respecte pels drets humans al Tibet.

Fotos - Manifestacio pro-respecte pels drets humans al Tibet el dia del 60e. aniversari del naixament de la Xina comunista. Drets humans al tibet: tortures, falta de llibertat d'expressio i de l'exercici religios, i campanyes d'esterilitzacio de les dones tibetanes.

Foto - Pero acabarem amb unes fotos mes quotidianes... com en Sangye rentant els plats...




Foto - ... o l'amiga de la Tashi que no parava de riure durant el making-off de les vides tibetanes a l'exili.

I es que a Dharamsala m'hi he sentit com a casa...


FREE TIBET