ODA AL MIOP

Tot i la meva respectable miopia, no només física, sinó la més greu de totes les miopies, la miopia mental, m'atreveixo a dir "És quan viatjo que hi veig clar". Bo i desitjant que el què és defecte en llunyania esdevingui virtut en proximitat.

ReCOrrEguT MioPIc, 18 de febrer del 2009: Cabardisses, Uzonastan - Hipercapital pseudocatalana - Catalunya Nord - Franca per baix - Italia per dalt - Eslovenia reposada - Croacia en tam tam - Bosnia impactant - Serbia expectant - Bulgaria sofianosa - Turquia amb nata - Iran a ritme de Garrotin dels Mullahs - Pakistan volant - India arribant - i a LADAKH
ESTANT...del maig fins mitjans de juriol - quan em vaig exiliar amb els tibetans de Dharamsala fins a... diguem mig octubre - des que estic vivint per un temps tan japonesament com puc - FI (d'aquesta edició): 14 de gener del 2010

dimarts, 25 d’agost del 2009

Composicio del meu Parlament Mental


No soc en Francino ni tinc formatgets. Pero m'atraveixo a fer el comentari pertinent sobre l'ultima enquesta i sobre com queda composat doncs, el meu Parlament Mental. Que us relato seguidament, o sigui ara, sense mes preambuls que aquestes paraules sobreres que fan que allargui la introduccio sense dir res ve l'analisi a la pregunta:


"CREIEU QUE EN TORTAMON HAURIA D'ANAR CAP AL JAPO PER AVIAM QUE S'HI COU?"


El Partit Liberal d'Extrema Esquerra -"Voti el que voti cardaras el que vulguis"- ha assolit la quantia de 11 neurodiputats. Aixi es col.loca en primera posicio. No massa lluny pero trobem el Partit de la Germanor Catalanonipona -"Si, i fer una abracada ben gran a en Takashi de part meva"-, amb 8 neurodiputats. En aquest punt ja podem afirmar el que queda clar: que una alianca entre aquests dos potents partits concentraria tot el poder, supererant la majoria necessaria de 15 neurodiputats i neurodiputades, i amb la decisio consequent fent-se del tot evident.


A partir d'aqui venen els partits minoritaris:

El primer d'ells, l'II - Iniciativa per la Incomprensio -"Que collons hi has d'anar a fer tu ara al Japo?"- ha obtingut 3 neurodiputats. A ell el segueixen, frec a frec, un raguitzell de sigles amb 2 neurodiputats: el PP, el Partit del Proleteriat -"Si, i a peu coix"- sempre amb objectius tan romantics, com inutils i poc realistes; la Lliga dell Il.luminati -"Luces de cruce en via interurbana durante la salida y la puesta de sol"- amb vincles forts amb la Internacionalista Esglesia de la Cienciologia; i els Capitalistes sense Fronteres -"Si, i ara mateix vaig al banc a fer-li un ingres al cc"-, pensant com sempre, que amb els diners esta tot arreglat. I ja nomes amb el neurodiputat de l'honor... el sempre simpatic, i present a totes les enquestes, PAPLA Paraules al Plat -"A mi m'agraden els macarrons amb sushi"- amb les seves propostes cul i naries ben atrevides.

Probablament acabin formant el Grup Mixt, clar que, si fessin el que es sol coneixer amb un llenguatge mes tecnic com a coalicio de l'hostia podrien arribar a fer-se fins i tot amb part del control del meu Parlament Mental amb 10 neurodiputats, sempre i quan els dos principals partits s'excedissin en l'art de fer la Puta i la Ramoneta. Com be sabeu, en neuropolitica no es pot descartar mai res.


Per ultim, nomes cal destacar el gran fracas de les dues propostes de dos partits ben oposats. Per una banda la Plataforma Antinipona -"No, els japonesos son gent perillosa"-, amb el seu discurs radical, no ha calat en els votants. De la mateixa manera que la seva antitesi el Partit de l'Oda al Kamikaze -"Si, i quedar-s'hi"-.



El Parlament Mental aixi ha quedat composat. Aixi ho heu volgut.



Properament, en el termini d'un mes (o dos), els partits es reuniaran i es marginaran els uns als altres i en funcio sempre dels interestos egoistes de poder de cada un s'acabara formant un equip de govern el maxim manipulador possible. I es que les tradicions s'han de mantenir. I mes en neuropolitica.



Albert Tortamonla, analista neuropolitic.


PD: Despres d'aquesta enquesta per determinar lliurement el meu present-futur, algu sap si es obligatori fer alguna enquesta profalangista ara? Es legal el que he fet o he desequilibrat massa la balanca? Envieu-me un comentari amb l'assessorament legal pertinent siusplau. I si la cosa realment pinta bastos, un mail personal. Us estic agrait.

dijous, 13 d’agost del 2009

El Gran Llibre de les Converses - Capitol V




CONVERSA AMB UN GALL D'INDI

Home - Ara ve nadal... saps com continua no?

Gall d'Indi- Je... quina gracia...

H - No, fora conyes. Deus estar acollonit quan ve nadal no?

G - Si, pero es pitjor per molts homes.

H - Perque?

G - Perque per molts d'ells es nadal cada dia. I la majoria no son catolics, curiosament.




CONVERSA AMB UN DROMEDARI O UN CAMELL

Home - Saps... no se mai si tu ets un dromedari o un camell. Em confonen els bultos. Pero se que ets un animal molt resistent en segons quins ambients.

Dromedari o Camell
- Doncs mira. A mi em passa el mateix.

H - A si?

D o C - Si. No se mai si ets un home o una dona perque tambe em confonen els bultos. Pero se que ets un animal molt destructor en tots els ambients.




CONVERSA AMB UN SALMO

Home - Salmo, tu sempre vas contracorrent?

Salmo - Si pero sense que normalment em criminalitzin.

H - Be, pero si com com insinues, algu de nosaltres va a contracorrent i el criminalitzen, almenys pot acudir als jutjats.

S - Si, com jo quan em trobo les preses.




CONVERSA AMB UNA LLAGOSTA (III)

Home - Ei Llagosta, ja t'avindries a viure conjuntament amb les llagostes de terra?

Llagosta- Home, tu saps be que per compartir nomes el nom no es condicio suficient per portar-me be amb algu.

H - Ah clar.

Ll - Jo em porto be amb les llagostes de mar. Com tu amb els homes de terra. No?




CONVERSA AMB UN CANGUR (II)

Home - Cangur, perque no deixes que el teu fill s'espavili aviat sense protegir-lo tan?

Cangur - Oh es que es molt jove!

H - Pero no creus que el sobreprotegeixes dins d'aquesta bossa?

C - No pas mes que dins la vostra bossa.

H - Oh, nosaltres no en tenim pas de bossa marsupial.

C - No, una encara mes efectiva: la immobiliaria.




CONVERSA AMB UN COLOM DE CIUTAT

Home - Colom de Ciutat, no podrieu vigilar una mica i no reproduir-vos tan?

CdC - Perque?

H - Perque ho embroteu i contamineu tot, deixant la vostra merda pertot arreu.

CdC - Ostres, perdona! Pero sincerament, nosaltres nomes intentem guanyar-nos la vostra confianca intentant imitar-vos amb els nostres propis recursos.




CONVERSA AMB UN GRIPAU

Home - Gripau, perque si tens un "cigarro" a la boca no pares de fumar fins a petar?

Gripau - I perque tu, sabent aixo, me li fots a dins?




CONVERSA AMB UN ANEC

Home - Ei Anec, com us ho feu aixo de capbussar-vos durant tanta estona sense treure el cap?

Anec - Oh, si "lo" nostre no te merit. Vosaltres si que teniu merit que us podeu passar anys i vides capbussats sense treure el cap!




CONVERSA AMB UNA GARSA (II)

Home - EH!!! Que fas robant-me aquest collaret! No saps que aixo de robar no esta be?!?!

Garsa - I tu m'ho dius?

H - Ei que jo soc cristia!

G - Ha! Ha! Ha!

H - Que?!? Que fas?!? Des de quan podeu riure les garses?

G - No, no puc. Es una surrealitat del nivell que m'acabes de dir.




CONVERSA AMB UN LLIMAC

Home - Llimac, ja saps que deixes un rastre molt llefiscos per on passes?

Llimac - Si, es cert. I que?

H- No res, pero no et fa vergonya?

Ll - Si, segur... ja us agradaria a vosaltres deixar nomes un rastre llefiscos.

divendres, 7 d’agost del 2009

Els meus ultims dies ladakhis - Ladakh en imatges maques


Benvinguts al Ladakh!



Abans pero, comencarem recitant els kangyur, brandant un dorje...




... i fent unes ofrenes als Deus Protectors...



... des de dins del temple estant... (Alerta! El barret de cowboy del monjo del costat no era pas gaire corrent).



FESTIVAL DE HEMIS




Foto - El Guru Padmasamvaba, altrament conegut com a Guru Rimpotxe, cobert sota un paraigues. Va ser un personatge clau per a l'establiment del budisme al Tibet. Es altament venerat. En alguna ordre budista al mateix nivell que Buda Shakyamuni, el Buda Historic. Els franctiradors fotografics atacaven pel flanc de l'esquerre.


L'ESPECTACLE SUBLIM

L'espectacle era sublim, excels. L'escenari era elpati d'una gompa historica enmig de grans muntanyes pelades. Els monjos emmascarats ballaven i escampaven el Dharma pels 4 costats. Saltirons i giragonces es combinaven ara amb silencis, ara amb estridencies de platarets, trompetes i tambors. Els franctiradors fotografics disparaven a discrecio. Que vol dir l'hostia-centes vegades per cada nanosegon. Pertot arreu, per tots els racons, totes les coses, tots els badalls. Tot. Ho fotografiaven tot excepte un cosa que ni el mes gran dels objectius ni el mes enlluernador dels flaixos podien captar: la seva propia miseria i falta de respecte.



Foto - L'instrumentam. Podeu veure un senyor vestit de verd i amb una matrelleta a la ma. No em va quedar clar quina part del Dharma vindria a representar.




Foto - Aborigens de la terra. Ells com a minim tenien mes idea de que anava tot plegat.




FESTIVAL DE LAMAYURU, petit, humil i fet amb foc de llenya


Foto - Mahakala, un dels Deus Protectors del Dharma mes mediatics, amb els seus col.legues. Les espases no son per tallar caps. Al contrari: son el simbol de tallar la ignorancia de socarrel.



Foto - El "poble" de Lamayuru. Petits i grans atenent a les dances, que com em va explicar l'Acitunita (gracies!), no deixen de ser representacions per explicar els ensenyaments de Buda d'una manera mes atractiva i pedagogica.




Foto - Varies coses a observar: els monjos dansaires al voltant del pati; els dels barrets vermells amb les famoses trompetes de so contundent al mig; els petits skinheads del Dharma a 2a graderia del gol Nord; i al gol sud, entrades mes barates, laics budistes veterans i novells. Ja esta. No cal observar res mes.




Foto - Nena no espantada segurament per la familiaritat i perque el Club Super 3 no pot fabricar nens docils al Ladakh (per be que en Tomatic sempre m'havia fet mes por que en Megazero...un tomaquet parlant...marededeusenyor... i despres hi ha qui diu que el budisme es misterios...).




Foto - I parlant d'en Tomatic...



IMATGES VERMUT




Foto - No hi ha paraules per descriure el llac Pangong Tso, encara que "l'hostia maco", tot i no ser gaire romantic podria comencar a ser valid.





Foto - "Polo", a mes de ser el nom d'un producte estiuenc es el d'aquest esport. A casa nostra hi solen jugar els del cocodril al pit. Al Ladakh no ho se, pero historicament, junt amb el tir amb arc, son els esports mes practicats. Malauradament o no, ultimament es veu que va perdent pistonada.




Foto - Comentari evident: finestres ladakhis.




Foto - Roda d'oracio que servia per difondre el Dharma, sumant punts per la teva propera reencarnacio, i alhora i no pas menys important, de parada d'autobus.




Foto - Pastora ladakhi de Lamayuru. No hi havia adhesius del burro ladakhi perque aqui l'animal mes galactic es el yak, tot i que no es pas que se'n vegin massa. {Que no es desprengui d'aquest apunt que els yaks serien del Madrid. Pobres... son humils i pacifics, i no s'ho mereixerien mai de la vida... els yaks clar...}





Foto - Stupes amb coloraines




Foto - Burro al pas de Changla I. Aquest amb parsimonia, neu i banderoles.




Foto - Burro al pas de Changla II. Aquest, amb la ma al cap despres d'impactar burrament amb el cartell enunciador; i aprofitant l'infortuni per cobrir-se la calvicie d'un sol que, a 5360 m, pica d'una manera forca important.



Foto - Xofer caixmira a dins del camio. Com podeu veure no portava ni el poster oficial d'una paia amb el mamellam enlaire, ni cap bandera de cap equip de futbol. Clar que potser hi portava tots el escuts dels clubs de criquet de la lliga professional de l'India i de l'estranger.




Foto - Si quan em mori m'haig de reencarnar amb una bustia, de ben segur que triaria el mateix lloc que aquesta: a Lamayuru. El lloc esta molt be, bona harmonia, i poca gent. O sigui, poca feina.




Foto - Leh a vista de pajaru.




Foto - Aixo ja haurieu de comencar a saber que son rodes d'oracio. A mes, de la mateixa manera tambe haurieu de saber que les fan girar en el sentit de les agulles del rellotge (sempre i quan us trobeu en l'hemisferi nord), i fins i tot, que cada cop que giren el mantres escrits escampen els bons auguris arreu del mon (a l'hemisferi sud tambe).




Foto - La Gompa de Thiksey. El vacum es present arreu.




Foto - Nen afable en primer pla. Va sortir amb una posicio una mica raper, ben cert.




Foto - No es el local de la Penya Blanc-i-Negre del Newcastle o del Borgonya. No, encara no. Es una casa tipica on hi viuen els monjos ladakhis que resideixen a la gompa.





Foto - Fixa't-hi be SuperLopez que les pastanagues son les bones! E lu atre que has de treure!





Foto - Versio San Fermines a Leh, just al carrer de davant de casa. I renglera de tifes al sol a sobre del mur.






Nga alta skyotle Ladakh...

JULE!